Referèndums pactats i altres exquisideses

Associat a Reagrupament
Dani Roig
Associat a Reagrupament

I així que ens trobem a l’horitzó d’una altra data a marcar en vermell al calendari del procés d’independència de Catalunya: Fixada reunió del nostre president Puigdemont amb el seu president Rajoy, per reprendre les converses sobre com establir un marc per a la celebració d’un referèndum pactat amb l’estat, que és allò de què el govern espanyol no vol ni sentir  parlar.

Tot sembla indicar que serà una reunió curta. Cordial, amb bona cobertura mediàtica, però totalment infructuosa.

I ho dic així perquè no cal fer una anàlisi gaire acurada de successos i accions polítiques dels darrers anys per saber que amb el govern espanyol es pot parlar de tot, menys d’allò que no els interessa. I la possibilitat de pactar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació és d’aquelles qüestions que no abordaran en cap cas.

És simple: Només el fet de plantejar-ne la possibilitat posa en dubte sobre qui resideix la sobirania i, davant aquella Espanya en la qual utilitzar el sac dels cops català ha donat tan bons resultats electorals, l’arc parlamentari espanyol preferirà quedar com uns campions defensant la unitat territorial i finalment perdre-la, que no posar-la a debat.

Em fa pensar una mica en el tema de les pensions, que és una qüestió que cap govern no vol abordar, i és com el joc de les cadires que, quan s’acabarà la musica, algú haurà de ser el dolent que digui a la població que el sistema de pensions no és sostenible, que uns hauran de pagar més i uns altres cobrar encara menys.

Però bé, anem un cop més a intentar desllorigar l’operació “diàleg”. Suposo que hi ha un reducte de revolucionaris irreductibles que, no només volen la independència de Catalunya, sinó que la volen com a resultat d’un estat de màxima confrontació directa amb l’estat espanyol. Però a la gran majoria d’independentistes no els passen per alt els avantatges d’un referèndum pactat: Operativa per a la seva celebració sense entrebancs, reconeixement clar del resultat a nivell internacional i full de ruta compartit en cada possible resultat.

El nostre calendari és molt ajustat i d’oportunitats n’hi ha hagut moltes per tractar el tema, però, si realment s’ha de definir un marc viable per a aquest referèndum, podem posar sobre la taula moltes qüestions formals, però no considero que la pregunta admeti gaires opcions i, en cap cas, es pot parlar de majories diferents de les de qualsevol referèndum: Si la majoria de la població de Catalunya vol un estat independent, això és el que ha de ser.

Encara que el resum d’aquest escrit no és altre que posar de manifest la poca fe que es pot posar en el resultat de la reunió per als nostres interessos nacionals, així mateix vull donar el meu total suport al nostre president, desitjar-li coratge per defensar amb fermesa el mandat del poble de Catalunya, que agraïm la seva tenacitat i esforç.

622 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament