Una anàlisi “imperfecta”

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

És vostè, Sr. Salvador Cardús, un dels opinadors més brillants que tenim hores d’ara a casa nostra. Vostè s’ha guanyat a pols el dret a ser escoltat i fer-ho, el situa a vostè com a referent, es vulgui o no. Aquest darrer article de vostè, publicat al diari ARA el 27 de setembre, és això no obstant quelcom més que una darrera explicació, justificació, és al meu entendre tota una declaració, és una declaració estratègica i que forma part d’un full de ruta.

Vostè en el seu article argumenta com a indispensable, segons la seva anàlisi, que cal tenir com objectiu principal una majoria social àmplia, sense la qual és impossible assolir la independència i que l'oportunitat podria passar de llarg per sempre més. Més endavant ens parla de dues ànimes independentistes que, malgrat tot, conviuen i que, per damunt de tot, són les “culpables” de la situació, uns per excloents i els altres per reconciliadors.

La seva anàlisi, al meu entendre, es deixa un sector prou important i que no pertany a cap de les dues ànimes, és la part del poble que n’està farta dels que no paren de dir ara no toca i, dels que diuen que fins que no tinguem una societat d’esquerres res a fer. Són els que s’estimen Catalunya, per damunt de partits, d’estratègies i de fulls de ruta sense final. Existeix un bon grapat de ciutadans conscienciats, patriotes, que només esperen el tret de sortida i algú amb prou valentia per posar el interès de país per davant del personal.

Esquerra es va equivocar, la pluja fina i convertir Catalunya en un país d’esquerres, a més d’utòpic, és anar contra les essències mateixes del sistema capitalista i tenir ganes de fer-ho amb els socialistes espanyols encara més. CiU no s’equivoca, per a ells és la excusa, defensen aferrissadament que fins que la immensa majoria de catalans no vulgui la independència, res a fer. Curiosament, podem afirmar, que des de diferents opcions ideològiques, l'excusa és bàsicament la mateixa.

Ara vostè el que fa és introduir sota la mateixa definició el tercer element en discòrdia; fins que no tinguem pau en el món independentista res a fer, però subliminalment el que fa és defensar el missatge convergent, el d'“ara no pot ser perquè no tenim una majoria social”. Fem-nos una pregunta, què tenen en comú en Mas i en Duran? Un vota per la independència, l’altre no, i a més, es proclama anti-independentista i espanyol, doncs no gaire cosa i tot i això estan junts. Potser vostè no hi estarà d’acord però no creu, fredament, reflexivament, analíticament, que si per fi no fem l’esforç d’anar tots a una, ho tenim tot perdut? La majoria social la podem tenir si els de dalt,  per fi, fan els deures i es posen d’acord per anar tots a una.

Reflexioni Sr. Cardús, potser la oportunitat no passarà de llarg si tothom, inclosos els “opinadors patriotes” hi posem fil a l’agulla. Tenir un únic partit o opció per la independència com passa a Escòcia no ha de fer por, i treballar com ho fan els bascos tampoc. Segur que si fos així els que es posarien nerviosos són, ni més ni menys, els que no volen una Catalunya lliure. Cal començar a parlar clar l’Estat espanyol és una part del problema, nosaltres en som l’altra.

4.454 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament