Reagrupament vol dir aplegament? (61): Recanvi

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

El president Montilla sempre té a mà un bon guió electoral. Ahir catalogava d’exercici del Dret a Decidir aquestes eleccions a la Generalitat (fantàstic per l’independentisme). Ara, vist el cartell electoral de velles figures, modifica el lema de CiU. Són els mateixos que tornen de “recanvi”. Tornen ells i la tradicional política reformista del “peix al cove”. Amb CiU ens esperen quatre anys sense Ruptura, sense Adéu a Espanya. Només el programa tronat de sempre: Els estius tindrem les tertúlies de confrontació amb l’Estat, després gestió i plany. Montilla és millor crític que president.

TOT ORELLES: Artur Mas 2/10/10: "la gent vol un canvi i així ho diuen les enquestes". Efectivament, però no el canvi de CiU. El 10 de juliol un milió i mig de persones deien a totes les institucions del país que eren allí, que el canvi era la independència. Més clar i més fort no ho podien manifestar. La gent el demanava acompanyant els fills, amb els pares emocionats. Tot un gest, una evidència de comunicació no verbal: El canvi a la independència no havia de ser traumàtic. Tanmateix, com si res, CiU treu del sarró el vell programa de sempre. Quina proposta! Tot un recanvi.

ENGANYIFA: CiU ens ha desorientat i enganyat. CiU ha fet del “i jo més” una oposició fantàstica. Una lliçó de tàctica. Els resultats són ben evidents: No solament ha desesperat el tripartit, també ens ha enfarinat a tots. Tots hem reduït la crítica. Fins i tot els hem acordat un lloc entre nosaltres. Perquè a les consultes ajudaven i actuaven com un més, amb humilitat republicana. El pinyol de CDC es definia independentista. També Jordi Pujol jugava al joc. I això, després d’un brillant palmarès legislatiu a favor de l’Estatut i la política catalana. Però ara, que toca definir el futur pròxim, res de res. Una bona ensarronada!

QUATRE NO SÓN DOS I DOS: Quan un suma, la lògica del resultat esdevé veritat. Tots hem fet la suma dels greuges. Fins i tot el PSC: Els espanyols no ens volen, ens espolien, no podem sortir de la crisi amb ells, els transports i les infraestructures més necessàries es fan afora de Catalunya, patim dolor de pàtria, de llengua, d’identitat, la immigració ens ofega perquè no tenim polítiques d’integració, etc. Per altra part, una eixida democràtica és possible. Però per CiU això no suma prou. Sense lògica, venen la seva suma com la veritat.

MALA FE: Avui CiU i PSC retornen al seu unionisme natural. Dels vuit anys d’Estatut i Constitucional, el PSC conclou que no passa res, com també CiU. Montilla protesta. Perquè ells no són els únics, CiU tampoc vol trencar amb Espanya. En canvi aquests toquen les estrelles i triomfen. Passen per autèntics, coherents i assenyats. Tanmateix es burlen de les necessitats de la gent i de la nació i engalipen tothom. Enfebren per  la menjadora. CiU no estima al país. Té un mite que sap explicar. Juga amb els mots i les categories, comunica bé i sap posar davant el públic. La tàctica del “i jo més” ha mostrat fins on podien dilatar-se i esfilagarsar-se. Però amb aquest programa electoral ensenyen també el que volen de veritat.

PLA B: Si les enquestes encerten, haurem de bregar un pla de transició. Vist l’abast del camuflatge i la capacitat de confondre i despistar, no podem pretendre convertir CiU en independentista. Hi ha dues alternatives a descartar: 1.- L’estratègia del mestratge de ERC ha estat un fracàs evident. Ni el PSC ni CiU han fet cap pas en la bona línia. S’han adaptat i prou. La governabilitat o les iniciatives legislatives “paternals” no són pedagògiques ni pels partits, ni pels militants, ni pels mitjans, ni pels electors. El desgavell del tripartit ha estat ben il·lustratiu i ha obligat a ERC a masses condescendències. 2.-Tampoc és possible conformar-se al rol d’Iniciativa amb el PSC, i procurar ser la “consciència independentista” de CiU.  No podem vendre un pacte amb CiU i postulant-nos la garantia “independentista” per aquests quatre anys.

Quan parlem de PSC i CiU, parlem de l’aparell. La militància i la simpatia és tota una altra cosa. Molts han participat a les consultes i han votat sí a la independència. Tanmateix votaran CiU. Per prendre vot consolidat, hem de preparar una bona estratègia. Talment com CiU amb el “i jo més”. L’objectiu ha de ser consolidar un lideratge independentista eficient, honrat i alternatiu. Ara, però, tenim el pla A encara en dansa. Un pla que ens obliga a fustigar el unionisme i el reformisme de CiU. Però i principalment, hem d’animar a l'independentista que s’abstindrà o votarà útil per altres opcions. Perquè només la independència és útil i positiva.

8.506 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament