No perdem de vista l'objectiu

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Sense sorpreses, hem rebut la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l'expresident Mas i contra les senyores Ortega i Rigau. Inhabilitats tots per exercir càrrecs públics i per presentar-se a qualsevol llista electoral. El seu gran pecat: Facilitar que els ciutadans de Catalunya poguessin votar en un procés participatiu. La lectura de la sentència posa de manifest la feblesa de l'argumentació del Tribunal, com han reconegut i han argumentat reconeguts catedràtics de Dret Constitucional i Penal.

La ciutadania catalana no s'ha sorprès per la sentència condemnatòria. Estàvem segurs que la sentència voldria marcar territori i deixar ben clar qui mana a l'estat espanyol. El govern del PP auxiliat per un PSOE en descomposició, que ha perdut els papers i per Ciudadanos que té com a principal objectiu afeblir tan com pugui les característiques nacionals de Catalunya no tenen límits per intentar escarmentar els díscols catalans que s'atreveixen a plantar cara a l'estat. Escarmentar les figures més representatives i, de passada, atemorir els ciutadans. No se'n sortiran. Són segles d'humiliacions, són segles de governar sense tenir en compte ni la sensibilitat catalana ni allò que convenia als catalans. Sembla mentida que no se n'adonin.

Potser no ho saben. Però ho han d'anar entenent. Centenars de milers de catalans ja hem desconnectat. S'equivoquen aquells que pensin que volem que la vida els vagi malament a la resta de l'estat. Ni odi, ni malvolença. Senzillament volem, exactament, el mateix que volen ells. Tenir un estat que ens representi, que ens ajudi, que ens serveixi. Sí, que ens serveixi. Perquè els estats estan per defensar i servir els ciutadans que els mantenen i no per enviar-los als Tribunals. És molt cansat haver de suportar com t'insulten, com et tracten injustament. I, sobretot, quan intenten humiliar-te . Quan s'arriba a aquesta situació no hi ha, en un país civilitzat i en el segle XXI una altra possibilitat més que la separació alliberadora.

No tindrem treva aquestes properes setmanes. Vindran més sentències. Ens refregaran per la cara dia sí dia també tots els personatges corruptes que ho siguin o que no ho siguin. La veritat , per a uns quants, no és important. La qüestió és empastifa, empastifa que alguna cosa queda... De totes les barbaritats de l'estat, dels ridículs més sonats que cometen dia sí i dia també, res de res. De les recomanacions d'Europa perquè no es desviïn de la democràcia, res de res... Paciència i, sobretot, no oblidem que el nostre objectiu no és el referèndum. Potser el referèndum és un pas necessari, però el nostre veritable objectiu és la Declaració de la Independència. Aquell dia haurem guanyat la llibertat i una cosa potser més important. Haurem recuperat la dignitat com a poble. Ho hem de fer per nosaltres, però també pels que ja no hi són i pels que vindran.

248 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

El cas Palau pot afectar el final del procés?
 Sí, pot fer que algunes persones votin No al referèndum
 No, la gent sap que bona part és guerra bruta de les clavegueres de l'estat espanyol
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament