Reagrupament vol dir aplegament? (59): Barcelona, 29 de novembre de 2010

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

DIA PRIMER: Guanyades les eleccions, els elegits fan el primer acte de sobirania. Es reuneixen al Palau del Parlament i sense esperar cap consentiment, prenen possessió unilateralment de l’acta de diputat.  Seguidament en sessió plenària voten un Govern de Transició. El formen unes poques persones. La seva primera missió és la de declarar la independència de Catalunya davant el poble català que ho espera amb entusiasme. Es vota un calendari fins al Referèndum de la Constitució Catalana i els parlamentaris es posen a elaborar-la immediatament. El Govern envia uns despatxos a tots els Estats europeus, als EUA i a l’ONU i es posa en contacte amb la Zarzuela i la Moncloa.

EL GOVERN PRIMERES MESURES: Un conseller rep les màximes autoritats de l’administració, militars, caps de departament, organismes i empreses públiques i els caps dels partits polítics per anunciar-los l’organigrama de gestió territorial i demanar-los la seva col·laboració. Seguidament s’anuncia a cada departament les línies mestres de funcionament i les instruccions pertinents i detallades de les accions més peremptòries. Es dicta manament de la Generalitat on s’estableixen els deures i obligacions dels organismes públics i privats i de les persones que els regeixen i treballen per tal d’impedir qualsevol arbitrarietat. Un altre conseller reuneix les primeres figures econòmiques, financeres, empresarials i sindicals per a explicar-los el pla de coordinació de les polítiques immediates per a sortir de la crisi i les ordres d’obligat compliment necessàries per a poder ser eficaços i col·laborar amb el nou Estat. Tothom es posa a treballar.

MESURES LEGISLATIVES: Una nova Constitució empara nous drets. Els parlamentaris aproven una Llei d’Adaptació Provisional de la Justícia per tal d’acomodar d’una manera transitòria la legislació espanyola i comunitària a la nova realitat. Es dóna instruccions al Tribunal Superior de Justícia, a partir d’ara última instància judicial, perquè gestioni i controli el bon funcionament dels tribunals i l’aplicació de la justícia amb la normativa d’aplicació vigent. Els delictes i les causes encara són les mateixes. Només s’invalida allò del codi que vincula a l’Estat espanyol.

GESTIÓ: Tots els organismes de la Generalitat treballen amb normalitat. Tot igual, funcionalment, com l’administració autonòmica. Únicament es congelen els comptes i els traspassos finals a l’Estat espanyol. Economia es reestructura per afrontar aquests canvis. Convé que el flux de capital sigui l’usual pel bon funcionament de la seguretat social i de tots els organismes públics (sobretot les tres M: mestres...). Per tal de mantenir la solvència i la seguretat tradicional, també la borsa i la coordinació amb els mercats internacionals rutllen amb els esquemes “manllevats” de l’autonomia. No obstant això, es dicten instruccions i vigilància que vetllin la bona supervisió i coordinació dels sistemes.

PRIMERES REACCIONS: Una primera sorpresa, grata a tots als catalans, és la de la pau social. Tothom està atent al naixement del nou Estat català, però es viu amb naturalitat. Fins i tot amb un punt d’entusiasme i amb ganes de què, ja fet el pas, tot vagi bé. Únicament hi ha una gran remor a Espanya. Allí clamen contra tot i tots miren les casernes. Tanmateix Europa està assumint la nova realitat. Això frena als espanyols. S’imposa el seny. Els catalans són europeus, de fet, per tradició i vocació. A Catalunya les economies, les legislacions i els hàbits han funcionat correctament des de la integració espanyola, al 1986. Els catalans són tant “europeus” com els belgues o bé els alemanys. La novetat no provoca cap daltabaix econòmic, ni social dins la mateixa comunitat europea.  Únicament els reajustaments imprescindibles. Així que s’imposa la cordura. També a l’ONU, perquè de fet, l’Estat Català no ha de provocar cap crisi internacional, ni econòmica, ni jurídica, ni conceptual.

La història catalana comença i continua la història mundial. Tot ha canviat a Catalunya i tot continua igual pel món. Una combinació fantàstica.

6.366 lectures

Comentaris (1)

El dia de les mil i una
Això que relates no és una fantasia de les mil i una nit, és una realitat factible un dia no molt llunyà si els parlamentaris catalans triats per els vots independentistes són majoria i ho tenen clar.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament