Treball

Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Reagrupament és un tamboret de tres potes: independència, democràcia i treball.  

Això últim no és una proclama gratuïta, d'aquelles de manifestació de l'1 de maig. No és cap promesa, cap obsequi. Més aviat és un clam, un vaticini. Potser una consigna. 

Els catalans ens hem de posar a treballar. Els que tenim sort i podem treballar, hem de treballar més. Els que no treballen, que s'hi posin. Qui no trobi la feina que vol, que de moment faci la que trobi. Qualsevol feina és millor que cap feina. I qui no en trobi, a crear-ne, que de les pedres en treiem (trèiem?) pans. I a formar-nos. Ens hem de superar individualment per millorar col·lectivament. I no hi ha superació individual sense l'adquisició de nous coneixements i destreses. 

L'any 1945 Alemanya era un desert. El Japó, una ruïna. Com se'n van sortir? Doncs sobretot a base de treballar molt i bé. Els catalans havíem tingut una certa ètica/èpica del treball, una vocació pencaire, un afany de progressar. En canvi ara diuen que tothom vol ser funcionari. Risc zero. Ambició zero. Sis mesos de baixa per maternitat. Fer les hores seguides. No treballar els caps de setmana ni els divendres a la tarda. Que ens agafi el trambaix, a veure si podem denunciar l'ajuntament i treure'n alguna coseta. Que ens amaguin la realitat, quan la realitat no ens agradi. Tancar els ulls. La soma de Huxley. Passar sense pena ni glòria. Vida d'escarabat. Ens hem tornat cofois, tous, porucs. Ens hem esbravat. 

Aquest país necessita una sacsejada, necessita recuperar els valors que feien que ens respectessin i que ens respectéssim: el coratge, l'autoestima, la iniciativa, l'esforç, la sobrietat, la voluntat de vèncer. Saber apretar les dents i tirar endavant. Fugir de la immediatesa. Pensar a llarg termini. Actuar no en benefici propi, sinó de les generacions futures. Treballar, treballar i treballar.

6.184 lectures

Comentaris (5)

Ja ho va dir Karl Marx: Arbeit macht frei.

Teniu tota la raó del món. El treball per Catalunya ens fa lliures a cadascun de nosaltres. Només cal, però, que les dones del país empentin amb més convicció, que, al capdavall, són les que més han treballat de sempre. Són elles, més que no pas els homes, les que han d'ajudar més de dur endavant la nostra felicitat, a què tenim dret com a país entre els països del món.

Salut, república i a reveure.
El fons del missatge
Crec que cal entendre el fons del missatge de l'article d'en Francesc, que comparteixo totalment. És un cant al compromís individual i col·lectiu. És la constatació que ningú no ens regalarà res, que hem de fugir dels vicis que ens eren aliens i retornar a les nostres característiques com a poble. I un dels temes que hem de considerar prioritari és l'educació dels nostres fills i la transmissió dels valors que ens identifiquen

Teresa Casals
Actuar no en benefici propi, sinó de les generacions futures?
En principi, ara tenim 16 setmanes de maternitat... no 6 mesos... però ja m'agraderia que fossin més...
I. contrariament, seria bo per les generacions futures de les que parles... el futur del nostre "pais" (ja m'agraderia ficar-ho sense cometes) depen del nostres fills... nens petits que necesiten que els seus pares es sacrifiquin, no en benefici propi, sino en l'educació dels seus fills... i això s'aconsegueix amb treball, esforç, perseverància, paciència.... i temps.
Siusplau.... donem-li a l'educació dels nostres fills el valor que es mareix.
Et demano que rectifiquis i editis l'opinió.
Treballar: Si ens deixen
Soc com el Joan canviant 50 per 60 i ara als 62 acabats de complir: jubilat, però jo no el entenc del tot al Francesc
Als catalans no se ens te de dir a treballar, ho hem fet tota la nostra historia
I que vols que et digui, el lema em recorda molt un de aquells dels temps de la picor: Patria, justicia y trabajo

Francesc, estic d'acord amb tu, s'ha de treballar. Però a on? He treballat des dels 14 anys fins als 50 anys, tots aquests anys he cotitzat religiosament a la seguretat social. Resulta que per un ERO estic a l'atur. De que m'ha servit cotitzar tants anys? Si hagafen els últims 15 anys i volen els sociates la jubilació als 67 anys. Ara amb 50 anys, em tinc que formar, amb l'atur del jovent que hi ha? Qui m'agafarà per a treballar? Els politics amb 7 anys de "feina" ja tenen assegurada la seva pensió. És aixó just?
I entenc molt bé el teu escrit i en el sentit que ho planteges.
Salut

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament