Tornar a guanyar-se la vida

Jordi Gomis
Jordi Gomis
Associat a Reagrupament

Més enllà d’una llengua pròpia o d’una literatura amb noms universals, aspectes de la nostra cultura que amb molt de patiment les generacions que ens han precedit han pogut anar conservant, hi ha aspectes culturals que estaven arrelats a la nostra idiosincràsia que han desaparegut en pocs anys, i els hem substituït per valors importats. Així com els catalans tenim més o menys clar que la llengua és un valor que no ens hem de deixar perdre per posar un exemple, pel que fa a la tenacitat i a la cultura de l’esforç que ha caracteritzat durant molts anys els nostres pares i els nostres avis, en una sola generació ha quedat diluïda i reduïda al no-res.

La cultura catalana, sempre havia estat la d’una societat emprenedora, la del “guanyar-se la vida”, on es valorava aquella persona que amb tenacitat i esforç, tot arriscant el seu capital i dedicant-hi moltes hores era capaç de construir un petit patrimoni per a la seva família. Allò que en Macià en va anomenar: la caseta i l’hortet. Actualment tot ha canviat, del “guanyar-se la vida” s’ha passat a un concepte importat: “col·locar-se”. Potser us pensareu que exagero, però totes les enquestes fetes a la gent jove, indiquen que aquest és un camí de decadència que ja fa uns anys que vam engegar.

Als EEUU, si pregunteu als joves a que es volen dedicar quan siguin adults, no et contestaran mai que volen ser funcionaris o empleats de banca. A Catalunya, molts donaran aquesta resposta, primant la seguretat, i deixant de banda que només aquelles persones que prenen cert risc i hi afegeixen la dosi necessària d’esforç a la vida són els que realment poden progressar. Tot ens ha anat en contra en els últims anys, sense anar més lluny, els bancs han preferit donar crèdits per  a que ens comprem cases o pisos, o fins i tot cotxes, però han defugit donar crèdit per un projecte empresarial.

La Independència és necessària per tallar d’una vegada per totes l’espoli fiscal que està minant els nostres ingressos i ens està empobrint cada dia més. No vull deixar de banda que el fet d’haver perdut aquest factor cultural dels catalans, justifiqui aquest robatori a gran escala que suposa que 22.000 milions d’€ l’any marxin per no tornar mai més. Però la Independència no és la solució a tot, és el camí de sortida, és l’emancipació, és poder decidir per nosaltres mateixos on volem estar i amb qui volem estar. Per tant, espero que un cop arribem a tenir un Estat Propi, els catalans poc a poc anirem recuperant l’esperit amb que els nostres pares afrontaven la vida i que el “guanyar-se la vida” torni a regnar i desplaci el “col.locar-se”. L’ idioma té frases que marquen el tarannà de la gent que el parla, i aquesta expressió que gairebé ja ningú utilitza és un símptoma de que hem canviat, i en aquest cas, hem canviat a pitjor.

A Reagrupament, tenim clar que Catalunya necessita tenir un Estat propi, i també necessitem canviar la generació de polítics professionals que ens governa. Però nosaltres els catalans, també hem de canviar, ja que no podem estar sempre esperant que ens ho donin tot fet, hem de recuperar valors com la tenacitat, l’esforç, el treball... Quin exemple més clar no tenim aquest últims dos anys d’això que estem dient, que la feina duta a terme al Barça per Pep Guardiola? Només així, aconseguirem que el nostre país sigui més pròsper, tingui una industria més avançada, i en definitiva tots: empresaris, funcionaris i assalariats en sortim guanyant perquè com més ric sigui el país, millors seran els salaris i les rendes del capital.

5.982 lectures

Comentaris (3)

Resposta a Joan MC
Joan, no sé si ha quedat clar, però el meu article parla de que cal canviar la tendència col.lectiva en la que tots els catalans volem ser funcionaris o treballar a La Caixa, perquè això ens porta a l'empobriment com a nació.
Evidentment, la funció pública és una feina molt digna i molt necessària, però també penso que és molt necessari que els catalans recuperem l'esperit emprenedor que ha caracteritzat durant molts anys els nostres avant passats.
D'acord
Treballo en el món de la empresa i en el meu dia a dia veig que tothom anhela ser funcionari o "col•locar-se" en algun "txollo". En tota societat ha d’haver funcionaris i empleats de banca, però el que no és normal és la gran majoria vulgui treballar en aquests llocs "per comoditat". Això, ho sento molt, és un signe de que la societat catalana està en plena decadència. Els valors dels que parla l'article per mi són els que podrien fer reviure aquesta societat i l'instrument catalitzador d'aquesta renovació és la creació d'un estat propi.
Depèn
Benvolgut company Gomis, llegeixo els teus comentaris i sovint estic d'acord amb les teves reflexions. També en el d'avui, tot i que et voldria fer arribar algunes opinions personals sobre la qüestió dels joves i del "progrès" social. La diferenciació que fas entre plantejaments de futur dels joventut d'EEUU i d'ací la trobo un xic forçada: són dos models de societat històricament molt diferents, amb unes realitats socials que no tenen res a veure i, per tant, comparar ambdòs plantejaments de futur em sembla erroni. En una societat tan desestructurada socialment com la nord-americana, no dubto que la gran majoria dels joves es plantegin treballar de manera molt individual per a sortir-se'n, ja que què més els queda? Com poden plantejar-se altres tipus d'opcions que no siguin les sortides individuals per fer front al seu futur? Qui pot desitjar ser funcionari en una societat que els malpaga i que els despedeix a les primeres de canvi? Com pots plantejar-se segons quines feines en un país sense Seguretat sanitària? EEUU és un model i Catalunya n'és un altre completament diferent. M'agradaria que la teva comparació es realitzés entre variables més homogènies, com Alemanya, França, Holanda... Per altra banda, no tots tenim ganes de fer-nos rics sinó que volem viure de la millor manera possible. Això suposa en molts casos aspirar a ser funcionar? I per què no? És que no calen bons funcionaris per fer anar una bona i eficient administració? No ens calen bombers, policies, mestres, administratius perquè el país funcioni? Jo crec que sí. Altra cosa és el nivell d'eficàcia del cos funcionarial però això ja depèn dels polítics. T'exposo el meu cas: sóc llicenciat en Història i m'agrada molt ensenyar.Sóc mal català per no aspirar a muntar una gran xarxa de centres privats d'ensenyament? Perquè no puc disfrutar fent classes a joves i formar-los com a persones? En resum, amic Jordi, crec que en fem un gra massa de voler aspirar a una societat uniforme i homogènia que no existeix enlloc, afortunadament. Cordialment

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament