Reagrupament vol dir aplegament? (60): Llucifer

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

Llucifer l’àngel més bell de la creació, és també el causant del drama més terrible de la humanitat. Diu la llegenda que el seu pecat va ser un pecat d’orgull. Ell el més bell, va ordir un pla contra Déu. Ningú podia ser-li millor. D’aleshores ençà, com ideòleg del mal, Llucifer és l’instigador del costat obscur de l’home, el seu gran temptador.

LES ENQUESTES: Les enquestes marquen, tossudes, el guany de CiU. Pràcticament la majoria absoluta. Les enquestes recullen també, el cansament i la desafecció dels electors. N’estan tips de la poltrona. No suporten el cost esperpèntic que els dispensadors d’influències, de favors i nepotisme, sotmeten l’administració. Els electors estan cansats del tracte dels espanyols. Valoren les coses clares i comprenen que a Espanya no hi ha entesa possible. Tanmateix les enquestes marquen, tossudes, el guany de CiU i sembla que la coalició recull tot el canvi i la crítica.

PERPLEXITAT: Avui si CiU volgués abanderar la independència, ho podria fer sense cap problema. Car la idea, d’independència, l’ha covat a l’ombra i no hi ha millor escenari social, polític i econòmic. Tanmateix en un gest que ningú comprèn, ara se’n desdiu. Més encara, CiU també es desentén de la ruptura. Efectivament, no sosté cap iniciativa a favor del referèndum, ni impulsa cap via de confrontació al marge de la legislació. Res de “Adéu a Espanya”. CiU es presenta electoralment, la mateixa de tota la vida. Sense contricions.

DEFINICIÓ: CiU es nodreix de sediments ideològics diversos. La seva força rau en no comprometre’s excessivament en cap distintiu. Pot lluir d’independentisme, de liberalisme, de socialdemocràcia, de confederació o bé personalisme cristià. Tot depèn de l’estratègia a curt. Els molts accents resten la major. CiU és més una fàbrica que un partit transformador. Cerca la pervivència i la compatibilitat amb escenaris diversos. Per això mateix, MAI cercarà trencar amb Espanya.

MEMÒRIA: El 2003, CiU va perdre la Generalitat perquè va decebre la confiança dels ciutadans. Els electors estaven fars del “peix al cove” i volien un tracte distint amb l’Estat. També atipava la prepotència i el favoritisme. El govern era una filera de predilectes i una cova de complicitats. Era necessari afiliar-te per a gestionar ajuntaments, consells comarcals, departaments, empreses públiques, diputacions... CiU fou fins el 2003, la menjadora. L’oposició ha estat el tribut. Pagat aquest, enfila igualment.

PEDAGOGIA: ERC ha provat el mestratge. Ha provat de convertir CiU (també al PSC) a l’independentisme. El fracàs és evident. CiU ha fet del “i jo més” una oposició fantàstica. Una lliçó de tàctica. Avui CiU i PSC abandonen aquestes fites i retornen als paratges familiars, al seu unionisme natural. Cal aprendre d’aquest escenari. No són les “condicions objectives o subjectives” qui impedeix l’Adéu a Espanya, és la rèmora unionista d’aquests partits. El catalanisme que suen s’emmarca conceptualment en  paràmetres regionalistes. Un regionalisme conscient i acceptat. L’error d’ERC el podem estalviar. En conseqüència, amb CiU no cap una confrontació electoral. No és una disputa entre amics. CiU és tant contrària a la independència com el PSC. El combat és entre titans.

En el seu orgull, CiU es pensa el més bell de la creació. Pensa que pot transformar-se i enganyar sempre i tothom. Tanmateix tenim els ulls ben oberts. Farem de l’estratègia amb CiU el nostre Pla A i també el Pla B. De fet, l’independentisme ha de condicionar, marcar el pas, dirigir i convèncer tothom, tant si es guanya com si està a l’oposició. No podem conformar-nos al paper d’Iniciativa amb el PSC i ser la “consciencia independentista” de CiU. Artur Mas, com l’Aznar amb el català, és independentista en la intimitat. Avui tot pinyol independentista de CiU calla, en pro de l’unionisme més tronat. Demà, gaudint de poder en mà, CiU farà de la independència un valor a desfigurar, a oblidar i negar. Únicament entrant al Parlament podem contrarestar la dinàmica que es dissenya. No podem fiar-los res. Treballen a la contra. En el seu orgull, CiU es pensa el més bell de la creació. Pensa que pot transformar-se i enganyar sempre i a tothom. Ull! No s’hi val a badar.

5.421 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament