Reagrupament vol dir aplegament?(96): Contra Madrid?

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

Des de temps immemorial, després del 28-f’81, els catalans pensem que decidim. Però, com diu el savi refrany, voler no sempre és poder. Ens agrada pensar que “tenim discurs”. Això és, que tenim discurs propi (perquè de discurs, no ho discutirem, en tenim!). Ens pensem que som nosaltres qui volem “contribuir” a la construcció de l’Estat. Que depèn de nosaltres el que sigui més democràtic, més europeu. I omplim de contingut el mot democràtic (fer un Estat comprensiu amb les Nacions i les diferències) i europeu (un Estat respectuós amb les persones, dirigit per gent honesta i emprenedora).

VILA Y CORTE: De fet, però, Catalunya té el mateix problema que el PSC amb el grup parlamentari de Madrid. Aquí tot són èmfasis i proclames (allò del discurs diferent), però allí som ben espanyols. En cada legislatura l’agenda catalana s’emmotlla i els “sacrificis” i les “col·laboracions” a la “governabilitat” de l’Estat no expressen cap sobirania. Al contrari, són d’obligat compliment. Duran, el grup parlamentari i la delegació de la Generalitat tenen els ulls ben oberts a les instruccions de la Moncloa i escolten atentament les lògiques madrilenyes per no sortir en contrapàs a la música cortesana.

TRIL·LERS: El joc de mans consisteix en la poltrona. Sí! Sí! en els polítics amb tècnica i un fort interès personal per fer carrera. Perquè una cosa són les declaracions a la tribuna de les Cortes i una altra allò que signen sense visibilitat. Aquests acords són pur servilisme i obediència. S’obeeix als què i es pacta les formes públiques. La poltrona abasta tot l’arc polític, dretes i esquerres. Quan no hi ha res a fer, emfatitzen la bandera i la tribuna capta la radicalitat. Quan poden sucar, aleshores expliquen fins on poden explicar i no s’excedeixen.

BEN LLIGAT: El Constitucional acaba de sentenciar, 27 jul’11, que l’Estat té la “facultat constitucional” de posar límits als comptes de la Generalitat. Només l’Estat la té, aquesta facultat. Qualsevol pretensió a decidir per part de la Generalitat, és il·legal. Curiosament la resolució surt ara, quan la Generalitat vol discutir els comptes en el Consell de Política Fiscal i quan vol presentar la batalla electoral del Pacte Fiscal. Els tècnics apoltronats ens enganyen una vegada més. Ens fan creure que Espanya és un sistema polític obert als avatars de les correlacions de forces. I de fet, ni es pot canviar la llei sàlica. Perquè tot ha de ser Constitucional, també els pactes. I un pacte fiscal no ho serà mai, de Constitucional. Aquest, el Constitucional,  ja ens ho diu avui.

Mai havia tingut tantes ganes d’eleccions estatals. Friso per veure l’amplada de la majoria del PP. Què farà Mas, aleshores? Serà un digne president i continuarà defensant la línia del pacte fiscal? O bé s’amollarà? Canviarà el discurs i posarà simpatia i bon tracte a qui els nega el pa i la sal? Què faran Duran i les poltrones que l’envolten? Quan el PP governi, cauran les caretes? Anirem al dret a decidir? O bé continuarem fent el que ja fem?

6.880 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament