Reagrupament vol dir aplegament?(97): El 'hedge fund' Duran

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

En el llenguatge econòmic, la paraula anglesa fund  fa referència a un fons (de capital). Fun d és, de fet, un capital, uns diners. El mot hedge  es podria traduir com cercar, tancar, obstruir, cobrir, etc. Així tenim que el hedge fund  és un fons de protecció, un fons de cobertura. Als Estats Units els hedge funds  varen sorgir per a protegir les inversions contra la volatilitat dels mercats, a mode de protecció contra els canvis desfavorables de preus. Avui els hedge funds , aprofitant el coneixement acumulat sobre la cobertura i les inclemències del mercat, s’han convertit en estratègies d’inversió. Els hedge funds  cerquen el risc i aposten per obtenir un benefici absolut.

POLÍTICA: Duran és el hedge fund  de la política catalana. De fet, acumula una alta rendibilitat. Postrat a Madrid, silenciós i desaparegut, ha esperat que les eleccions autonòmiques, i de retruc les municipals, cobrissin l’expectativa i guanyessin els dividends esperats. Ara, passat el xarampió independentista que sostenia aquestes campanyes, torna pels seus furs. Mas viu l’embogiment de l’administració. Obsessionat per la política de pactes i col·laboracions que li permetin obtenir resultats, necessita els diners i el poder immediatament. És el moment esperat per Duran. Posats a administrar, aquestes qüestions es resolen a Madrid. La política amb l’Estat torna als vells costums i Duran és “el tècnic”, el “valor” millor posicionat.

DILEMA: Mas ha creat una lògica basada en un dilema: O bé CiU és decisiva per la política espanyola, o bé el caos.  L’alternativa gira al voltant de Duran. En el primer supòsit, Duran s’emportarà el benefici del treball tècnic, de saló, apoltronat i que Madrid imposarà als nous Majestics. El pacte fiscal serà obra de Duran. Els contrapactes (com en l’anterior Majestic, els quatre anys de silenci i renúncia a la construcció nacional) els administrarà la Generalitat. Sense majoria a la Generalitat, Duran anava a la jubilació. Ara està a l’albada del triomf.

EL CAOS: Els avatars poden repartir unes altres cartes i CiU no ser decisiva a Espanya. Aleshores apareix el caos. Mas no té un pla B. La trinxera independentista no és real. Contradiu l’actual política d’embogiment de gestió i exigiria un canvi radical, una remodelació del Govern. Què fer, doncs? L’alfil Duran, en aquest escenari, tornarà a ser decisiu. Perquè davant el precipici, la Generalitat optarà pel “que em quedi igual” i per la simpatia i el “bon rotllo”.  

Quedant-se quiet a les autonòmiques i confiant amb la psicologia de Mas, Duran ha cobert les inclemències del mercat i ha obtingut el màxim benefici. Perquè, de fet, com Duran, la política de CiU tampoc no s’ha mogut. Continua girant al voltant d’Espanya. Malgrat el Constitucional, CiU no ha fet cap canvi. La política de la Generalitat  continua submisa al “peix al cove”. Una estratègia que cada dia més, comprenem. No és un “invent” dels catalans, sinó els serrells que Madrid ens vol donar. És Madrid i no Barcelona, qui talla el bacallà. De tant anar a Madrid, Duran ha comprès Espanya. Al voltant de Catalunya, Duran insisteix com Ortega i Gasset en les "Meditaciones del Quijote":  “Yo soy yo y mi circunstancia y si no la salvo a ella no me salvo yo”. Els hedge funds  o estratègies d’inversió han donat a Duran una alta rendibilitat. Catalunya és el calador dels vots, però Espanya decideix.

4.841 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament