Torna la Locomotora (no la Negra)

Josep Sort
Josep Sort
President de Reagrupament

Us recomano que llegiu l’article d’en Joan Carretero a La Veu . És un article que apunta a la jugular, com ha d’ésser. I també és un article que en certa mesura m’aixafa l’inici d’aquest post tal i com l’havia pensat fa uns dies. I és així, perquè jo també em vaig quedar amb la cançoneta de l’entrevista del senyor Artur Mas a The Wall Street Journal , per cert, un diari del grup Murdoch-Aznar (ai,ai,ai que prendràs mal Arturet!). I la cançoneta de l’entrevista en qüestió era que la CAC seria la capdavantera en la sortida de la crisi respecte la resta de CC.AA. Us sona la melodia? Oi que sí?

Torna la Locomotora, i no la Negra (ja m’agradaria, entre d’altres raons perquè el meu professor de Química n’era o n’és el bateria). No, torna allò tan suat de Catalunya la locomotora d’Espanya , i tota el que penja. Perdoneu, però  no ens hem mogut dels anys 80 o què? Però com es pot ser tan cutre?

A veure, a hores d’ara, a 27 de juliol del 2011, pensar, ni tan sols gosar pensar que la CAC pot ser locomotora de res a l’Estat espanyol és ser o bé un ignorant o bé una mala persona.

Wake Up, Dudes! El somni de la catalanització d’Espanya està totalment mort i enterrat. I qui hi jugui, només pot ser considerat un irresponsable.

A data 27 de juliol del 2011, allò que necessita Catalunya, de forma vital, immediata és no ser barrejada amb el club dels PIGS. I això només es pot aconseguir amb la Independència. Prou de conyes marineres sobre locomotores i estacions federals i altres tonteries.

La In-de-pen-den-ci-a. Millor avui que demà. Millor el 2012 que el 2014. Quant abans la tinguem, abans estarem en condicions de fer front a la crisi i que no ens emboliquin amb els Pigs.

A veure: votants independentistes de CiU, tindreu els sants collons i ovaris de tornar a votar en Duran i Lleida a les eleccions espanyoles que s’acosten a marxa forçades? Un individu que l’únic que el preocupa és ocupar una cadira al consell de ministres del Regne d’Espanya? Ho fareu? La tornareu a vessar?

O és que ja us està bé que us insultin, us robin, us menyspreïn?

Jo, a diferència d’altres companys de capçalera, penso que, si és possible aconseguir una candidatura independentista unitària de debò, no descartaria concórrer a les eleccions espanyoles, amb l’objectiu de ser a dins del cervell de la bèstia. De la mateixa manera que els espanyols estan a dins del Parlament del Parc i intenten posar tots els pals a les rodes que poden.

Prou de fer el passerell! Cal aprofitar tots els espais que es puguin per empènyer.

Una candidatura unitària, naturalment, que aplegui tots els independentistes que ja no juguen a reformar Espanya, perquè Espanya no vol ser reformada. Tot el contrari, vol reformar Catalunya i vol, directament, implementar polítiques catalanòfobes genocides allà on se li deixi fer.

Tenim una responsabilitat enorme en els propers mesos. I l’únic que em fa ballar el cap és si serem a l’alçada de les circumstàncies i de les necessitats dels nostres compatriotes. Qualsevol que jugui a la divisió de l’independentisme haurà de ser contundentment denunciat, si s’escau.

No puc acabar aquest post sense enviar el meu més emocionat i sentit homenatge al Molt Honorable Heribert Barrera.

President, espero i desitjo que vós també tingueu l’alegria de veure aquest país nostre lliure. Us ho mereixeu com poca altra gent! No us hauríem de necessitar, perquè ja fa molts anys que vós hauríeu de gaudir d’un merescut descans i d’un reconeixement com a Soldat de Catalunya que fóreu, i com a patriota de pedra picada que sou. Però vés per on, encara sou un referent per a la gent  que vol una Catalunya lliure, rica i plena.

Per Catalunya, sr. President!

7.257 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament