Reagrupament vol dir aplegament? (45): Anem a la mani?

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

SOM UNA NACIÓ: Des del segle XIX, els catalans hem proposat reiteradament, una formula que ens permetés ser catalans dins l’Estat espanyol. La Constitució de 1978 finalment, encetava una possibilitat de diàleg. Tot estava obert i a definir. Avui l’esperança s’ha acabat. La Sentència marca el topall jurídic de desplegament de la Constitució. Ens deixa ser espanyols, si renunciem a ser catalans.

DECIDIM NOSALTRES: La decisió espanyola no podia ser més solemne i fonamentada: Una Sentència del TC. La decisió catalana hauria de ser similar. Però manquem de Tribunals i no som Estat. Per la qual cosa, només podem manifestar la nostra decisió autodeterminant-nos. Això és exercint de nació. “Decidim nosaltres” repta als catalans a exercir el dret. No demà passat, sinó immediatament. Perquè la Sentència ja va. Apressen immediatament dues qüestions: 1) Què fer: Referèndum o eleccions? 2) Què referendar o decidir?

PLEBISCIT: 1) Què fer: Referèndum o eleccions? Per què convocar un Referèndum ad hoc? Per què sota el paraigües legislatiu espanyol, si la Constitució no en permetrà la convocatòria? Hem de fer evident que NOMÉS tenim una oportunitat de decidir: Aquestes eleccions properes. Les Eleccions Autonòmiques estan previstes en l’ordenament jurídic espanyol. Tenen validesa Constitucional. La qual cosa les dóna validesa internacional. Són immediates sense ser precipitades ni reactives. Permeten una discussió detallada d’alternatives d’Estat. Car la Sentència obliga a parlar-ne i qualsevol programa de govern gravita sobre l’acceptació o bé no, del marc jurídic creat. Les eleccions no són cap plebiscit, però les hi podem convertir si els diferents partits, obertament o de fet, accepten el repte de centrar la discussió en el model d’Estat. Així doncs, hem d’aprofitar l’oportunitat no per fer un Referèndum, ni tampoc per fer unes Eleccions de tràmit; el que cal és un Plebiscit.

ESTAT PROPI: 2) Què referendar o decidir? Què plebiscitar? Podem iniciar una eterna i infinita discussió sobre quina hauria de ser la proposta a referendar per a autodeterminar-nos. Però només una pregunta és evident: Estat propi o bé espanyol?. No hi cap una tercera alternativa. Si ens volem espanyols, no podem construir res més que societat. Cap forma d’Estat és proposable: Ni federal, ni confederal, ni autonomia més àmplia, ni altra cosa que allò que la Constitució autoritzi. En aquest sentit, la llei emmarca també els futurs pactes amb l’Estat.

MANIFESTACIÓ: Aclarim-nos doncs: El lema “som una nació, decidim nosaltres” no té cap interpretació reactiva, ni és a favor de l’Estatut proscrit pel Constitucional, ni en defensa de l’estricte Dret a Decidir i d’Autodeterminar. El lema apunta directament a la qüestió: Si som una nació, aleshores hem de decidir entre l’única dicotomia possible: A) o bé renunciem a la sobirania i “exercim de societat” o bé B) volem Estat Propi. Si convé anar a la manifestació, és per posar llum; Per mostrar força ciutadana; Per acceptar el repte de convertir les eleccions en Plebiscit. Perquè totes les mirades estaran entre els manifestants i el públic. Els mitjans voldran accents i diferències. Allí hi haurà de tot, però fonamentalment la força genuïna. La que comprèn el motiu de la manifestació i el sentit històric del decidir. Allí hi serem nosaltres!

7.614 lectures

Comentaris (7)

ARA ! JA N'HI HA PROU !
Cal unitat i mirar endavant, res de partidismes ni perfils concrets...Tots a la una o no farem res. Quan siguem independents ja en sortiran de partits i...O ara o mai, i jo ja tinc una edat que no pot esperar massa anys. ESTAT PROPI,
o espanyols o catalans, no existeix el terme mitg

L’estatut del 2006 tira endavant amb el 74% dels vots, però amb una participació que no arriba al 50%

El 1979, el “SI” l’estatut va arribar al 88,15%, amb una participació del 59,7%

El percentatge mínim exigit per la Unió Europea per considerà vàlid un referèndum es fixa en una participació superior al 50% amb un mínim de vots afirmatius del 55%

Per tant, l’Estatut del 2006 nomes pot ser reconegut per els espanyols.
La Unio Europea no acceptaria el “SI” del Estatut 2006 com a vàlid, perquè nomes un de cada tres catalans el va referendà positivament.

Conclusió, dos de cada tres catalans potser ens estimem més una Constitució catalana que no un “estatuto de autonomia espanyol”.
Aquesta majoria, nomes podem participar a la manifestació del 10-J amb estelades i al crit de botiflers - botiflers als nostres actuals parlamentaris, per demana la:
IN – INDE - INDEPENDÈNCIA IN – INDE – INDEPENDÈNCIA
INDEPENDENCIA
Isidre el teu raonament es impecable. Hem de anar a la manifetació per a fer-hi feina. Com que a Rcat no ens regalen res, ans al contrari ens fan constantment una apagada mediàtica vergonyosa, hem de aprofitar aquesta manifestació per a tombar-ne l'objectiu i que es pugui visualitzar que som nosaltres qui ho fem. Proposo anar-hi amb una pancarta tant ample com possible, amb un sol mot INDEPENDÈNCIA i tota una munió de cartells en alt, convidant tots els que pensen el mateix a posar-se-hi al darrera. Un parell de dies abans ja hauríem de fer córrer per internet i pels mitjans aquesta proposta i convertir-ho en una alternativa pels independentistes. Hem de deixar ben clar que el nostre crit no va dirigit a espanya, ja que ara ja tant se'ns en fot d'ells, que es un crit dirigit a Europa i el mon, la casa gran on realment volem conviure amb tots els pobles lliures.
aniré amb l´estelada
La mani serà independentista, perque nosaltres la farem independentista anat-hi amb estelades i cridant independència,
La independència la guanyarem així, agafant el protagonisme, i si els pintamones i fariseus de ciu i pscoe venen es trobaran dins una mani separatista i s´hauran de callar la boca i abaixar el cap!
Això és el que espera Catalunya de nosaltres ara! que sortim al carrer amb les estelades, no que ens quedem a casa criticant desde el sofà!
Visca la terra, ara és l´hora!
Manifestació ?
M'agradaria que els que escriuen els articles donessin resposta als comentaris que fan els lectors i també que no hi hagués, en la nostra pàgina, la fgura de l'administrador que si no vaig errat és qui decideix quines opinions és publiquen i quines no. Una vegada dit això faig dues preguntes per si algú sap la resposta i és tan amable de contestar-les :

1.- Reagrupament com a associació ha donat consell als seus associats sobre si és convenient o no anar a la manifestació del dia 10 ?

2.- En cas afirmatiu hi haurà una pancarta de Reagrupament i hi anirem tots junts al darrere ?

La meva opinió és que cadascú fagi el que cregui més convenient. He anat a bastantes i fos quin fos el lema només es sentia el crit d' Independència però l'endemà tot continuava igual. Penso que ara passarà el mateix: ens esbravarem, cridarem molt i una vegada fet això anirem a la platja o a la muntanya i quan tornarem tot seguirà com abans.

Crec que la gran manifestació dels independentistes haguere de ser l'onze de setembre i amb un lema ben clar : PER UN ESTAT PROPI
A la mani per un Parlament Català sobirà
Esta perfectament clar el que dius, Isidre. Seguint els calendaris legals i sense escarafalls, en aquestes properes eleccions els catalans han de triar o 1) Ser plenament espanyols i dependencia o 2) Ser plenament catalans i independència.
La qüestió és convèncer a la majoria de catalans que efectivament aquesta decisió serà inaplaçable: Qui vote els partits parlamentaris actuals no es podrà fer l'innocent, estarà triant la primera opció.
Per això hem d'aprofitar la manifestació per fer visible l'alternativa catalana. Ja n'hi ha prou de fer treballar el ciutadà. Que treballin els parlamentaris que per a això els paguem: PARLAMENT SOBIRÀ QUE DECLARI LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA JA!
Però és un error dir que les eleccions són un plebiscit...
Està molt bé el que dius, Isidre, però les eleccions no seran un plebiscit o un referèndum. La gent pot votar per una força o altre per molts motius. Ja sabem, prou i de sobres, que hi ha molts catalans independentistes, però que no tots ells votaran la força que té com a eix central proclamar la independència. Alguns, perquè pensen que encara no hi ha una majoria social prou forta a favor, altres perquè encara tenen por, altres per qüestions de lideratge, o perquè pensen que els partits tradicionals ja ho fan bé i ens van acostant cap a la independència més lentament, que encara no és el moment... Nosaltres només podem mirar de convèncer que ara sí és el moment, proposant idees sòlides de com fundarem l'estat català d'una forma que inclogui el màxim nombre de catalans, i anar fent créixer el moviment. I ens convé també mostrar respecte envers les altres opcions polítiques, encara que no hi estiguem d'acord, perquè només així aconseguirem el nostre objectiu, si ens anem unint molts.

Total 7 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament