Propietaris fantasmes

Josep Prat
Josep Prat
Associat a Reagrupament

Vulguem o no, tot en aquest món té uns propietaris fantasmes . En la política, pocs són els que son propietaris de les seves paraules. De les seves paraules i els seus fets.

No és pas el senyor Montilla qui redacta els famosos discursos en català massa formal que el porten a ser objecte de burla al Polònia (àdhuc). No és pas el senyor Solbes qui va enfonsar la economia espanyola. Tampoc no és el director del diari qui acostuma a censurar una notícia. Doncs, qui s’amaga darrere de tot això? Polítics. Polítics sí, però son polítics menys coneguts. No sabem qui són, no els percebem i per tant per a nosaltres no existeixen, esse est percipi, que deia George Berkeley.

Però aquesta gent mou el món. No són pas aquells que surten als mitjans.

Per què penseu que no es proclama la independència des de CiU, a part del poc sentiment i poltronerisme dels seus dirigents? Doncs pel fet que hi ha una constant pressió d’un sector d’empresaris i espanyols de prestigi que miren que això no passi. Per què quan surt un nou partit independentista no se’n parla? Perquè algú no percebut dels partits pròpiament catalans que no volen perdre vots, o també espanyols, truquen aquell diari i els diuen: Ep! No publiquis això o t’anirem en contra, i ja saps que si nosaltres t’anem en contra... pots perdre molts lectors i finançament, no?

Bé, ara que ja ens hem emportat el desengany sobre el poder del poble, podem fer una mica d’anàlisi sobre la situació d’aïllament publicitari  en la que es troba Reagrupament.

Reagrupament està fent agafar molta por. Per fi hem agafat el toro per les banyes i des de les espanyes s’han començat a mobilitzar perquè la Unidad   no acabi en desastre. No podrien suportar que Catalunya se’n anés. Seria una batalla vital perduda. Caurien en la ràbia i misèria més gran. En el desig d’enviar els tancs.  Per sort, tots sabem que a dia d’avui això no pot ocórrer. Dins de una Unió Europea  en teoria democràtica i justa, defensora dels drets humans , no es podria tolerar . Si així passés sóc el primer que em rendeixo, i me’n vaig a la guerra. Tot i la meva seguretat, segons una enquesta publicada fa poc, deia que un 60% de la població dels catalans pensen que Espanya enviaria tancs si proclaméssim la independència.

Tornant al tema anterior, podem afirmar que no serà pels nostres mitjans de comunicació visuals ni escrits els que ens faran guanyar la batalla (eleccions). Serà porta per porta, amic per amic i veí per veí, com aconseguirem els vots. Potser farem un feina excel·lent i traurem  20 diputats o més. Potser farem una feina excel·lent i traurem 5 diputats. Però qui es desanimarà? Aquests vots, que seran molts, Reagrupament se’ls haurà guanyat persona a persona . Cap pancarta publicitària, cap anunci a TV3, cap Millet.

Crec que dels resultats que obtinguem a les properes eleccions caldrà estar-ne ben content. Perquè un a un, haurem convençut la societat catalana, una societat acomplexada, i catalanista però alhora molt ideològica i força incapaç de no trobar-li coses dolentes a les coses, i força incapaç de votar coses transversals. Perquè la història parla per si mateixa, la guerra ens deixa sovint ferides que molts no han sabut encaixar.

Seran molts els que convencem i després de molts anys de lluita s’adonin que un bàndol sense l’altre no és res, i que el nostre factor comú important i únic, és la independència de la nostra nació. Precisament és per la mort dels nostres avantpassats ja sigui a la guerra civil com a la guerra de 1714 que hem d’aconseguir-ho.

El poble català ha sigut sempre democràtic, pacífic, i alhora emprenedor. No deixem que Espanya ens espoliï ni un any més, cada any que passa companys és una batalla perduda.  Entre tots l’aconseguirem, no en tingueu cap dubte. La confiança supera la inversió milionària dels partits tradicionals.

9.381 lectures

Comentaris (3)

INDEPENDENTISME VERSUS UNIONISME
La declaració pública i solemne per part de CiU del seu compromís per la independència decantaria de
cop la balança parlamentària de la banda de l'emancipació de Catalunya, i això de forma irreversible i
definitiva. Espanya ho sap perfectament i les seves pressions sobre el "sector negocis" del partit deuen
ser amb tota probabilitat tremendes; un "sector" al que, d'altra banda, no li calen gaires "pressions" per
obeir el seu autèntic amo. En conseqüència, l'estratègia a seguir no pot ser una altra que el progressiu
augment de l'independentisme transversal parlamentari, simultani a la progressva pèrdua de representació de l'unionisme transversal (CiU, PSC, PP). No serà pas ràpid, però és l'únic camí.
DESPERTEM
DONCS ANEM PER FEINA I ENDAVANT, DIVULGUEM ENTRE TOTS L'EXISTENCIA DE REAGRUPAMENT !
Ciutadans amb un pronòstic d'1,4% dels vots en enquestes prèvies a les eleccions van aconseguir representació parlamentària. Reagrupament, que encara no ha començat la que s'anomena plena campanya electoral, ens pronostiquen un 1,3%. Això no significa representació, però recordo que fa uns mesos l'enquesta de la vanguardia ens donava fins a 3 diputats. La clau, com molt bé dius, és porta per porta, el boca orella, i per tant, això és feina de tots i totes, reagrupats o simples simpatitzants. Evidentment el ressò mediàtic ens faria molt més forts. Si entra en Laporta, sigui el pacte que sigui, dins de Rcat o coalició, segur que els mitjans n'aniran plens, però de res positiu és clar.
Ens hem de fer la idea de que cada un hem de difondres el projecte al més àmpliament possible, la feina de tots ens farà victoriosos, doncs no rebrem pas donacions milionàries ni gaudirem de pàgines senceres a la premsa. Ara no val a badar, Independència, democràcia i TREBALL!

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament