Reagrupament vol dir aplegament? (46): Les lliçons de la mani

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

En els llibres d’història es recordarà la manifestació del 10 de juliol de 2010. Els 1.500.000 manifestants han clamat unitàriament la Independència. Un crit amb diversos sentits:

AUTODETERMINACIÓ: Amb el crit d’independència es blasmava contra la sentència del Tribunal Constitucional. Les retallades són tant grans que fins i tot es retrocedeix amb relació a l’Estatut de 1979. El TC qüestiona la democràcia, la voluntat sobirana, nega la nació i els drets (també els drets individuals, dels qui tenen “mal de pàtria”), treu legitimat al Parlament i a la Generalitat, transforma el relat, la història i la consciència contemporània.

RUPTURA: Amb el crit d’independència cridàvem contra la pèrdua de temps i d’energies d’aquests 30 anys de pedagogia, paciència, “peix al cove” amb la finalitat política que Espanya esdevingués Espanyes. Protestàvem contra la sordesa i la ceguesa política dels espanyols. Dèiem ben fort : “Adéu a Espanya”. 

REGENERACIONISME: El crit d’independència ha tingut també altres sentits. Es feia un gran retret al Reformisme. Contra la pèssima gestió de la relació entre Catalunya i Espanya. Perquè els Reformistes ens han il·lusionat amb l’Estatut, amb la bilateralitat i el tracte entre iguals. Continuar amb aquesta farsa, com encara pretenen, es vergonyós.  Els manifestants els ho han dit ben clar.

ESTAT PROPI: Finalment la manifestació ha estat un clam a favor de l’Estat propi i per la unió de l‘independentisme. Hi havia preocupació pel dia desprès. Per no caure altre cop en els mateixos errors. Es comparava amb la manifestació del 1977, la que es va celebrar al mateix lloc al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia” i que va dir: “Adéu al franquisme”.  Aleshores la manifestació va consolidar la ruptura i els partits la varen recolzar totalment. Ara els manifestants expressaven també la mateixa la determinació per la independència. Convidaria que les elits els fessin cas.

Sociològicament, la manifestació ha estat la mostra més palpable de l’ascens de l’independentisme, encara més contundent que les enquestes. Políticament, la manifestació ha evidenciat el divorci de la gent amb els reformistes. Aquests es sentien aclaparats i sobrepassats. El reformisme ha rebut els retrets en carn pròpia (Montilla i Duran). El “full de ruta unitari” amb el que la classe política vol aturar la natura de les coses, és impracticable. El govern, arriba esgotat al final de la legislatura, no sembla ni capaç, ni decidit i caldrà esperar a que les eleccions clarifiquin el panorama. La desafecció dels manifestants és un clam contra la tebior del reformisme i a favor de la ruptura.

En aquest context, la posició de Carretero d’anar a la manifestació ha estat oportuna. Carretero ha sintonitzat amb la gent. Darrera de Reagrupament s’han aplegat més de dues-centes mil persones que encapçalaven l’esdeveniment al crit de “Amb Reagrupament, Catalunya independent”. Reagrupament assenyalava la via: Concórrer a les eleccions per a proclamar la Constitució Catalana. A la davantera de la manifestació Reagrupament ha estat un símbol d’avantguarda amb un èxit rotund.

8.586 lectures

Comentaris (1)

Adéu al franquisme
Potser no som conscients que no direm "adéu al franquisme" fins que no declarem la independència.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament