Si vaig errat, que m’ho demostrin

Ramon Payàs
Ramon Payàs
Associat a Reagrupament

Mai no he vist amb bons ulls el catalanisme – independentisme d’en Joan Laporta. Aquest  passat, el d’independentisme, ben poc lliga amb la defensa sense embuts d’un cunyat, Alejandro Echevarría, que, essent dirigent blaugrana, també era membre de la Fundación Francisco Franco. La tardor del 2005 Laporta ho negà ; era; ¿ingenu?

Catalunya també té les seves pròpies cavernes. Ésser cavernari no és pas només “privilegi” dels espanyols.

El passat 17 de febrer, Tribuna Catalana publicà un article titulat: Objectiu: persuadir o destruir Laporta , que es feia ressò d’un naixent nerviosisme entre les files de CiU i també d’ERC. La causa: el festeig de Laporta amb Reagrupament. Aquest possible casori neguitejà CiU i ERC tampoc no ho trobà bé i esperà que un altre li fes la feina.

Els poders fàctics tenen poques manies. A la recerca del remei, els mecanismes de pressió es posaren en marxa. Objectiu: que Laporta no es presenti i el seu suport ha de ser per a Artur Mas. Des d’aleshores la pressió sobre Laporta ha estat desaforada: ...aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l’entorn de CiU, arribant a l’amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d’advocats . (Tribuna Catalana, 17 de febrer de 2010).

No és important qui ho escriu, sinó què s’escriu. Ningú no ha badat boca, vol dir que això no és mentida.

Alfons López Tena. Currículum lloable, cal dir-ho. En el seu sarró personal hi duu un ampli llistat de vincles diferents i amb diferent entitats. Arribà a CiU l’any 1989 com a militant. A proposta del partit és escollit vocal del Consell General del Poder Judicial.

El seus coneixements professionals no li haurien hagut d’impedir saber que la IP presentada al Parlament català seria rebutjada de ras pels partits parlamentaris. També hauria de ser coneixedor, i n’és, que la llei de referèndums aprovada pel Parlament català és una farsa.

Cap contracte és vàlid si no duu la signatura que li correspon. L’autorització per a fer  referèndums la signa Espanya. El sr. López Tena ho hauria de saber i ho sap.

Per què doncs fa gabiejar a la gent ben intencionada? El Sr. López Tena fa trampa.

7 d’octubre de 2009. En declaracions a Canal Taronja, dins del programa “L’altra cara”, que presenta el periodista David de Dios, López Tena manifesta obertament que Reagrupament vol dinamitar els referèndums des de dins .

L’afirmació de López Tena és falsa. Moltíssims adherits a Reagrupament no solament varen participar com a voluntaris en les consultes populars, sinó que fins i tot varen formar part de les juntes permanents en les diferents poblacions on s’han fet consultes. Mai s’ha disculpat per aquesta afirmació.

Un segon tripartit veu la llum. Ben aviat es manifesta malestar dins d’Esquerra. Com a conseqüència es gesta un corrent crític que amb el nom de Reagrupament.cat farà fortuna.

El nombre d’adhesions creix ràpidament, a bon ritme. Reagrupament.cat pren cos i es consolida.

Joan Carretero, metge... ja el coneixeu, ho lidera.

L’alarma s’ha encès dins la cúpula d’Esquerra. Urgeix prendre mesures. Curiós: neix Esquerra Independentista. Uriel Bertran n’és l’impulsor. Divideix i guanyaràs.

Ara ja són dos els corrents crítics dintre d’Esquerra, però un el controla el poder, o així ho teníem tots molt clar fins que en el congrés d’Esquerra, celebrat a l’auditori del Fòrum de les Cultures, Bertran manifestà obertament que Esquerra Independentista no és el submarí de ningú.

No me’l vaig creure. Anys desprès, encara no me’l crec.

Joan Carretero treballà per la unificació dels dos corrents crítics. Hi ha un festeig però a la fi tot se’n va en orris. Amb la sortida de Reagrupament.cat d’Esquerra, Esquerra Independentista entra en via morta, ja ha fet la seva feina.

Els seus seguidors, això si, quedaran decebuts i sense saber cap on mirar.

Algú els anomena els tres tenors. La diferència entre els que ho foren de veritat i aquestos és molt gran: un dels tres mou la boca, però no canta. No sap cantar.

Aquesta és la raó per què Joan Carretero no ha aconseguit mai reunir-se, sols, amb Joan Laporta,  líder de Solidaritat Catalana. López i Bertran no li treuen la vista del damunt. Saben que Carretero se’l cruspiria en un tres i no res.

Ho heu endevinat, Joan Laporta és el que mou la boca, el que no sap cantar.

Reagrupament és l’únic moviment polític independentista completament estructurat, garant de l’acompliment d’un ideari polític compromès: l’independència i la regeneració de la vida política del nostre país.

Els poders fàctics saben que Reagrupament treballa i treballarà per acomplir amb la paraula compromesa i això a ells els genera esquizofrènia. Saben que Reagrupament no és cap objectiu en si mateix. Saben que cap dels seus membres necessita els diners d’un sou parlamentari. Saben que tots som professionals en el nostre àmbit de treball diari, i saben també, que amb la feina feta i el deure acomplert, retornarem tranquil·lament al nostre dia a dia a allà d’on hem vingut. Reagrupament es dissoldrà.

La va encertar l’amic Jaume Fernández en deixar anar que "Solidaritat Catalana és el torpede més gran que ens han enviat fins ara".

L’origen del torpede: el poders polítics, econòmics i financers  ja esmentats.

L’objectiu: Reagrupament.

L’artefacte: Solidaritat Catalana. És l’eina adient. Dividirà i així, tot seguirà igual.

Laporta es presentarà, però l’han persuadit, no cal destruir-lo.

Han resolt bé el problema, però mentrestant Catalunya seguirà dessagnant-se.

Plomes ressentides, fins ara silencioses o silenciades, clamant amb vehemència als quatre vents qualsevol eixida d’un membre de Reagrupament. En fan ressò. És el trofeu per a aquell que lluny de construir s’afanya a destruir.

Per a unir voluntats cal ser almenys dos, Carretero ho vol però Laporta no pot, no pot ni ho vol... ni el deixen que ho vulgui . A dreta i esquerra hi ha qui el controla.

Si vaig errat, que m’ho demostrin.

11.901 lectures

Comentaris (11)

Quanta raó tens
Tens tota la raó company jo porto també temps explicant el mateix que tu dius. Ens volen destruir i cap dels tres tenors és de fiar, CiU i/o ERC estan al darrera d'aquesta pseudocandidatura. Hem de resistir i hem d'enfortir-nos, no se'n sortiran . L'únic que ens cal és buscar una figura de prestigi que lideri la candidatura per Barcelona. Jo proposo el Miquel Calçada i sinó l'Agustí Benedito. Hem de ser forts. Resistir és guanyar.
Al loro que no vamos tan bien: Divide et vinces!
Divide et vinces: Aquest era el lema de Juli Cèsar ara fa uns 2000 anys i això és el que passa ARA en l'independisme català!. Els hi estem posant molt fàcil, massa fàcil, als espanyols. No pot ser, és un mal son! Estem perdent llançolets en una nova oportunitat històrica.

L'aparició d'un nou partit polític com un "bolet" amb els mateixos objectius que Reagrupament, i sense cap possibilitat d'acord, fa dividir i confondre el volt independista. Jo no dubto en absolut del catalisme de Laporta (recordem que en les seves paraules durant la seva investidura com a president del Barça va agrair al seu pare el fet d'haver-li trasmès l'ideal català que es va reflexar durant la seva presidència). No obstant això, dubto molt de l'eficàcia d'aquest nou partit liderat pels "tres tenors" per conseguir la independència ja que la seva aparició només destorba i confon a l'electorat. Si fos mal pensat, m'inclinaria a creure que és una creació espanyolista per dinamitar l'independentisme. De fet, si aquesta hipòtesi fos real, tindriem uns "tres tenors" prou intel·ligents. Però, com confio en el catalanisme d'aquests tres senyors, opino que la formació d'aquest partit és un camí precipitat, poc pensat i amb ànims de personalisme.

D'altra banda, ERC (perdó, ara simplement "esquerra", el nom de "Catalunya" ja es va perdre fa anys) és deu fregar les mans en un moment que veia el seu electorat fugint. Després del 10-J curiosament aquest partit va començar a parlar d'independència per captar "clients" perduts, quan mesos abans feia prevaldre la ideologia d'esquerres davant de la identitat catalana. Però, no ens enganyem, l'objectiu d'"esquerra" no és independisme, i potser ni tan sols l'ideari d'esquerra, sinó amoldar a les poltrones directives de les parapúbliques gent del partit sense estudis especialitzats en les temàtiques que dirigeixen.

Davant d'aquesta situació tant lamentable i consciencients que el nou partit creat per Laporta merma i retarda irremediablement la independència, hem de ser valents i forts, seguir un projecte amb un fil de ruta a curt i llarg termini.
No confunguem l' enemic
No caiguem en la temptació de barallar-nos entre R.Cat- SCat.- CNS – Forca Cat.- etc. Per favor, dirigim les crítiques , i el furgar en el passat als enemics de Catalunya PP. - PSC. – Cdnos- IC- CiU- i l’ actual Esquerra. Hem de lloar tots el partits que s’apuntin a la declaració d’independència unilateral si guanyen les properes eleccions al Parlament Català. També cal treballar per la coalició de tots els independentistes.
D'acord amb l'Eduard
Jo estic d'acord amb el que diu l'Eduard.
Hem de continuar treballant per la candidatura de Reagrupament i no perdre el temps en criticar persones que tenen un ressò molt important dins del món independentista.
Toalment d´ acord
Fa tres cops que envio el comentari i no surt?
Repeteixo! Totalment d´ acord amb els comentaris i opinions, el mateix que dius, ja en he fet esment en altres punts de tertúlia .

Es ara quan veurem qui estava per lluir ho per lluita, diria que es ara on es te que veure la feina feta.

SOM I SEREM

Ramon SUAU
No ho sé pas peró es tant dificil dir que estas equivocat com que no
Una possible explicació tant possible i veritable com la contraria
Tirar amb bala
Si senyor, d'aixó s'en diu parlar clar. Felicitats per tan bona rfeflexió.
El drac català.
No vas errat. Aquest article d'opinió el veuràs recolzat i ampliat, de ben segur, si els impulsors de la conxorxa son tan rucs i esquifits que no veuen que estan trepitjant la cua del drac encara mig adormit. Quan es desperti, els primers que seran menjats son els que pensaven que tenien prou força per matar-lo i, de fet, sols eren capaços de trepitjar-l’hi la cua. Catalunya està despertant i te pressa, desprès de tants anys de empresonament i somnis forçats. Que vagin en compta, els tres tenors, no es quedin sols, arribat el moment, davant la nova força que es desvetlla.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament