Reagrupament vol dir aplegament? (55) : Principis republicans per un pla B

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

PRINCIPIS D’ACCIÓ PARLAMENTÀRIA: Quan es té representació parlamentària es pot exercir el poder de diverses maneres, amb pactes o rèpliques. Si la vènia dels electors no abasta, convé reflexionar el com administrar sàviament la part atorgada, perquè no decebi, creixi i fructifiqui. Reagrupament, amb un pacte de coalició o bé no, hauria de contemplar uns criteris bàsics d’acció. Perquè els parlamentaris hauran de definir-se en múltiples qüestions. Hauran de fer lleis, formaran part d’òrgans de control i de gestió parlamentària i hauran de votar o abstenir-se. Tots aquests actes tenen implicacions i repercussions polítiques. Ara bé: Quins principis els han de regir?

PRINCIPI DE SOBIRANIA: L’autonomia catalana es fonamenta en la sobirania popular sorgida de les eleccions a la Generalitat, però també en la “legalitat” de la Constitució Espanyola i la Comunitat Europea. Tots els actes parlamentaris estan condicionats per aquesta múltiple realitat. Es pot prometre “acatar” la Constitució per “imperatiu legal” o per voluntat i convenciment. Convindria polir i explicitar, en aquesta “fase”, el principi de sobirania, i en conseqüència el de legalitat, que han de guiar la cura de les lleis, els actes governamentals i els administratius.

PRINCIPI DE LEGALITAT: El Parlament no està sempre sotmès al principi de la subordinació de les regles particulars a les generals. Alguna vegada pot actuar amb una certa autonomia. El control jurisdiccional de la legalitat s’exerceix o bé amb una sanció d’un Tribunal competent (la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut) o bé per l’acció consentida i mai recorreguda. En el primer supòsit apareix la confrontació de legalitats. Causa d’una permanent reivindicació. En el segon, es tracta d’actuar “com si” el Parlament tingués la plena sobirania, sense distorsions ni subordinacions legals alienes. Convindria analitzar com es pot reflectir i destacar aquest “convenciment independentista” en l’activitat legislativa, administrativa, de control i de constitució dels diversos òrgans parlamentaris. I convindria també, programar com es poden denunciar les “adaptacions” que la legalitat espanyola i l’autonomia imposen i exigeixen.

ACTES PARLAMENTARIS: El “peix el cove” i els “tripartits” han estat fins avui les dues fórmules de combinar aquests principis. Reagrupament no pot actuar de la mateixa manera. Tampoc no ha d’actuar amb la “puresa” de la CUP. El poder que atorga la representació parlamentària es pot exercir en la governança o bé en l’activitat legislativa. Un compromís de govern que no declari unilateralment la independència no és estratègicament assumible i administrar l’autonomia implica responsabilitzar-se de la legalitat espanyola. Tanmateix és possible influir en l’elecció del govern, en els pressupostos o en pactes puntuals. A condició sempre, de compensacions clares, transparents i públiques que es puguin explicar de manera coherent amb el projecte estratègic. L’activitat legislativa és una altra cosa. El joc de legalitats ha d’ajudar a l’adéu a Espanya i a fer pedagogia i consciència, d’acord amb els principis exposats.

RECLUTAMENT DE PARLAMENTARIS: La selecció dels candidats d’una coalició es pot fer de diverses maneres. Una possibilitat podria ser el combinar el consens i la matemàtica. És lògic que situem les personalitats reconegudes perquè potencien el valor d’una llista. Fins al 30% capdavanter de les diverses circumscripcions, es pot consensuar. Per la resta, es pot aplicar una mena de llei d’Hont i repartir matemàticament la quantitat i el lloc dels candidats de cada “grup” coalitzat, a partir del nombre d’associats o adherits.

CONTROL DELS PARLAMENTARIS: Nova saba al Parlament implica també nous mètodes. És evident que el grup parlamentari debat i consensua i, fins avui, el control ha estat exclusivament intern. Apropar la democràcia a la ciutadania, exigeix posar més àmbits de control i fer-se més permeable al territori. Els catalans han de conèixer i col·laborar amb el seu diputat. El país “es fa” amb les lleis, però també amb la política: Els reformistes “construïen” Catalunya a cops de reglament. Ara convé millor, la tasca pedagògica de conscienciació. Els diputats han de sortir del Parlament i tenir oficines als pobles per oferir i recollir vida i república.

Reagrupament amb un pacte de coalició, o bé no, hauria de dissenyar un nou fair play estratègic. Tan diferent i nou que engresqués la ciutadania a desitjar amb vehemència l’Estat propi.

7.016 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament