Unitat per a què?

Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Aquests dies diversos prohoms (?) ens alliçonen sobre la importància de participar en la manifestació i donar "una resposta unitària". Aturem-nos un moment en aquest concepte, que val la pena.

És molt trist anar pel carrer sense molestar a ningú i que de cop i volta et caigui al damunt una colla de brètols que t'atonyinen i et fumen la cartera. Costaria trobar algú que no condemnés uns fets com els descrits. Dit d'una altra forma: quan et fan una cara nova, tothom t'acompanya en el sentiment. Especialment si no t'ho mereixies.

Ara bé, quan es tracta de decidir què carall cal fer al respecte, la pretesa unitat se'n va en orris. Uns diuen que no pensen acceptar la pallissa rebuda, però no volen (o no poden) explicar en què consistirà llur no-acceptació.  El president de la Generalitat reconeix que ens han clavat un gec i que fa mal. Però diu que hem de felicitar-nos perquè encara tenim part de l'esquelet sense fracturar. Montilla no decep:  és un deixeble aplicat de Diògenes. Finalment, hi ha uns altres -els que ens titllen d'immadurs-  que demanen eleccions anticipades per demà mateix, no fos cas que el cas Palau i l'origen de determinades "donacions" els acabin esguerrant una victòria electoral que semblen tenir a tocar.

Aquest poble no necessita respostes. Els catalans necessitem, urgentment, propostes. Prou d'actuar a remolc de les atzagaiades espanyoles. Ara és hora de presentar iniciatives concretes a la societat catalana. I que a la tardor els electors, lliurement, triïn allò que considerin millor per als seus interessos.

És imprescindible, per tant, passar de la reacció a l'acció. Ja hi ha hagut prou plors i cruixit de dents. Prou laments i cops al pit. Cal actuar amb la màxima fredor i la mínima compassió. I quan parlo de compassió estic parlant sobretot de passió compartida, de viacrucis col·lectiu. Però també de llàstima. No podem sentir llàstima per ningú, començant per nosaltres mateixos, ni ens pot tremolar la mà. No ens podem permetre el luxe que, una vegada més, la determinació se'ns desfaci com un terròs de sucre. I tinc la sensació que això del dia 10 serà una nova sessió de psicoteràpia col·lectiva, un exercici dissenyat per esbravar els fogots i desactivar la indignació d'aquest poble. Una costellada malèvola, futil i infantil. Un funeral espanyol, d'aquells en què els assistents criden i piquen de mans, com si fos una romeria.

Jo no em manifestaré amb José Montilla, un home que diu que Catalunya no té drets històrics i que quan guanya les eleccions crida "Viva España" amb tota la patxoca del món. A mi que no m'hi busquin, moltes gràcies.

6.361 lectures

Comentaris (10)

Francesc, entenc perfectament el que dius i ho respecto. Però et diré perquè crec que ens hem de manifestar. Ho hem de fer per convertir una manifestació que molts voldrien localista, en independentista.

Comunicat conjunt Reagrupament-Laporta, confirmant la coalició JA!!

Visca Catalunya Lliure!! Visca Alemanya!!
INDEPENDENCIA
Francesc et comprenc i el teu raonament es impecable dins d'una conversa intel.lectual. Però ara hem de anar per feina, i com que a Rcat no ens regalen res, ans al contrari ens fan constantment una apagada mediàtica vergonyosa, hem de aprofitar aquesta manifestació per a tombar-ne l'objectiu i que es pugui visualitzar que som nosaltres qui ho fem. Proposo anar-hi amb una pancarta tant ample com possible, amb un sol mot INDEPENDÈNCIA i tota una munió de cartells en alt, convidant tots els que pensen el mateix a posar-se-hi al darrera. Un parell de dies abans ja hauríem de fer córrer per internet i pels mitjans aquesta proposta i convertir-ho en una alternativa pels independentistes. Si ens quedéssim a casa no crec que s'entengués la "subtilesa". Per altre costat hem de deixar ben clar que el nostre crit no va dirigit a espanya, ja que ara ja tant se'ns en fot d'ells, que es un crit dirigit a Europa i el mon, la casa gran on realment volem conviure amb tots els pobles lliures.
Pot ser molt diferent
Si, pot ser. "Ells" esperen donar sortida a una decepció-empipament i quan s'acabi la mani tots esplaiats i cap a casa.
Doncs es poden trobar amb una situació molt diferent, que la gent cridi en contra d'ells i reclami el que no estan disposats a gestionar, la INDEPÈDENCIA
Treure'n profit
Jo tampoc no hi volia anar. Ara penso que hem d’anar-hi tots per convertir aquesta manifestació en un clam independentista. Hi em d’anar amb estelades i banderes de Reagrupament (es una bona oportunitat de fer-nos visibles) a cridar ben alt: “INDEPENDÈNCIA”.
Sembla que a la manifestació hi anirà “el delegat del PSOE del nordeste”, aquest tal Montilla. Es una bona ocasió per avergonyir-lo i per posar-lo amb un atzucac davant dels seus amos de Madrid.

Proposo que aprofitem la coincidència de la data amb l’assemblea, per posar a disposició d’aquells que vulguin anar a la manifestació de banderes i de merxandatge de Reagrupament per fer-nos visibles i captar mes associats.
Rectificar es de sabis
Jo era un dels que deia "mai amb en Montilla". Pro una vegada en Montilla (el nostre president) rebutja anar al capdavant del "seu" poble, em va fer canviar d'opinió.

Ja no es la mani d'en Montilla, ans al contrari, serà una manifestació "contra" un President que rebutja anar al davant del seu poble, com es la seva obligació... o quedar-se a casa.

Es per aquest motiu que tenim d'anar a la manifestació a exigir el que el nostre president no "vol" demanar INDEPENDENCIA !!!!.. anant en contra de la majoria del País.
He canviat d'opinió
En principi no hi volia a anar a la mani del dia 10.
Les raons podrien ser com les del Francesc però m'ho he repensat.
La meva primera impressió no var ser prou madura o va ser presa amb massa visceralitat i un xic de ràbia.
Per sort sempre hi ha gent que es mira les coses més pausadament, persones amb un bagatge més ampli i més experiència que un servidor i t'ajuden a veure les coses amb una visió més assossegada, però no menys tova ni menys compromesa.
Jo hi aniré a la mani, perquè la mani serà dels qui siguem majoria i fem més soroll.
Reagrupament, no ens falleu. Heu recollit les esperances de molta gent. No els falleu. No ens falleu i aneu a la mani.

Visca la terra!
Som una Nació i nosaltres decidim INDEPENDÈNCIA
Benvolgut Francesc, et dono la raó en tota la teva argumentació. Pero hi ha una alternativa a la trampa que ens posa l'establishment polític: anar-hi a reventar el seu lema, que escoltin IN-DE-PEN-DÈN-CI-A ben fort, milers d'estelades i que notin la pressió dels ciutadans. Fem que s'arrepenteixin d'haber convocat aquesta manifestació. Visca Catalunya lliure

Els associats a Reagrupament hem d'anar a la manifestació del dia 10
És necessari que a la manifestació del dia 10 de juliol 2010 queden molt diferenciades quatre parts:
0) La pancarta del Montilla, una senyera MUDA només compta per espantar molts nacionalistes emprenyats.
1) Els que van sota el lema d'Omnium: SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM. Podem decidir si volem la casa gran o menuda, el magatzem nuclear o la línia de molt alta tensió, com pintarem el Parlament, si anirem a veure les regates o el torneu Godó en que vindran membres de la família real etc.
2) Els que van mes enllà amb la PDD: SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM: INDEPENDÈNCIA. Independència demanada incansablement pel poble sobirà pels carrers, ciutats europees, consultes i referèndums mentre la classe política es grata els cataplins al Parlament esperant que reunisquen 250.000 o 2.500.000 o 25.000.000 signatures .
3) Els que creiem que les eleccions al Parlament de Catalunya han de servir per a que una candidatura transversal compromesa amb la Nació Catalana declari la INDEPENDÈNCIA de Catalunya: PARLAMENT SOBIRÀ. INDEPENDÈNCIA I REPÚBLICA CATALANA, per exemple.
Estic totalment d'acord amb la proposta d'Auladell i Baeta:"PEL PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI L'ESTAT CATALÀ" i animo els associats de Reagrupament a fer que aquest bloc independentista sigui el més nombrós de la manifestació.
QUE LA MANI DEL DIA 10 NO SIGUI LA MANI DEL SEU ESTATUT!!!!
QUE LA MANI DEL DIA 10 SIGUI LA MANI DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!!!!!

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament