Poder decidir (text de Jaume Barberà)

Premi "Memorial Jordi Gomis" a articles d'opinió
El periodista Jaume Barberà

L'altre dia parlàvem de no fer cas a tot els que se'ns dirà des dels altaveus contraris a acceptar les nostres decisions. Com era d'esperar, els insults, desqualificacions i amenaces no han trigat. Això no ha fet més que començar. Així és que feu-me cas. Les dades que m'arriben de la preparació de la manifestació de l'11 de setembre són molt i molt encoratjadores. Hi serem centenars de milers de persones vingudes de tot Catalunya. I aquesta manifestació, s'hi vagi pel pacte fiscal o per l'estat propi, serà clarament independentista. Repeteixo: centenars de milers de persones.

A Madrid, a Brussel·les, a Berlín, a París, a Londres, a Washington i a Pequín s'analitzarà amb cura. No serà una manifestació més. Ahir mateix, el president de la Comissió Europea, Durao Barrosso, en unes declaracions importantíssimes, ja va parlar, per primera vegada, de la secessió de Catalunya. Per a Barrosso, la Unió no farà cap problema de la independència. Que no vol dir que no es tinguin problemes, cosa, d'altra banda, normal i lògica. Espanya s'hi oposarà amb dents i ungles, però ens emparen les normatives internacionals. És a dir, només ho hem de voler. Sisplau, no hi vulgueu veure aquí cap intent de minimitzar les dificultats que hi haurà si algun dia ens decidim a fer-ho. Les dificultats hi seran, que quedi clar. Però serem nosaltres els que les administrarem, dirimirem, i no els que s'hi oposen.

Anem fent camí sense ferir els sentiments de ningú. Nosaltres no volem ser en contraposició als altres. No. Som nació per història i per sentiments, i ara volem tenir Estat per administrar-nos. Tan senzill com això. Sense odis, rancúnies o memorials de greuges. No piquem l'ham cada vegada que ens el posen al davant. Aquesta crisi ens fa molt mal, com ja hem comentat diverses vegades. Però hem de saber entendre que la crisi també ens dóna l'oportunitat de canviar, de buscar, de reinventar-nos. L'únic que hem de fer és vèncer la por. Sí, la por tòxica, la que ens paralitza.
 
Hi ha companys que diuen: "No vull la independència perquè manaran els mateixos. No vull la independència perquè tindrem la mateixa societat classista, les mateixes injustícies". Doncs amb tot el respecte, crec que us equivoqueu. La independència ens obre la porta a decidir. És obvi que, si tenim estat, s'haurà d'obrir un procés constituent, cosa que vol dir que haurem de decidir quina democràcia volem. La idependència no et dóna l'elixir de la felicitat. El que fa la independència és deixar-te construir el teu país. Per exemple, jo voldria, a grans trets, que a Catalunya els nens i nenes sortissin de secundària dominant bé tres llengües: català, castellà i anglès. I voldria llistes obertes i poder cessar qualsevol mandatari corrupte, inepte o que no compleixi el seu programa electoral. Voldria....

No us esborrona aquest voldria? No us esborrona poder ser subjectes del vostre futur i el dels vostres fills? No us emociona poder decidir?

35.182 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament