Unilateral

Mai, mai Catalunya ha aconseguit ni aconseguirà, a Madrid, res que li suposi un reconeixement nacional
Autor: Bernatff (CC)

És del tot legítim que molts ciutadans i gairebé tots els dirigents dels partits polítics representats en el Parlament de Catalunya, que donen suport al dret a decidir, hagin apostat per jugar la tàctica, sempre fallida, d’anar a convèncer els líders polítics espanyols i hagin esperat la possibilitat de tirar endavant una opció de llibertat per a Catalunya, via Madrid.

Mai, mai Catalunya ha aconseguit ni aconseguirà, a Madrid, res que li suposi un reconeixement nacional, una singularitat política, una millora econòmica. Aquest 11 de setembre farà 300 anys de la capitulació de la capital i de l’inici de la desnacionalització més ferotge del país: política, cultural, lingüística, social, econòmica, educativa. L’estat espanyol sempre recorda que el dret de conquesta és el dret que té sobre Catalunya i l’exerceix amb tota la seva extensió. Entre els centenars d’exemples, només recordar el del “pare” de la constitució espanyola, Sr. Peces-Barba, quan va dir que hauria estat millor “quedar-se” amb Portugal. Doncs, això, una possessió, una colònia.

Des de Reagrupament sempre hem defensat que per aconseguir la independència només hi ha un camí possible, que és la Declaració Unilateral d’Independència, DUI, per part d’una majoria de diputats del Parlament de Catalunya, amb un referèndum posterior i que, evidentment, també comporta, un cop proclamat el nou estat, negociar les condicions de separació amb Espanya, pactar amb Europa el nou estatus d’estat membre, votar unes Corts constituents, redactar la nova constitució catalana, en definitiva, bastir un nou estat.

Tanmateix, la nostra via no és la que vol, ni de bon tros, la gran majoria de la població de Catalunya i, per tant, som conscients de la nostra grandíssima minoria, però podem afirmar amb tota rotunditat que la via majoritària, aquella que ha apostat per fer primer un referèndum/consulta, només la podrà portar a la pràctica si decideix de manera unilateral fer l’esmentat referèndum. Al Parlamento espanyol ha quedat palès, per enèsima vegada, que no obtindrem cap mena de tolerància cap al “dret a decidir”.

És temps, doncs, per anar decidint i preparant un acte de sobirania, ja sigui mitjançant un Referèndum Unilateral d’Independència, RUI, o bé sigui mitjançant una Declaració Unilateral d’Independència. Qui vulgui la independència de Catalunya ja pot triar, DUI o RUI. Qualsevol altre proposta no és res més que marejar la perdiu. 

5.128 lectures

Comentaris (1)

confiança en Mas?
Sr Carretero. Estic totalment d'acord amb el contingut del seu article. En conseqüència, no entenc la seva adhesió i confiança en Mas, que mai farà una DUI.
Fa ja anys que, a Mas, li plouen consells perquè s'aparti de Durán i Lleida.
Com a exemple, el de juny del 2013 de Joan Roig que és un compendi de sensatesa i sentit comú...
És evident que Mas no ha fet el menor cas.
Jo he cregut sempre (des del seu pacte amb Zapatero) que el motiu cal buscar-ho en què Durán i Mas, són sinònims...
I que, a més, és el "conseguidor" a Madrid (després d'ocupar tants anys una suite a l'hotel Palace i teixir una xarxa de complicitats amb "la casta")
Avui tenim la notícia que Rajoy (després que Mas ho hagi sol·licitat per escrit) li concedeix una entrevista...suposo que Durán s'haurà apuntat l'èxit de la gestió...

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament