Si no fos per les xarxes...

Albert Aragonès
Albert Aragonès
VicePresident de Reagrupament

Si no fos per les xarxes socials, aquesta campanya electoral autonòmica, però crucial per a la nostre història, traslladada fa vint anys, hagués estat de les més manipulades, brutes i antidemocràtiques, comparades a les que es feien en els països de l'antiga URSS abans de la Perestroika, o qualsevol altre país sense cap garantia democràtica.

Quin es el problema? Doncs que tots, TOTS, els diaris i grups d'opinió han de viure de les subvencions, i que la nostre TV3 està intervinguda. I qui paga les subvencions? Els Governs, tant el català com l'espanyol. La gran fotografia de Sergi Alcàzar feta a l'abril quan va venir en Mariano Rajoy al Palau de Congressos de Catalunya a Barcelona, per parlar d'inversions en infraestructures, on es veia la Soraya marcant amb el dit a els directors dels principals diaris que es venen a Catalunya, Màrius Carol, de la Vanguardia i Joan Tapia, ex-director, Enric Hernàndez de El Periódico, i d'en Xavier Vidal-Folch de El Pais es la imatge més clara d'aquesta manca d'imparcialitat de la premsa en paper. Tant La Vanguardia com El Periódico fa temps que van en contra del procés.

Els desafortunats i falsos tuits d'en Xavier Hernàndez, per exemple, per les notes de la CIA que advertien d'un imminent atac a la Rambla de Barcelona, totalment desmentides per la CIA, i per el Senat nord-americà, i que mai, El Periódico, ha desmentit son un exemple clar. La Vanguardia va apostar molt fort per donar veu a Unió amb en Duran i Lleida, pensant que els catalans no serien tan "radicals", quan Convergència va veure clarament per on volia anar la majoria de la població, Va obrir la tercera via, via inexistent ja que està clar que l'estat espanyol mai negociarà, i així ha acabat Unió.

I el de El País es realment de llibre d'història. Recordo tots els progres pseudo socialistes que compraven El País perquè era un diari progressista, i ho era! Ara, infestat de deutes per tot arreu, s'ha baixat els pantalons, i prefereixen fer publicitat i recolzar al PP, abans que desaparèixer. Una ètica professional totalment fastigosa i que de ben segur els mestres de les classes de periodisme d'aquests pseudo periodistes, no els hi van ensenyar. Sobreviure abans que mantenir els ideals. El País ha arribat a extrems que El Mundo, La Razón o l'ABC han semblat progressistes, en molts comentaris. Patètic.

Afortunadament els catalans, els que volem la Independència, i la volem ja, aquestes coses ja no ens afecten. Sabem quines son les bones fonts per informar-nos. Com quan El País va dir en la seva web que només s'havien manifestat 10.000 persones a Brussel·les. Les xarxes, i el twitter de la policia municipal de Brussel·les ja deia 45.000 persones. Més tard, la policia federal belga xifrava en 60.000 persones i algunes fonts, no contrastades, deien 90.000. Però ells han de seguir pagant les factures i els astronòmics sous de les seves "estrelles" periodístiques, gent amb uns ideals molt clars al començament, però ara, que suposo que han de pagar hipoteques i escoles, s'han de vendre al millor postor per poder fer-ho. Una gran ètica periodística que a la llarga se’ls hi tornarà en contra i que, espero, la nova república catalana solucioni.

Tenim la sort que les xarxes socials no les poden controlar des de el “Gobierno”, encara que molta gent ha estat denunciada al tribunals en lleis, com la llei mordassa, impensable en altres països de tarannà constitucional arrelat, no com el del nostre veí. Roma no paga traïdors, i menys fariseus venuts per diners.

1.460 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament