Un oasi anomenat Osona

Josep R. Soldevila
Josep-Ramon Soldevila
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic

Amb aquesta edició de La Veu, encetem una secció fixa en què se’ns permet, als coordinadors territorials i comarcals, que expressem les nostres opinions i inquietuds. Primer de tot vull agrair a la redacció d’aquesta revista l’oportunitat que m’ha ofert d’encetar aquesta nova finestra.

Jo us vull explicar què és el què passa a la meva comarca:Osona. Aquesta terra ara és un oasi de catalanisme. La gran majoria dels osonencs ho sabem que a casa ho tenim més fàcil o, com a mínim, així ens ho sembla. Aquí, tothom (o quasi) anhela la llibertat del nostre poble. I, si no ets així, és a dir, si no ets independentista, és probable que fins i tot et mirin com si fossis estrany. Aquí, tots plegats estem treballant per assolir aquest objectiu tan nostrat. I crec que efectivament ho hem aconseguit: ens ha costat una mica, però hem pogut convèncer la majoria dels nostres conciutadans.

I ara no només treballem per la causa els partits independentistes, o les associacions de defensa de la nostra cultura com Òmnium, o la pràctica totalitat de les administracions locals o comarcals. També estan per la feina la gran majoria d’entitats, associacions, centres i clubs, ja siguin de veïns, esportius, culturals,sectorials, empresarials o del que sigui. Cada setmana hi ha actes o conferències on s’exposen els avantatges (i els inconvenients) d’assolir un Estat Propi. Ho fan els ajuntaments, les escoles, la universitat, els col·legis professionals i les associacions de veïns. També ho fem,evidentment, els partits polítics, l’ANC i l’AMI.

Però el fet de viure dins d’un oasi així no és bo del tot. Ho seria si els d’Osona ens poguéssim independitzar de la resta i començar, per exemple, la reconquesta del territori català des d’aquest indret irreductible. Però em sembla que al segle XXI... les coses no es fan així. Així doncs, què podem fer més la nostra gent en un lloc com aquest? Doncs, per desgràcia, encara tenim molta feina. Tothom sap que al 2014, o abans, alguna cosa molt grossa ha de passar. I si fem cas a la declaració del nostre Parlament, tindrem una consulta. Pot passar, també, que ens vegem obligats a convocar unes eleccions anticipades, que, en aquesta ocasió, serien totalment plebiscitàries. Però, si fem cas dels darrers esdeveniments (on es veu clar que no se’ns deixarà mai de la vida fer cap mena de consulta...), hi haurà d’haver la declaració unilateral d’independència per part del nostre Parlament Nacional. Però, passi el que passi, hem d’estar a punt, com si es tractés d’una “precampanya” electoral.

Cal estar a l’aguait i no desaprofitar-ho: trigaríem massa temps a tornar a viure una altra oportunitat com aquesta. És imprescindible, a més,que no ens descuidem que hem d’anar aplanant el camí per a assegurar-nos que la regeneració democràtica es dugui a terme, ja que, sinó, haurem perdut la nostra darrera oportunitat d’esdevenir el nou Estat lliure i, sobretot, democràtic que anhelem tots. Ja ho tenim ben clar que s’acosta l’hora de la veritat i, alhora, tots som ben conscients que ben aviat arribarà el pitjor, el que encara no ha succeït i ni tan sols podem imaginar. A Osona estem a punt...i vosaltres?

2.937 lectures

Comentaris (1)

TOTS A PUNT!
Quina enveja els d'aquesta preciosa comarca catalana! Tots a una, i força implicats! Tant de bo els de la resta de Catalunya estéssim tots tant 'a punt' com vosaltres. Malauradament no a tot arreu podem dir el mateix.
Enhorabona pel teu article, a partir d'ara procuraré seguir-te sempre que pugui.
Salut i independència, ja!

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament