Si no podem votar referèndum, votem Parlament

Votar per administrar les gracioses concessions espanyoles, cap problema. Aplicar les lleis espanyoles, tot i que limitin la nostra autonomia o ens vulguin espanyolitzar, cap problema. Votar per decidir què fem amb el nostre país i amb els nostres recursos, prohibit
Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

Tot i que ara el que toca és defensar el dret a votar i treballar perquè el dia 9 de novembre del 2014 ho puguem fer, no se’ns escapa l’escenari que suposa tenir a la contra: “el Govern espanyol; el partit de dretes, PP, que dóna suport al govern espanyol amb la seva majoria absoluta al Congrés; el partit “d’esquerres”, PSOE majoritari en l'“oposició” al Congrés; més la Rosa Diez; més totes les institucions de l’Estat espanyol; més la Conferència Episcopal Espanyola; més un grapat de barons territorials de diferents tendències”. 

Aquest escenari “fa por”. Des de la perspectiva espanyola és un front “transversal” en tota regla i que té com argument fonamental la “Sacrosanta Constitució espanyola” , per prohibir-nos el dret a votar.

Entrar a discutir en termes jurídics si els catalans podem o no votar, per decidir el nostre futur, amb Espanya és debat perdut, i no perquè no sigui possible interpretar la Constitució espanyola de forma generosa i justa, és perdut perquè els que tenen tot el poder per interpretar-la ho fan des de la perspectiva d’una sola nació i de les raons que són de matriu castellana.

Catalunya des de l’any 1978 porta decidint la composició del Parlament de Catalunya i la composició i color polític del Govern de la Generalitat. Hem votat per aprovar el primer i segon estatut. I sempre ho fem els catalans o els ciutadans de Catalunya, tant se val. És per tant d’una evidància innegable que Catalunya i els seus ciutadans, catalans per a mi, voten al marge de qualsevol altre ciutadà de l’Estat espanyol. On rau la diferència que ens permet votar i que ara se’ns nega radicalment? La raó és simple, ara volem votar per decidir si marxem d’un estat que ens espolia i ens maltracta, i nosaltres ho volem fer legalment i legítimament. Altrament, no pot ser d’altra forma.

Votar per administrar les gracioses concessions espanyoles, cap problema. Aplicar les lleis espanyoles, tot i que limitin la nostra autonomia o ens vulguin espanyolitzar, cap problema. Votar per decidir què fem amb el nostre país i amb els nostres recursos, prohibit.

Catalunya, país petit, romandrà per sempre més una part d’aquesta “nació” anomenada Espanya, si no generem la intel·ligència adequada i utilitzem una darrera l’altra les escletxes legals espanyoles. Però, amb això no en tindrem prou, hem de demostrar a Europa i al món que la voluntat és transversal i decidida.

L’estratègia d’utilitzar la legalitat formal sota el paraigües d’un referèndum o consulta té un recorregut estret i curt i, atès que la posició de la UE és no prendre partit en afers interns d’un estat membre, podem assegurar que Catalunya no es pot permetre fer una consulta de carmanyola. La seva validesa podria posar en perill el mateix full de ruta per a la transició nacional.

Allargar excessivament el procés és tan perillós com innecessari. El govern espanyol no suprimirà o anul·larà la autonomia de Catalunya, per la senzilla raó que encara no tenen prou “raons”.

Tenir-les és la seva estratègia, i convertir-la en el marc jurídic legal, n’és l’objectiu. Per això, ara preparen tot un reguitzell de lleis, andanades fiscals i de contenció del dèficit, que no fan res més que preparar el terreny.

Que ningú no ho dubti, ara no ens poden fer la guerra, cert, però faran tot el que calgui i sempre legalment per guanyar la partida. Defensar que el dia 9 de novembre de l’any vinent votarem i que aquest és el nostre convenciment és d’una potencia democràtica fora de dubtes. És defensar que votin els que no volen ser independents i que tot continuï igual, que votin els federalistes de la tercera via i que votem els que volem fer de Catalunya un nou estat independent. El problema rau en fer-ho contra la voluntat d’Espanya i sense suports internacionals explícits.

La batalla no es pot situar exclusivament en el dret a decidir mitjançant una consulta que no decideix res, tot i que pot obrir portes a decisions de futur. Pot la consulta assegurar-nos que el seu resultat, si s’arribés a fer, ens garanteix la continuïtat de la transició nacional? Doncs no, perquè la consulta en si mateixa no garanteix res, són els actors polítics els que determinaran amb les seves accions per on podem anar.

Cap la possibilitat que l’Estat espanyol, per mitjà de les seves pressions, mitjans i col·laboradors necessaris, que tinguin la certesa que la consulta la guanyen. Aleshores tindríem consulta però Catalunya hauria perdut la millor oportunitat històrica per ser lliure. La partida l’hem iniciada nosaltres, per tant hauríem d’entomar democràticament el resultat.

Tenir un Parlament, amb els seus representants legals i legítims, i no utilitzar la força democràtica d’aquest fet, ha estat un error. Sembla però que les nostres forces polítiques majoritàries a Catalunya han triat la via de la societat civil i que siguin ells els que decideixin amb una consulta.

No tenir en compte que ara no som als anys 40, on dos móns lluitaven per la supremacia mundial i que dins del taulell de la gran partida qualsevol punt a favor era defensat aferrissadament d’acord la geoestratègica mundial, i que de vegades suraven més els interessos econòmics i ideològics que la pròpia democràcia, és potser cometre un error d’apreciació i d’anàlisi política. Franco va perviure no per demòcrata i aliat del bàndol guanyador de la segona guerra mundial. Franco i la seva dictadura van sobreviure per la senzilla raó que Espanya era territorialment la llançadora Sud per garantir l’enfrontament que s’anomenaria “la guerra freda”.

Ara la situació i importància geoestratègica de la Península és infinitament menor i per tant la seva defensa com aliat tàctic de qui sigui també ho serà. El que plantegem és senzillament que ara les diferencies no és dirimeixen amb fusells, a Europa, i que els interessos no són geoestratègics en termes militars, ho són en termes econòmics i de comunicació. La solució al nostre conflicte, serà eminentment democràtica i dins de la legalitat estatal i internacional. Cap altra camí ens pot fer lliures.

Fer una confrontació, en termes polítics, amb l’estat espanyol, incomplint la legalitat espanyola, per fer una consulta, no te sentit, sobre tot perquè desprès haurà de ser el Parlament català el que decideixi “Proclamar la independència de Catalunya”. Estalviar-nos el pas de la confrontació, que ja tenim i que sigui dit de pas ja cansa, és intel·ligent i pràctic, sobre tot perquè l’estat espanyol i el seu govern i tots els que no volen que siguem un estat, no podran impedir-ho, “convocar unes eleccions autonòmiques”, avançades o quan toquen. Fer-ho és estrictament legal. Dur en el programa polític de “la Candidatura unitària”, que si s’obté la majoria suficient és proclamarà la independència, és més que un plebiscit i més que una consulta de carmanyola. D’una tacada sabem els que volen o no la independència, és legitima legalment al Parlament de Catalunya, institució legal dins l’ordenament espanyol, i són els polítics els que entomen la responsabilitat política d’actuar perquè és proclami la independència. Aquesta és la democràcia que practiquen a Europa i als països democràtics del món.

4.306 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament