Reagrupament vol dir aplegament? (90): Teoria de la poltrona

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

DEFINICIÓ: La poltrona és una butaca baixa, àmplia i confortable. A totes les corts hi ha centenars de poltrones. S’adjudiquen a qui reté rang i poder. La qüestió de la independència gira fonamentalment al voltant de la poltrona. Ahir, a les Autonòmiques’03, els 23 diputats de ERC es varen aconseguir contra la poltrona de CiU que atorgava càrrecs i poder, sense miraments ni vergonya. Però avui, la lògica de “la pluja fina” ha col·locat de nou, aquells al poder: CiU ha recuperat els 16 escons i ERC n’ha perdut 13. CiU s’ha alçat contra el Tripartit, amb els mateixos arguments independentistes i de regeneració democràtica. I governa igualment des de la poltrona, desenvolupant gradualisme i encaix.

PLUJA FINA: En una versió renovada del pujolisme i davant el Madrid impertèrrit, la teoria de “la pluja fina” recomana la instal·lació de tècnics “independentistes” dins l’aparell autonòmic. La Generalitat és una eina excel·lent. “Fer país” era equivalent, per Pujol,  a “fer coses”. Aleshores, Si les tasques a fer, les fa la Generalitat, les obres realitzades seran les “nostres” coses. Ergo, maniobrar en les “possibilitats” de la Generalitat obre un horitzó de “país” que “apanya” el balanç. La teoria de “la pluja fina” pretén suplir el copyright del pujolisme. La melmelada serà diferent i potser no tindrà el mateix gust, però la Generalitat és l’eina que “permet” construir un horitzó “nacional” que s’infiltra arreu.

INSTITUCIONS: De fet, la veritat és que la Generalitat és un gran actiu. En el pressupost ’11 disposa de 40.000M€. Reglamenta sobre els àmbits més importants de la vida quotidiana. Dirigeix les grans empreses públiques. Radia normes i criteris en els diversos sectors d’activitat. Múltiples fòrums internacionals, de tota qualitat i importància, li obren les portes i congenia amb les grans fortunes del món, etc.  Un bon actiu! Però, per altre cantó, el seu fonament jurídic depèn de la Constitució espanyola. Les competències i facultats que administra, li són atorgades per la legislació. Tots els països així ho comprenen i ho respecten. La teoria de “la pluja fina” pretén veure amb optimisme els avantatges de l’Autonomia. Pensa que es possible inocular-li pensaments, actituds i aires “independentistes” a través d’un staff de tècnics, nissagues i estirps com qualsevol partit “seriós” s’ocupa i té cura de la cosa pública.

JUSTIFICACIÓ: ERC justifica la teoria de “la pluja fina” com el millor full de ruta pel “mentrestant”. Si 1) La independència es declararà des de la Generalitat i 2) per assolir-la calen majories. Què fer doncs, mentrestant no les “tenim”? ERC proposa el lluïment tècnic. A les institucions, ERC fa un sofisme, ERC salta del republicanisme al conservadorisme i es posa darrera la gent (quan la gent vulgui, ells estan disposats). Segonament, la lògica independentista es basa en l’Adéu. Un discurs de Ruptura no casa amb la “seriositat” autonomista del “tècnic”. Tercerament, pretendre estar alhora al govern i a l’oposició és esquizofrènic i antipolític. El copyright del pujolisme serveix per anar tirant. La Ruptura és coherència d’oposició fins declarar l’Estat Català. Finalment, no ens enganyem. El Constitucional ha minat el desplegament jurídic i la bilateralitat. Per tant, els “tècnics” no poden fer el jaç legislatiu i queda només la via social (les institucions han d’acompanyar la societat organitzada i no al revés).

Qualsevol projecte honrat, ha de sostenir aquesta única via. La via social és l’Assemblea Nacional Catalana i la Taula de Partits. La Taula de Partits, encara a constituir, serà una plataforma “no adscrita” al sistema, on els partits del sistema (també ERC, CiU, etc.) poden “ampliar” la seva política nacional. La Taula de Partits haurà d’orientar l’activitat de les institucions públiques (la proposta Vila d’Abadal, pe), haurà de recolzar la lluita social de l’Assemblea Nacional Catalana, haurà d’aprovar mocions, convocar actes i ser una eina de conscienciació. El 50% d’independentistes esperen la construcció de l’alternativa unitària al unionisme. Qui s’hi posa?

4.112 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament