Sentit d'Estat

Ferran Pujol i Benlloch
Ferran Pujol i Benlloch
Associat a Reagrupament

Diuen que els catalans ens perd l’estètica, que mai som capaços d’unir-nos (només cal veure la nostra economia), que som covards perquè no ens agrada prendre decisions per no haver d’assumir la responsabilitat de les conseqüències, ... en definitiva el que ens volen dir és que no tenim Sentit d’Estat.

Penso que és cert, no en tenim i els motius són diversos, històrics i, fins i tot, justificables. El problema no és perquè no en tenim sinó perquè sembla que siguem incapaços de tenir-ne mai.

La nostra incapacitat, si la mantenim, es pot convertir en atròfia i això seria definitiu per a qualsevol procés d’independència. Acomodar-se en ideologies d’esquerres és un “luxe” que només es poden permetre societats que ja tenen un Estat propi, aquells pobles que avancen amb llibertat són pobles que tenen una gran dosi de liberalisme en les seves essències.

Com sempre, entenem liberalisme com a filosofia de vida: voler llibertat perquè ens sentim segurs de prendre les pròpies decisions, d’assumir les conseqüències de les equivocacions. Quan es fa ús de la llibertat, s’aprèn a equivocar-se i per tant, a allunyar-se dels dogmes maximalistes, a relativitzar les equivocacions i a valorar els encerts.

És això el que ens fa mal aquests dies quan una de les parts és maximalista, dogmàtica i mancada de sentit d’Estat. Son opcions o espectres ideològics sovint disgregats, incapaços de sumar: en tots els períodes de la història han estat els feréstecs nacionals: república, guerra civil, democràcia, avui dia. Són opcions que no assumiran mai un govern, que no han estat capaces de pactar ni amb els més semblants com l’exmonja Forcadas i l’economista demagog Oliveres.

L’electorat, és a dir, els individus, és el responsable primer i últim: és qui vota lleugerament, sense treballar els criteris, sense treballar la ideologia o sense contrastar argumentaris. La democràcia és això, és que l’electorat assumeixi la responsabilitat.

Els catalans, sovint, pequem de frivolitat: les eleccions en què el President Mas perd pocs vots però 12 diputats és perquè l’electorat independentista, enlloc d’anar de cara a la barraca es va voler entretenir votant a veure qui quedava segon: un cop més la maleïda estètica ens perd.

Després, en aquestes darreres eleccions, el President Mas, el polític i la formació que més ha arriscat, va demanar una treva ideològica per focalitzar-nos en el procés. Això va ser difícil perquè la nostra estètica havia creat una quasi bicefàlia, però finalment hom va decidir prendre una gran decisió patriòtica menys uns: la CUP.

La nostra mania per l’estètica va ser una ANC i Òmnium sumats a Junts pel Sí, però fent campanya transversal i validant aquells que no havien decidit fer el pas: la CUP. Després de fer una precampanya i una campanya dient que les dues opcions eren iguals a l’hora de votar, potser ara toca que li diguin als que ja ens van fallar un cop, la CUP, si els han enganyat o s’han equivocat.

El procés, malgrat tot, ara està tocat de mort, internacionalment la companyia d’aquestes faccions no ajuden i això no ho podem menystenir. El ridícul de les dues fallides investidures tampoc, han generat dubtes arreu sobre la fortalesa dels resultats. Tocarà treballar molt o rendir-nos.

4.718 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament