Reagrupament vol dir aplegament? (44): El concert o l'estat

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

Ara que vénen eleccions convé meditar abans de votar. L’avi Pujol i l’Artur Mas anuncien la “nova” estratègia fins el 2014: Res de dret de decidir. Ara és l’hora del “concert econòmic”. Per què? Perquè ara és temps de “resistència”. El concert no ens el donaran, prou bé ho saben. El repte polític de CiU passa per contestar a la qüestió següent: Com fer país a Catalunya i alhora gestionar la Generalitat? O bé, el que és el mateix: Com governar i alhora reivindicar? Doncs, fàcil: 1) Posar un horitzó (espanyol, perquè ha de servir de pastanaga als catalans). 2) Fer-se el ploramiques (amb una TV3 submisa). 3) Aclaparar el discurs català de laments i greuges. 4) Oferir mà estesa a l’Estat espanyol (per si deixen anar alguna oportunitat per posar al cistell). Sona? “peix al cove”? éeepaal·laaaaa! Premi pel “caballero”!

“NON È VERO”: Alguns pensaran: Però, CiU no estava a les consultes? No reivindicava el Dret de Decidir? No diu l’Artur que en el moment de votar, ell (ciutadà individual) votarà independència? Efectivament, tot és així. Però només “è ben trovato, non è vero”.  CiU és reformista. Com? Com pot ser reformista si els espanyols ens retallen l’Estatut? CiU és reformista perquè té por. Li fa por trencar. Accepta que no hi res a fer amb els espanyols. Però no pot altra cosa que insistir-los.

COSTELLADA: CiU va a les consultes de “costellada”. La pàtria de les seves consultes és una costellada d’amics, no el dret de ciutadania. CiU va de “festa” però no hi creu. Per als voluntaris i simpatitzants, les consultes no han estat cap costellada. Evidentment hi havia molta il·lusió, compromís, festa i alegria. La mateixa festa democràtica que es dóna en tots els països. Democràcia és això: festa i rigor, com totes les consultes. CiU no hi ha anat de la mateixa manera. Aprofitava la il·lusió, el compromís, la festa i l’alegria dels voluntaris, fins i tot la dels mateixos simpatitzants de CiU, però hi anava de costellada. Perquè no té cap pla per aconseguir la independència. No pot assumir cap resultat. Davant el repte s’espanta, té por i recula.

DERROTISME: CiU ha envellit. Sembla tenir el cap fresc, viu, clarivident. Però també té un digerir lent i parsimoniós, un ànim vell, anquilosat, ple de durícies i un cor desanimat. CiU té por i jutja des de la por. El desànim i la immaduresa no és a la gent, sinó en ella mateixa. De fet, CiU estava pel sí o bé pel no, a les Consultes? CiU transforma la por en pla. Ven derrota i desànim fàcil. Diu: “la societat no està preparada”; “la gent no vol trencar amb Espanya” ; “hi haurà fractura social”; és a dir CiU ven pessimisme i fracàs: “no farem un Referèndum, per perdre’l”.

LA SOCIETAT: Tanmateix la independència no fractura. Això els catalans ja ho sabem i les enquestes ho certifiquen. La majoria pensem que som un poble raonablement cohesionat, obert, dialogant, que viu sense radicalismes, ni enfrontaments. La independència no és cap radicalisme ni divideix cap societat. És més, el separador és l’Estat espanyol. Posa dilemes entre les persones. Nosaltres tenim clar que de la mateixa manera que anem a veure la família que tenim a França, anirem a Espanya i ells vindran, ningú ho impedirà. Continuarem venent a Espanya com venem també a Alemanya, a Itàlia i a la resta del món i ells ens vendran a nosaltres. Ara, a diferència del segle XX, les lluites per un món millor són internacionals. Res canviarà les nostres relacions socials i comercials. Tampoc res, entre nosaltres, ens farà més bons, ni millors. Únicament haurà canviat l’Estat. Aixecar la por i l’enfrontament entre catalans en la qüestió de la independència, ho fan els qui volen la por i l’enfrontament. Perquè ningú vol aprofitar-se de ningú. La gent no deixa de parlar-se, de comerciar, ni de sortir de festa, ni de fer vacances, ni d’anar a concert, etc. per qüestions d’Estat. L’Estat català no impedirà la vida. La democràcia és això: Llibertat de les persones i implicació d’aquestes amb la nació.

L’ESTAT: CiU no vol patrocinar la qüestió de la independència. No la viu en positiu, només la veu amb por. Tanmateix ha d’acceptar que les relacions econòmiques, culturals, socials, ambientals, d’educació, de sanitat, etc. són de més bon administrar i es poden fer més bones polítiques quan es fan des de la Generalitat. Entre nosaltres hi ha més consens i més “comprensió” que amb la resta de l’Estat espanyol. Sovint la cohesió és malgrat els espanyols. Molts drets socials que es perdran per la crisi, els catalans no els hauríem perdut, perquè la nostra societat els ha lluitat més que ningú. Hem estat l’avantguarda social i política d’Espanya. Tenim més ben assumits els models de benestar per les persones i estan més arrelats que a la resta de l’Estat. Perquè nosaltres ens els hem guanyat al carrer. No només ens hem batut per conquestes socials, també per les conquestes polítiques (llibertat, amnistia i estatut) i per les conquestes nacionals (la construcció de la nació).

MODERNITAT: Avui aquestes lluites i consensos tenen una nova formulació. Europa es va consolidant sense vagues multitudinàries, ni manifestacions al carrer, sense forts enfrontaments sectorials, ni sense guerres. Es lluita diferent. Els partits han d’interpretar la voluntat dels ciutadans de manera més intuïtiva, no es donen tantes evidències com abans, quan la gent acostumava a fer-se sentir. Avui la voluntat general no s’expressa amb grans categories sociològiques. Hi ha més dispersió social i més individualisme. Per això mateix, cal usar la democràcia. Presentar-se a les eleccions i proposar la solució evident. Lluitar fermament per fer-la entenedora i assumible. I confiar en el poble.

6.923 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament