Rubalcaba és l'enemic

Miquel Manubens
Miquel Manubens
Associat a Reagrupament

Aquest personatge de la política espanyola, criticat per molts i menyspreat pels còmics imitadors, és realment un geni. Fa només un mes, amb un decret governamental va aconseguir tres objectius, encabronar els controladors aeris perquè tota l’opinió publica se’ls fotès en contra, fer més digerible a la població la privatització d’AENA, i de retruc, va tenir els cels espanyols en mans militars prop d’un mes, cosa que va fer, casualment, que les marxes verdes dels moros sobre Ceuta i Melilla, s’anul·lessin.

Ara, un altre cop, aquest geni de la política, que és qui realment governa Espanya, amb l’obligatorietat que les caixes catalanes dipositin un 8% dels préstecs concedits al Banc d’Espanya aconsegueix, un altre cop, diversos objectius alhora. Primer recull els diners que després deixarà a través del malnomenat FROB.  Les caixes catalanes hauran de triar entre convertir-se en bancs, i posteriorment, en espanyoles, o bé en reduir els seus crèdits a les empreses, i així putejar un cop mes les PIMES catalanes que veuran com no els renoven les actuals pòlisses de crèdit o no es concedeixen nous crèdits, perquè tot el poc disposable que poden tenir les caixes hauran anat a petar al Banc d’Espanya. Te’n surtis per on te’n surtis, els resultats son nefastos per l’economia catalana, o perdem el sistema català de caixes, o la nostra recuperació econòmica es frenarà i alentirà molt mes, o les dues coses.

I de mentre Espanya ens ataca econòmicament, amb això i amb moltes altres coses, nosaltres perdem el temps amb consultes naïfs o en manifestacions de hippies que després no sabem convertir en vots. Teoria en tenim molta, pensadors, conferenciants, opinadors i tertulians en tenim un munt, i continuem discutint el sexe dels àngels indefinidament mentre Espanya amb els relictes de les nostres naus fabrica una balsa on ells poder seguir surant.

I cada cop estic més emprenyat de la desídia dels nostres dirigents, d’aquest ostracisme voluntari, d’aquest no adonar-se que l’única solució és plantejar batalla total i a tot arreu, deixar de ploriquejar, i denunciar a tots els tribunals internacionals aquesta Espanya feixista de raça, i en això l’única iniciativa veritablement intel·ligent ha estat la de Jordi Cortada i Quim Torra que, en portar la sentència del TC a Estrasburg, han iniciat la internacionalització del conflicte. Tota la resta no porta enlloc, perquè pactar amb Espanya és com els acords amb el setè de cavalleria, que sempre són paper mullat, i tots tenim prous experiències que les manifestacions no serveixen de res més que per a enaltir el nostre ego col·lectiu.

I cada cop que veig en Rubalcaba me n'adono que tenim la batalla perduda, no només perquè demostrem amb els nostres actes, dia a dia, que no volem ser independents, i que això de la independència es un hobby, sinó perquè repassant els nostres líders no trobo gent amb la intel·ligència i mala llet d’en Rubalcaba. A qui enviaríem a negociar la independència amb aquest home? Al Duran que viu en una suite de mils d’euros al mes? A la mestressa Tura que cerca desesperadament un xiringuito? Al noi aquest que fa governs dels millors amb gent estranya? Als que necessiten els diners d’en Rubalcaba per pagar la lletra de la nova seu? A la colla de malfactors que només fan la punyeta als altres independentistes?

Si no som capaços de trobar deu Rubalcabas, posats a tenir un país de merda, millor fer-nos espanyols. Posats a ser uns merdes, millor que siguem espanyols. 

7.885 lectures

Comentaris (3)

Amb 2.
Gent com aquesta és la que ens cal, valenta i amb coneixement, que digui les veritats com punys que hi ha per ahí. Lideratge ens cal, sí, però menys borregos també, l'una cosa sense l'altra no va bé. Els meus respectes, MANUBENS.
Més clar impossible
SI Senyor! Clar i Català! El que donaria per tenir un govern que parlés així de clar!. Si no ens treiem la son de les orelles, aquests ens passaran per sobre d'una manera brutal. ¡ Endavant les Atxes!
Jo si tinc un nom
Jo tinc un nom: Alfons López Tena. Tan si us agrada com si no.

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.