Panorama polític

Pilar Altarriba
Pilar Altarriba
Associada a Reagrupament

El panorama polític que es va desenvolupant de cara a les eleccions de 21-D fa que els partits vagin ensenyant les seves cartes, i mostrin a la ciutadania les seves intencions.

Tenim,  en primer lloc, la impossibilitat que hi ha hagut de confeccionar una llista conjunta, similar a la de les passades eleccions. En segon lloc,  hi  ha la negativa d’ERC d’anar plegats. Han preferit potenciar les seves sigles i reforçar la seva llista amb consellers de l’anterior legislatura com Alfonso Comín o la mateixa Carme Forcadell (el primer refugiat a Brussel·les), els quals eren simpatitzants d’Esquerra Republicana. Aquesta  formació, en voler anar en llistes separades, sembla que es troba molt forta per accedir a la Presidència de la Generalitat, si no en nombre de consellers, sí pensant a fer una coalició amb algun altre partit, com ja ho varen fer en dues legislatures anteriors, on van propiciar dos governs tripartits, com tothom vam veure i vam patir. En tercer lloc, tenim l’amalgama sortida del 15M, un poti-poti de Podemos, Iniciativa, Catalunya en Comú etc., que encara no se sap cap on es decantaran, ja que el seu paper es fer “la Puta i la Ramoneta”, com abans  altres van fer i foren molt criticats.

Parlem del PdeCat, potser el més honest, amb Carles Puigdemont al davant. Han fet una llista de consens, amb gent independent, amb Jordi Sànchez de l’ANC, amb els consellers i conselleres (que són a la presó o a Brussel·les) i, per descomptat, amb militants, molt d’ells alcaldes, que pertanyen al Partit. Una llista de nom Junts per Catalunya, que els podria reportar un nombre important d’escons i així donar continuïtat al president actual, Carles Puigdemont, al davant de la Generalitat.

Pel que ens diuen, hi haurà uns punts en comú, en les diferents llistes, com pot ser exigir la llibertat dels presos i preses polítics  i acabar amb el cop d’Estat que representa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Però això son només declaracions d’intencions.

Sabem que el 155 no marxarà de Catalunya en molt de temps. Les nostres principals Institucions estan intervingudes pel Govern Central, i, un cop tenen un peu a Catalunya, no ens deixaren anar tan fàcilment com nosaltres voldríem. Encara hi ha més: suposem que es guanya en nombre de diputats, entre Junts per Catalunya, ERC i les CUP, quin panorama s’albira amb la Generalitat intervinguda com tenim ara? Tornarem a declarar la Independència? Podrà tornar el president Carles Puigdemont a la Generalitat? L’empresonaran? Aplicaran encara més fort el 155? El que estic segura és que el Govern Central no es mourà ni un mil·límetre en els seus plantejaments, falsos i violents .

Tenim mala peça al teler. Davant nostre, a l’oposició, tenim uns actors, PP, C’S i PSC, que fan de mur de contenció contra els nostres anhels de llibertat, com ho han fet manta vegada. Abans calladets, però emprenyant sempre, sigui amb l’excusa del castellà a l’escola o en la Corporació Catalana, com TV3, o a les Universitats. I no deixaran que siguem un país lliure, independent d’ Espanya, com tampoc  deixarà la Moncloa la sucosa aportació econòmica catalana  que  representa el 20% del PIB espanyol.

Que demanaria jo? Tenir fortalesa i constància. Perdre una batalla no vol dir perdre la guerra. Continuar el camí empès per la República Catalana, recolzar als nostres líders, no abaixar el cap i no fer ni un pas enrere. Exigir la llibertat dels nostres presos i preses polítics , injustament a la presó, i no deixar-nos dividir per lluites partidistes. Hem d’aprendre de la història i no repetir errors. Encetat el camí cap a la República, l’hem de continuar fins al final.

174 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament