El cercle es va tancant, el procés, per més que de vegades ens sembla aturat o que camina en cercles concèntrics, avança, i la demostració empírica n'és el canvi d'actitud i l'ofensiva judicial contra els nostres representants polítics, l'ofensiva legal, intentant aniquilar el nostre nou PDC gairebé abans de néixer, ofensiva política aïllant els nostres partits de qualsevol negociació a Madrid, i també una renovada ofensiva diplomàtica per tal de tallar els nostres ja constants contactes internacionals.
 
 Quan sento alguns dels nostres càrrecs electes dir que cal començar a estar preparats per anar a la presó pel fet d'haver-hi posat unes urnes el 9-N, tot seguit penso en mi, penso en nosaltres, penso en tots aquells que volem veure la proclamació de la independència, i em pregunto, i jo què? nosaltres què?, i vosaltres què? 
 
 Arribat aquest punt crec, que el nostre paper, el de ciutadà, és tornar a ser protagonista, la bona gent ho va començar i la bona gent ho haurà d'acabar. Protagonistes de fer sentir als nostres parlamentaris i al nostre president que no estan ni estaran sols, mai. Protagonistes per fer sentir a la societat que tenim un alt sentit del respecte cap a les nostres institucions democràtiques i que estem al seu costat, sempre. Protagonistes per demostrar en tots els àmbits de la societat que estem preparats per al pas següent i per al moment de la desconnexió. 
 
 Sincerament crec que en aquest darrer compàs d'espera tensa val la pena no ser espectador i romandre a casa al sofà tot esperant el desenllaç, al contrari: la millor fórmula és reprendre el protagonisme, esperançats i en positiu, al servei de les nostres institucions per al que calgui.