Rectificar

Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Rectificar és de savis. Però encara és més de savis encertar-la a la primera i no haver de rectificar després.

Avui per avui em sembla imprescindible esmenar allò que vaig escriure en aquest mateix web fa uns quants dies. Vist com ha anat tot, ha quedat demostrat que els independentistes sí que havíem d'anar a la manifestació de dissabte. Ha quedat palès que a Reagrupament li convenia ser-hi i que tot plegat ha contribuït a clarificar les coses i posar la por al cos (en algun cas, literalment) als partits d'ordre.

Els qui vam advertir que la cosa podia esdevenir una rentada de cara dels partits autonomistes i que els mitjans ho presentarien com un clam pro-estatut, estàvem equivocats. És cert que TV3, el Grup Godó i El Periódico s'han afanyat a presentar l'esdeveniment de dissabte passat com una "confluència de sensibilitats diferents" i "un punt de trobada del catalanisme" i altres entelèquies anàlogues. Però, honestament, crec que no han aconseguit amagar la realitat: això de dissabte va ser una marxa independentista d'un milió llarg de persones, davant la incomoditat manifesta de la minoria autonomista: Montilla, Duran, patronal i sindicats espanyols, etc.

El 10 de juliol ha servit per demostrar, entre altres coses, que aquest país, Artur, està perfectament madur pel que calgui. Madur, Artur. I fart.

Ha servit també per mesurar el grau de civisme i el tarannà tranquil dels independentistes, que han aprovat l'examen amb nota. Comparada amb l'orgia d'alcohol, violència i xenofòbia de l'endemà diumenge, la marxa de dissabte semblà talment un aplec de minyons-escoltes, d'aquells que deixen la muntanya més neta que no l'han trobada. La gent de Palestra hauria plorat d'emoció.

Ara només resta donar a conèixer a l'electorat la proposta de Reagrupament. Penso, honestament, que el tamboret de les tres potes (independència, democràcia i treball) és justament allò que reclama la majoria d'aquest país. Si Reagrupament aconsegueix arribar a la ciutadania, podem fer un resultat francament bo en les eleccions de la tardor. Depèn de nosaltres.

8.953 lectures

Comentaris (7)

De què i a qui és manifestaven els polítics dissabte?
La manifestació de dissabte va ser un èxit de la ciutadania. No cal dir-ho.
Crec que el que es va expressar és, a part de demanar la independència, una crítica a tota la classe política sense excepció.
Classe política que no ha sabut fer la seva feina durant molts anys. Aquests si haguessin estat treballant a una empresa privada eficient, ja faria temps que haguessin estat acomiadats, per incompetents.
Però no només això, sino que a sobre tenen la barra de manifestar-se, no se de què i a qui, i al mateix temps demanen a la ciutadania que els faci costat amb la seva pretensió.
No cal dir que, a part de independència, ens falta una regeneració política profunda.
DIMISSIONS AL CONSELL NACIONAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ
LOPEZ TENA DEIXA EL CONSELL NACIONAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ
URIEL BERTRAN NO ASSISTIRÀ MÉS AL CONSELL D'ERC.
SEMBLA QUE AL´GUNS DEMOSTREN ESTAR FARTS DE TANTA AMBIGÜITAT TANT A CIU COM A ERC.
QUE BASTANTS MÉS SEGUEIXIN L'EXEMPLE
en busca del lider perdut
El moment es idoni: El votant d'ERC està desencantat i decepcionat, el votant independentista de CIU s'ha adonat que ells no volen la independència, el votant catalanista del PSC ha entès finalment que psc i psoe és el mateix;

Com aglutinar aquests votants?

Amb una idea senzilla i un noms propis. La idea la tenim, però ens falten els noms propis amb projecció que la transmetin. Tenim la base ideològica i intelectual per donar suport i contingut a la idea, però no tenim el canal de transmissió. S'ha de trobar ràpidament.
Anem per bon camí
Com va dir Carretero a l'assemblea, la-porta está oberta a Rcat per sumar forces. Jo també vaig estar el dissabte (només vaig poder fer el recorregut de Valéncia fins Aragó, tres hores), i els veïns veníen de totes les classes (inclús vaig veure una pancarta d'un grup Afro-catalá). Aixó es el que més em va agradar, poca gent parlava de partits, tots cridaven independencia!
Aquesta es la força que no hem de deixar perdre, la porta oberta a tothom que vulgui tirar endevant aquest projecte.
De moment fem la casa, després ja veurem com repartim les habitacions.
Salut i Independéncia!
Jo també pensava el mateix
Jo també pensava que no serviria per a res, com va passar amb les dues anteriors. En aquesta em incomodat als polítics autonomistes. Però encara està per comprovar si no quedarà en l'oblit com ja va passar.

Els catalans tornarem a votar als mateixos? Ens deixarem entabanar un altre cop?
La veritable dificultat és fer arribar a l´electorat les propostes de Reagrupament.
Dissabte vaig parlar amb gent que havia anat a la manifestació i no tenien ni idea de què era Reag. ni en Carretero.
Si no ens espavilem ho tenim fotut.
Maduresa
Es evident que dissabte el poble català ha mostrat ser en el camí de la maduresa per l'independència. El cas es, per si guanya, si l'Artur Mas ho està ell de madur. Sembla que no, per molt que l'empenyem. Haurem de passar-lo per davant i deixar-lo enrera tal i com vam fer a la manifestació. La unió de tots els grups independentistes es fonamental per això. I si no ho aconseguim haurem de pensar quin procediment fem servir per la seva ràpida maduració.

Total 7 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament