Prou dubtes

Prou dubtes

Cada vegada que sento aquesta frase per part d'algun responsable polític se'm posen els pèls de punta, "Aquest govern es deixarà la pell per tal que es faci el referèndum", per això necessito compartir amb vosaltres la reflexió i el sentiment.

El primer que em passa pel cap és l'obvietat, i les obvietats repetides fins a la sacietat o cansen o fan dubtar del que les diu. Ei, gent, que a la darrera campanya electoral, la de les plebiscitàries, tots hi vam ser, i un afortunat servidor les va viure des de la tribuna, i les coses que allà dèiem era que ens hi deixaríem la vida, no pel RUI, ens la deixaríem per la Independència; i per a un reagrupat, la paraula donada és un contracte vitalici quan es tracta de Catalunya.

La segona cosa que em preocupa és tornar a caure en la vella historia de deixar que el contrari et marqui el camp de joc, que pressioni a la teva àrea, i la nostra zona de perill és aquella en la qual ens sentim incòmodes i pressionats, és la zona on pensem que potser no hi haurà referèndum, que serà impossible. Prou! hem de tornar a marcar la iniciativa, jugar en camp contrari a la frontal de l'àrea del rival i pressionar nosaltres. És tan clar que hi haurà referèndum que l'únic discurs és sobre els grans avantatges de participar-hi i participar-hi votant Sí.

El tercer és que aquesta frase amanida per algunes desafortunades declaracions sobre la viabilitat del RUI fan pensar en allò de tota la vida: qui no les pot haver diu que són verdes, i això sí que no és ni convenient ni tolerable, a més de políticament estúpid.

Prou bonisme i que comenci la festa. A curt termini no hi pot haver cap altra proposició a la societat catalana que no sigui aquesta: Estem construint un Sí com una Catedral al Referèndum Unilateral per la Independència i prou.

2.019 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament