No tenim la síndrome d'Estocolm

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

A les portes d'unes eleccions convocades il·lícitament pel govern d'Espanya després de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola a l'empara del qual s'ha destituït el govern legítim de la Generalitat, s'ha empresonat el vicepresident Junqueras i els consellers i conselleres Borràs, Bassa, Forn, Mundó, Romeva, Rull i Turull i amb anterioritat els presidents d'Òmnium i de l'Assemblea, senyors Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i s'ha provocat l'exili del President Carles Puigdemont i part del seu govern, crec que hem de dir ben alt i clar: els independentistes no tenim la síndrome d'Estocolm.

Això vol dir que ni perdonem ni oblidem que el govern de l'estat hagi actuat amb una ferocitat, amb una desproporció i amb nul·la intel·ligència política, actuació que esgarrifa els ciutadans civilitzats i demòcrates d'Europa i del món.

L'actitud del PP i de Ciutadans ja la podíem imaginar, la rendició sense condicions del PSC al PSOE i d'aquest a la dreta més dreta de les que es fan i es desfan, ja ha estat més sorprenent. Els amics que, per circumstàncies vàries, viuen a Madrid em deien «Pel que fa al tema català no hi ha diferències. El que s'assembla més a un militant del PP és un militant del PSOE». Ara n'hem tingut un exemple claríssim i, reblant el clau, podríem dir que, a Catalunya, l'objectiu de «salvar la unidad de España» és l'objectiu comú, primer i irrenunciable del PSOE-PSC, PP i Ciudadanos. Per defensar el dogma de fe de la unitat de la pàtria s'hi val tot: cops de porra, pilotes de goma que treuen ulls, mentides, aplicació amb ràbia del 155, empresonaments, vexacions...

Ara, tot s'hi val, però quan les aigües tornin a fluir amb normalitat democràtica, hi haurà persones que no es podran enfrontar amb si mateixes, que no es podran mirar al mirall ni per pentinar-se al matí perquè es faran fàstic.

Aquells que s'autoanomenen constitucionalistes , aquells que retreuen als independentistes que hem trencat la convivència són els qui, com si els catalans no tinguéssim criteri, ens volen convèncer que ells ens retornaran el seny. Ella, sobretot la senyora Arrimadas que, acabada d'arribar, fa seva la cèlebre frase pronunciada fa segles. «vini, vidi, vinci»No està gens malament la seva ambició de salvapàtries!

Una mica de cultura popular sempre ajuda a valorar el context. Els nostres avis i àvies, homes i dones que trepitjaven la terra i que hi tenien una relació constant basada en el respecte i l'esforç  deien «No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat»Esperem a veure els resultats de les properes eleccions, convocades en una situació de precarietat democràtica impròpia del segle XXI a Europa. Esperem...

No tenim la síndrome d'Estocolm. Recordem perfectament la Catalunya que vostès, constitucionalistes, ens proposen: agenollada, humiliada, si gosa desviar-se del guió que vostès li assignen i, si cal, empresonada. Amb la llengua pròpia tan arraconada com sigui possible, sense possibilitat de parlar directament al món. Tutelada, controlada, mutilada.

No tenim la síndrome d'Estocolm. Votarem amb la mateixa il·lusió de sempre. I... ja veurem.

171 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament