Reagrupament vol dir aplegament? (47): La solidaritat?

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

LA SOLIDARITAT CATALANA: 20 de juliol, deu dies després de la Manifestació, Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena llencen, honestament, un desafiament als partits, als Reformistes i als Independentistes. Aposten per la creació d’una Solidaritat Catalana Independentista i inviten a la unitat. Objectivament molts indicadors assenyalen un final de camí i estan convençuts que el passat és història i ara és el futur.

EQUIVOCACIÓ: Els tres són prohoms importants, tot i que la seva experiència política és limitada. De fet, han dit que no volen destacar. L’ideal per ells és la força de la unitat. S’hi posen al servei, d’aquesta unitat, sense cap condició, ni cap pressupòsit.  Ells no seran cap destorb si els partits s’esforcen en lluitar IMMEDIATAMENT per la ruptura. Tanmateix s’equivoquen. Per diverses raons:

REFORMISME: Els Reformistes fan una anàlisi semblant de la situació. Però gaudeixen d’una àmplia majoria entre la ciutadania.  La qual cosa els referma en la seva política de submissió i pacte amb Espanya. Els Reformistes ho han dit per activa i passiva: Són independentistes de cor. Políticament estan per la poltrona. No són rupturistes. Volen trobar l’encaix, la reforma que els ubiqui novament, dins l’Estat espanyol. Contemplen la sobirania com un trajecte d’infinites etapes, de parsimonioses maduracions i amb molts pactes a subscriure amb l’Estat espanyol. La independència és per demà passat, no per ara. 

LIDERATGE: La unitat en política és bona i fàcil de predicar. Tots voldríem aconseguir l’excel·lència. Però el problema està en qui lidera. Per què el Reformisme?  Després de la manifestació, els Reformistes també han cercat la unitat. Una unió entre ells. La Resolució del Parlament ha estat de sota-mínims, ridícula, calada en la deshonra i en la subordinació. Aquesta Resolució no ha estat un acte sublim pels Reformistes, però es senten satisfets i esplèndids. 

ESTRATÈGIA: Ara per ara, el Reformisme té molta més capacitat política que l’Independentisme. No necessita per tant, de cap il·luminació exterior. Saben i poden. Les seves opcions sempre són mesurades i avancen seguin un pla estudiat i valorat. L’ambigüitat no és debilitat. És estratègia. Confonen, però ells saben allò que porten entre mans. Difícilment s’avindran a la proclama de Laporta, Bertran i López Tena. Perquè ja ho haurien fet. En canvi, van per un altre cantó. 

RUPTURA: El Reformisme fa el que fa. El que avui siguin favorits no sentencia res. Hi ha també una àmplia majoria que espera un senyal. Els separadors els han transformat en “rupturistes”: Què fer-hi, a Espanya, si no ens hi volen? Aquesta munió està en totes les formacions, en l’abstenció i en altres posicions polítiques. Molts d’ells han viscut l’experiència de les Consultes. El seu pensament s’ha convertit en gest. Han votat independència. Podrien allistar-se fàcilment a un projecte independentista. 

INDEPENDENTISME: Entre ruptura i independència hi ha un temps. El Reformisme maquilla la ruptura i la transforma en reforma. Però hi ha un camí invers. De la ruptura a la independència. Consisteix en adonar-se de la immediatesa, de l’oportunitat història de les eleccions al Parlament per a convertir-les en un plebiscit. Aquí apareix la Candidatura Transversal i la tasca de conscienciació i treball de base: Obrir els ulls als rupturistes i fer-los independentistes.  Una tasca que el Reformisme no vol fer. La Candidatura és transversal perquè ajunta tothom, menys el Reformisme. El Reformisme vol la reforma, el camí invers, un infinit entre ruptura i independència. 

LA UNITAT: Per a conscienciar cal anar a les Consultes. Posar l’evidència de la ruptura (això és: l’Adéu Espanya!) i mostrar la força dels vots: “ARA toca votar independència”. Per a conscienciar cal posar en evidència la regeneració i criticar la poltrona i el servilisme. Aquí els tres prohoms poden jugar una forta influència. Poden acompanyar als de les formacions del reformisme, als de l’abstenció i als d’altres posicions polítiques a la Candidatura Transversal. Aquí poden exercir el lideratge. 

CALENDARI: Ara ja està fet. Però les cartes i el joc no poden aturar-se. Cal posar terminis curts a les decisions del Reformisme. No hem d’acceptar que organitzin llistes, preparin les màquines, els equips i la propaganda per anar sols a les eleccions. La intenció és bona i el cor noble. Però no podem ser càndids. Perquè no hi ha temps per perdre. Hi ha una fatiga crònica entre els que ja ho tenen clar. Tant parèntesi i tanta espera comença a desorientar. Volem engegar motors i començar amb força. Necessitem demostrar i mostrar que som la nova majoria. Volem que la política la lideri l’Independentisme. 

9.449 lectures

Comentaris (1)

Vols dir que no hi ha temps per a la Solidaritat?
Si no ho entés malament ¿Vols dir Isidre, que s'equivoquen perquè no hi ha temps d'ací a les eleccions per a la unitat independentista davant els reformistes ja organitzats? No sé si és aquesta la equivocació que assenyales.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament