Submissió o independència?

Jordi Carbonell
Jordi Carbonell
Associat a Reagrupament

Recorden senyors diputats, president, membres del Govern de la Generalitat i caps dels partits de l’oposició, la definició de la Il·lustració? Els en faig memòria: “La sortida de l’home de la minoria d’edat de la qual només ell és responsable” i que minoria d’edat vol dir: “Incapacitat de servir-se del pensament propi sense que estigui dirigit per altri” (Kant, 1784). Doncs, sí, el que pretenia la Il·lustració era l’emancipació de l’individu, però ses senyories tenen clar què vol dir emancipació? Per si de cas, refresquem-ho: ser capaç de pensar i decidir per un mateix.

Aquestes preguntes vénen a tomb perquè tot fa pensar que han oblidat aquests conceptes , o encara pitjor,  que tenint-los presents no són capaços d’actuar com a persones emancipades, tal com es veu amb l’obcecació pel Pacte Fiscal.

I és que, amb qui volen pactar? Amb el Govern de l’Estat espanyol? Encara no s’han adonat  que a més de no complir els pactes, és un govern incapaç de governar i totalment desprestigiat? Ja no se’l creu ningú, ni Brussel·les ni el BCE ni els inversors internacionals. I per més inri, l’escàndol financer de Bankia està arrossegant cap al desastre el sistema bancari espanyol i, possiblement, per desgràcia, altres grans companyies. I  tot per què? Perquè no governa a favor dels interessos dels ciutadans als qui diu representar, sinó per imposar la seva  ideologia: crear un nació única centralitzada, basada en l’espoli permanent de la perifèria (Catalunya, Balears i València).

Per altra banda, senyors, aquest govern els ha dit per activa i per passiva que no vol fer cap pacte fiscal. Però tot i així , vostès es reuneixen en sessió extraordinària per a eixamplar el suport al pacte fiscal. Té cap sentit, això? Potser sí, si els que volen és  fer una cortina de fum que distregui la població, i que la cansi, per no haver de fer el que toca: afrontar el problema que tenim al damunt. El resultat és que , un cop més, la por i la manca de dignitat els fa anar amb el pas canviat.

Senyors, quan un vaixell s’ensorra les rates fugen, però vostès fins i tot han perdut aquest instint primari. Fan com l’orquestra del Titànic, seguir tocant. Potser perquè es pensen que se salvaran amb els viatgers de primera classe.

Han fet una mirada a la Història dels últims tres segles? Ens diu que la realitat és tossuda. I tant que ho és! Des de fa tres-cents anys, estem sotmesos a un continuat i creixent abús de poder. Sí, senyories, o és que Catalunya no és l’última colònia de l’Estat Espanyol? Ho demostren molt clar el conjunt de polítiques en matèria d’infraestructures,  inversió pública, cultura,  llengua, ensenyament, sanitat... I, esclar, el llast de l’espoli fiscal.

Senyor Mas, president del Govern de la Generalitat , avui, demà, aquests propers mesos... vostè té l’oportunitat de canviar el curs de la Història de Catalunya si inicia amb pas ferm el camí cap a la Declaració Unilateral d’Independència. Ja sé que no és fàcil i que aquesta decisió, tal com passa amb tot el que és important,  té un grau elevat de complexitat i d’incerteses. Tot i així, sigui valent. Pot estar segur que, tal com fa poc li va dir Josep Maria Puyal,  té tot un poble darrere. O a davant, com recentment ha escrit Joan Ramon Resina. Sigui com sigui, el poble  espera que el seu president estigui  a l’alçada.

Hom diu que de vegades sembla sentir-se sol. No se si és cert o no. Al meu parer, el problema és que està envoltat de males companyies. Sí, començant pel mateix senyor Duran , unionista a capa i espasa i lligat als interessos de la Santa Aliança. També hi ha el senyor Pere Navarro, a qui goso recomanar llegir molt abans de tornar a parlar per no haver de tornar a sentir vergonya aliena; les seves mancances no priven que estigui disposat a tot per tal de ser president de la Generalitat amb el suport del PP. Una altra companyia perillosa és la senyora Alicia Sánchez Camacho,  amb un discurs populista que fàcilment pot fer forat en moltes persones i portar-la a regnar al Palau de la Generalitat amb el suport del PSC.

Malgrat tot, hi ha un camí: actuï com a un home il·lustrat i faci tots els passos necessaris per emancipar el seu país. Només així estarà a l’alçada del seu  poble. Si ho fa, passarà a la Historia com el president que va aglutinar els catalans i va ser capaç de superar els interessos econòmics-corporatius, per crear un Estat de la Unió Europea. Catalunya.

3.339 lectures

Comentaris (2)

repercussions electorals
A dia d´avui,la futura il.lustració la posara ho deixarà de posar "Grecia" en els propers quinze dies .La minoria d´edad de catalunya la varen posar el (28-11-2010) ,1.300.000 catalans que varen votar (no es el moment-ara no toca) .Un simple gest ( el de posar una butlleta ) que ha repercutit negativament a tots els catalans.En només un any i mig.
-de deuré 6000 euros a 17.7000 (deute espanyol)
-de deuré 2700 euros a 5870 (deute generalitat )
-de deuré 1100 euros a 1370 ( deute ajuntaments)
-de tindré un 14% d´atur a un 22%
( a catalunya)
v

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament