Quan el poble crida, el món l'escolta

"Fem el favor de no desviar l’atenció cap als afers de corrupció i pràctiques poc democràtiques d’una Espanya que s’està desmoronant, i dirigim la mirada i les forces únicament cap a Europa"
Imatge de l'11 de setembre de 2012

Quan l’onze de setembre del 2012, Diada de Catalunya, milers de persones van omplir els carrers de Barcelona i, amb el crit de ‘INDEPENDÈNCIA’, van despertar tot el país, amb forta ressonància per tot el món, es va fer palesa la determinació d’un poble després de molts anys de silenci plens de frustració.

L’intel·lectual alemany en Walter Benjamin parlava de l’àngel de la història que, segons ell, té els ulls fixats en unes imatges del passat de les que no se'n sap desprendre mentre bufa un vent fort del paradís que li fa bategar les ales empenyent-lo cap el futur. Les ales d’aquest àngel a Catalunya van començar a bategar amb el gran crit d’independència; no obstant això, la mirada encara segueix massa dirigida cap a una Espanya que s’està desintegrant per moments. Fem el favor de no desviar l’atenció cap als afers de corrupció i pràctiques poc democràtiques d’una Espanya que s’està desmoronant, i dirigim la mirada i les forces únicament cap a Europa.

Des de fora el que veiem és que, a casa nostra, entre pacte i pacte es produeix un silenci sepulcral només trencat de tant en tant per les batalletes polítiques que es desmarquen del debat principal i que desesperen el poble. En un clima social de frustració i impotència degut als escàndols continus de corrupció, Rajoy se'n va a parlar amb Angela Merkel, o més aviat amb el seu intèrpret, mentre els nostres polítics s’entesten a opinar sobre si Rajoy és un ‘bon home’ o no. Aquest tipus de debats no beneficien gens el nostre procés.

El debat per Catalunya ha d’estar liderat per individus que, tal com va dir Batista i Roca, siguin ‘capacos de complir els seus deures en tots els moments i totes les circunstancies’, i cal enfocar-lo cap a Europa. La Unió Europea viu un dels moments més baixos de la seva història i en aquests moments necessita països que puguin aportar compromís moral i democràtic, i un pes financer, com el nostre, tal com va pronosticar el filòsof alemany Jurgen Habermas. Habermas va referir-se a l'Europa de la nostra generació com un sistema amb manca total d’ambició moral on s’han ignorat les crisis d'identitat i injustícies polítiques i socials dins els països membres.

Tenim tots la responsabilitat de crear un clima adient i una base sòlida per a la propera generació. Per arribar a formar part de l’Europa del futur s’han de polir moltes pràctiques que s’han anat fent ‘a l'espanyola’, com per exemple la incongruència i el cinisme dels polítics. Aquesta política no és la correcta si volem fer-nos lloc a Europa. Per desgràcia, aquesta manera de fer les coses ‘a l'espanyola’ també s’ha infiltrat a totes i cada una de les capes de la societat catalana i es manifesta, principalment, amb la inèrcia i deixament social que cal superar si volem ser capacos d’acoplar-nos al marc europeu. Capes de la societat com, per exemple, el sistema educatiu on estructures arcaiques i antidemocràtiques encara perduren, com és la falta de jerarquia democràtica inexistent dins les escoles que permeti el diàleg i transparència professional.

Lluís Bordas al programa ‘Singulars’ es va referir als aspectes que cal canviar per millorar la nostra imatge a l’exterior i guanyar-nos el respecte d’Europa, formes de comportar-nos que es veuen amb més claredat quan es porta temps vivint a l’estranger, com ell. No obstant això, tot això és possible només amb la premisa que, tal com va dir Batista i Roca, ‘els homes no poden ser si no són lliures’.

La força popular demostrada arran de la Diada és poderosa i ha donat forces també a gent que ha pres la paella pel mànec, com alguns alcaldes de pobles, i han decidit prendre mesures que obliguen el govern de tirar endavant amb el procés de sobirania. Per molt que el Govern espanyol posi traves a la Declaració de Sobirania, aprovada legítimament pel Parlament català, nosaltres tenim la clau cap a la nostra llibertat, incloent-hi la possibilitat d’una declaració unilateral d'independència, instrument molt més democràtic que la propia constitució espanyola i les seves referències a l’exèrcit com a garantia de la ‘unidad nacional’.

Quan el poble crida, el món l’escolta. Continuem fent crits, que ens sentin a tot arreu!

6.510 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament