Reagrupament vol dir aplegament? (43): Dret de decidir

Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

Mas és un perdedor: “si és per perdre, el dret de decidir no aplicaré” Calafell (Baix Penedès) 19/6/10. Per tant no “l’aplicarà” a la pròxima legislatura, ergo ja està perdut: No convocarà cap referèndum. No hi ha batalla més perduda que la comença amb rendició. Mas no té clarividència, és un perdedor. ERC tripartita va començar igualment. No lluitar pels teus ideals és de perdedors. Sense lluita, no hi ha guany. Mas és un funcionari de la política, accepta que la independència és un clam, però ell anirà darrera i es deixarà portar: gran líder, el Sr. Mas!.

MAS i PUJOL: Últimament passem la febre de les enquestes. Moltes donen a CiU guanyadora a les properes eleccions. També evidencien un augment galopant de l’independentisme. Mai els catalans ho havien tingut tan clar. Mai ho havien manifestat tant àmpliament. L’eclosió de les dues preferències seria un èxit. Mas no té tantes llums. Troba més senzill l’insistir en reformar l’Estat. Posar el “concert” en l’horitzó nacional. Però, Què no recorda l’Estatut? En la mateixa línia (ABC 20/6/10), l’avi Pujol proposa també, endegar una via de compromís, de resistència contra l’Estat,: Fer país! (Els sona?). És el vell “peix al cove”.  Fer societat i renunciar a l’Estat (només aprofitar el que es pugui, les sobres). Talment com en l’època franquista! Quina bogeria! No tenen cap pla! Només tenen por! I els catalans els hem de votar?

TÀCTICA: Mas i Pujol fan servir la independència com una tàctica electoral. Ara convé i després ja no convé. Gens d’estratègia, res de pla cap a la ruptura. No volen trencar res: Tot està molt parat? Es parla de desafecció? Hi ha moviment en les consultes? Aleshores pugem al moviment popular. Tenen regidors i alcaldes, amb mínimes iniciatives han quedat com uns senyors. De fet, les consultes tenien un pressupost ridícul. Al contrari de ERC, amb molt poc han aconseguit molt. Han trencat amb els tòpics i s’han tret els malnoms. Han recuperat estima. Algú s’ha pensat que anaven de debò. Un primer nivell acomplert: fer-se un lloc al sol. 

ESPANYA: Quan les coses han anat de veritat, poc els ha faltat per treure’s de sobre l’estigma “independència”. Mas i Pujol no els convé cap bri de “radicalitat”. Ajeure’s i ajeure’s sempre. Els fa por Espanya. No dormen si han de somniar en trencar, tenen malsons i angoixa. Veuen la ruptura com una paret que no volen acostar-s’hi. Però no la podem assenyalar. Han de dissimular el terror.  Surten, aleshores, amb “no es donen les condicions” i “no hi ha majoria per a guanyar”. Malgrat les evidències demoscòpies, no les volen estimar. Els greuges i els raonaments continuen essent els mateixos. Fins i tot més clars que mai. La independència ha obert molts ulls i ha deixat d’espantar. Però per ells, tot es tàctica. Primer havien de fer l’ona. Ara, amb la mar en dansa, no cal insistir. No ho havien dit abans que no la volien, la independència. Ho fan ara, amb la comoditat d’un paper electoral segur.

POLTRONES: Mas i Pujol embruten l’honra i l’estima que els tenim. Potinejant com potinegen amb aquestes qüestions, posen pals a les rodes a la sobirania plena. Per dues raons: 1) Usen el mateix llenguatge de raons i apel·len un mateix somni que els independentistes i 2) Gaudeixen d’autoritat per sentenciar. Aleshores, assenyalar els principis i usar-los de tàctica electoral és de demagogs roïns. Mas i Pujol no podem trair d’aquesta manera.  Per tant, o bé tenen un pla més concret i precís per assolir la independència o bé els hem de desterrar per sempre. El joc tàctic en aquestes qüestions no es possible. L’ambigüitat, la indefinició és tàctica. La tàctica política s’usa en altres àmbits. Cap nació acceptaria jugar amb la sobirania per a recuperar el mobiliari arrabassat pel tripartit. Uns mobles sempre enyorats i considerats com a patrimoni espoliat. Vuit anys d’oposició són pocs per una cura autèntica. Els vicis canins ressorgiran quan es puguin detreure la pell humil de xai. Amb unes enquestes fantàstiques, ja se’ls nota el goig per la poltrona.  

5.933 lectures

Comentaris (2)

Ara es l´hora, que no ens tornin a enganyar
D´acord, obrim el ulls, i que no ens tornin a enganyar, no recordo quantes signatures van anar a parar al calaig del Pujol per demanar una cosa tan simple i poc important com les Seleccions Esportives Catalanes,i a partir d´aqui m´agradaria que tots nosaltres anesim apuntant totes les coses que ens han anat dien que farien i que no han fet. Que no ens tornin a enganyar.
Tenim mes de mig milió de Catalans que volem L´INDEPENDÈNCIA. no volem el dret a decidir, per exemple sobre la diagonal... VOLEM CLAR I CATALÁ L´INDEPENDENCIA. i a partir d´avui comencem tots a treballar. i no crec que cap partit politic dels actuals ens hi pugui portar, per posar un exemple l'unic politic que s´ha atrevit a posar una data per el referendum ja se l´han carregat.
Tens tota la raó
Tens tota la raó. El Mas, té por de no guanyar les eleccions si aposta per la independència. Per això diu que no declararà la independència si guanya les eleccions, perquè segons ell el país no està madur. Però dient això es contradiu: si Mas apostés clarament per la independència, i guanyés les eleccions, havent apostat per la independència, voldria dir que la majoria vol la independència, i per tant, per pura lògica, el referèndum d'independència es guanyaria. És a dir, que diu el que diu, per dissimular la seva por a no guanyar les eleccions (o a la independència!).

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament