Posem-nos el biquini

Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Davant l'immens desastre del segon tripartit i la grisor de l'actual president de la Generalitat, hi pot haver persones de bona fe que se sentin temptades de votar CiU en les properes eleccions al parlament. A continuació, una racció de cues de pansa.

Efectivament, cal fer un exercici memorístic perquè em temo que després del govern del PSC (PSC-PSOE) hi ha molta gana de canvi i el record d'etapes pretèrites potser ha quedat difuminat pels disbarats dels darrers anys.

Admeto que el candidat Artur Mas pot resultar més o menys atractiu en funció de amb qui se'l compari. No cal dir que, comparat amb Montilla, Mas surt guanyant. Als punts, però guanya. És com comparar un Suzuki Jimny amb un Tata Sumo. Un cap de setmana a Marina d'Or amb un pícnic a Kabul. El nicab amb la burca.

Però, què comporta votar Artur Mas? Anem a pams.

Primerament cal recordar que votar Mas és el mateix que votar Duran i, de retruc, tota la nomenklatura que ha pervertit les sigles històriques d'Unió Democràtica de Catalunya. Duran és un individu compromès amb la construcció nacional espanyola i que ha treballat tota la vida per cimentar un estat sòlid i potent. Amb capital a Madrid, naturalment. 

Votar Mas és agafar la mateixa papereta que agafaran Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i tota la patuleia convergent que ha fet i fa negocis foscos a l'ombra del poder. Els recomando encaridament la lectura de Un pas endavant , de Miquel Sellarès, especialment els passatges on es descriuen les seves topades amb el mal anomenat "sector negocis" de CiU. Dic mal anomenat perquè fer o tenir negocis no només no és dolent, sinó que és bo per a la societat en general. Ens hauríem d'acostumar a dir les coses pel seu nom: sector negocis, no; sector Capone, sí. 

Votar Mas és, també, optar pel candidat de Jordi Pujol, un home que després de presidir la generalitat de dalt durant gairebé un quart de segle, ara que està jubilat es fa el maulet. Quan li posen un micro al davant diu que això d'Espanya no té remei, que no ens hi volen i que tomba i que gira. Això sí, acte seguit, afirma que ell no es independentista, per si algú s'havia confós. Moltes gràcies.

La incongruència de Pujol és la metàfora perfecta dels vint-i-tres anys de govern de CiU. Patètic, però molt propi de la intelligentsia que fa quatre dies celebrava cofoia el cinquantè aniversari dels anomenats "Fets del Palau". Per als lectors més joves, els "Fets del Palau" va ser una xirucada inofensiva en què va participar Pujol de jove. Res a veure amb el cas Millet. És la mateixa intelligentsia que, en canvi, ignora els militants independentistes que van defensar Catalunya amb les armes a la mà durant el franquisme. Estic parlant, evidentment, dels patriotes anònims del Front Nacional o del FAC, que de seguida van entendre que a còpia de cançonetes i actes "cívics" el dictador s'acabaria morint al llit, de vell. Com de fet va passar. 

Votar Mas és, també, apostar pel candidat del Conde de Godó i el seu grup mediàtic. Mas és el candidat del nostre Grande de España particular (poca broma), que ja s'ha encarregat d'entronitzar-lo com a president in pectore a les enquestes que publica el seu òrgan d'expressió oficial.

Votar Mas és, en definitiva, abraçar amb entusiasme l'estatut d'autonomia, la partitocràcia i l'status quo vigent. Sabut tot això, allà cadascú amb la seva consciència. Jo particularment els proposo que a les properes eleccions enviem el burca i el nicab a la tintoreria. Posem-nos tots el biquini i que mirin!

7.659 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament