Reagrupament vol dir aplegament? (72): Atzar o necessitat

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

En una conversa amb Jaume Soler (exalcalde d’Arbúcies i portaveu de la Coordinadora Nacional de les Consultes) a Banyoles, en el marc d’una presentació (25/1/11 infoindepe), tots dos vàrem catalogar de “Ruptura” la propera etapa de l’independentisme. Em va sorprendre que utilitzés la mateixa terminologia que jo feia servir en els meus escrits. Una altra sorpresa, també molt grata, va ser el remei per vertebrar la desorientació de l’avantguarda independentista, dispersa en mil bocins. La seva proposta era una Assemblea (no ens va costar afegir “de Catalunya”, ara que Espanya ha revisat els acords de la Transició) que agrupés totes les plataformes ciutadanes (PDD, Consultes, Decidim.Cat!, Òmnium, Deumil.Cat, etc.) i també tots els partits independentistes, vaig afegir! (tots dos, per separat, havíem fet exercicis paral·lels i utilitzàvem conceptes i terminologia idèntica. Una grata sorpresa).

DUES VIES: Tanmateix, el seu discurs tenia una deficiència. Per a mi extraordinàriament important: Vivia presoner de les Consultes, i l’anàlisi i el remei anaven a preparar un Referèndum únic per a tota la Nació. La via de l’autodeterminació és inviable. Està pensada per a processos o bé manifestament depauperats i desesperats, o bé per aquells que tenen el beneplàcit de la metròpoli. Cap no s’adiu a Catalunya. Per la qual cosa, penso que la via ha de ser una “Assemblea de Catalunya” que prepari la Declaració Unilateral en les properes eleccions autonòmiques. Li vaig fer notar que aquesta era una possible proposta de Reagrupament tot i que madurada i amb acumulació d’experiència.

ADÉU: Les Consultes plantejaven la fórmula de l’autodeterminació. El lema “tant sí com no, Vota” no incitava a cap ruptura. Només la possibilitava (en el vot “Sí”). La ruptura (l’Adéu a Espanya) la inaugurava la ciutadania dipositant aclaparadorament la papereta del Sí a l’urna. Una etapa que encara hem de bastir. I per tant, és la que ara toca. Ho farem introduint una inversió dels conceptes: La ruptura transforma l’independentisme d’ideologia, a ciència de l’Adéu. L’Adéu com el remei a tots els mals dels catalans (la solució a la crisi, a la llengua, a la integració etc.). No cal elaborar cap programa “sectorial”. Amb la fórmula del CCN, n’hi ha prou. Consisteix en analitzar cada àrea de l’activitat per a concloure sempre el mateix Remei: l’Adéu. 

L’ASSEMBLEA: Tanmateix, no arribarem gaire lluny, només amb teoria. Convé trobar una fórmula organitzativa que mobilitzi viles i ciutats. L’Assemblea de Catalunya ha d’incentivar la ruptura. Ha de postular-se davant la ciutadania, com la Plataforma Electoral, amb la finalitat de presentar-se a les properes eleccions autonòmiques. I ha d’adherir la ciutadania al seu objectiu, la Declaració Unilateral d’independència i la convocatòria d’un referèndum per a validar la Constitució catalana. Un dels handicaps polítics de les Consultes ha estat la manca d’aquesta direcció democràtica i centralitzada. Tot i el gran rèdit, les consultes s’han fet sense ambició i amb moltes pors. La mateixa formulació de la pregunta i l’organització únicament veïnal han estat “provatures”. Tenien per objectiu “fer la fotografia” sense més transcendència. Les Consultes s’han quedat a les expectatives d’un treball fructífer. Avui CiU pot ignorar-les i regnar com sempre. D’ara endavant, l’assemblea ha de capitanejar el procés, incentivar-lo i omplir-lo d’èxit.

Reagrupament ha de despertar-se i deixar de veure’s la víctima d’un mal atzar. Silent, la gent es mou. Fer-los costat és una necessitat. Les municipals podrien ser la llavor d’una Assemblea Nacional. Una provatura d’unitat. Insistir a recuperar, a revisar i actualitzar el combat de finals del franquisme, ara que Madrid també ho ha fet amb el Tribunal Constitucional pot ser la via. Hauríem d’aprofitar les municipals per a fer testimoniatge i posar “el prestigi de Reagrupament” que tant admiren altres forces, al servei del nou gran moviment per l’Estat propi, el de l’Assemblea de Catalunya.

5.399 lectures

Comentaris (2)

És el repte de tots els independentistes.
Entenc que es tractaría d'aplegar sota una única formació el màxim nombre d'entitats, associacions i partits dispossats a proclamar unilateralmen la independència des del Parlament i, acte seguit, ratificar-la pel poble en referèndum. Una mena de Gran Reagrupament sota un altre nom que bé podría ser Assemblea de Catalunya. Caldría repassar la història recent per tal d'evitar a la nova formació el mateix trist final que tingué la seva predecessora, tan ben descrit per Lluís Mª Xirinacs en el seu llibre "L'Esperit batega per Catalunya". Dues dificultats a superar, i no pas petites: 1) Que les persones i entitats que en formin part sàpiguen , d'una vegada per totes, renunciar als seus particularismes i, amb disciplina militar, -això que no tenim, que tan a la lleugera blasmem i que tan bé ens aniría- sàpiguen mantenir la nova formació a recer d'escissions i capelletes, en tant que el seu objectiu fonamental no hagi estat assolit. 2) Una intensa labor de difusió i propaganda dels objectius de la nova Assemblea de Catalunya que difongui entre el poble tant l'absoluta inutilitat de les preteses solucions parcials com la necessitat urgent d'un trencament que ens permeti abordar els nostres problemes amb garantíes d'éxit. A més, probablement només un moviment independentista unitari pugui esvair el temor que inspiren encara a molta gent les possibles reaccions del poder. Al capdavall, a ben segur no hi ha cap altra explicació al fracàs electoral de Reagrupament: La por.
Assemblea de Catalunya
La idea de l'Assemblea de Catalunya, per a les properes eleccions, la trobo molt il·lusionant. La dificultat és com portar-la a la pràctica. Pensa en com va començar la Conferència Nacional pel Sobiranisme i en com va acabar. Tal vegada en la propera Assemblea de Rcat es podria presentar una ponència ben treballada i Reagrupament podria ser l' ànima d'aquesta proposta.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament