“No menteixis”, em va dir

Montserrat Tudela
Montserrat Tudela
Associada a Reagrupament

En aquests dies de declaracions i contradeclaracions sobre la pertinença de la Unió Europea una vegada fundem l’Estat català em sorprèn moltíssim que representants del poble elegits democràticament per representar-nos tant a les institucions europees, a les institucions catalanes i a les espanyoles omplin els titulars amb l’afirmació no certa de l’expulsió immediata de la Unió Europea dels 7 milions i mig d’europeus que som catalans.

Europa té un repte polític important amb l’ampliació interna, sobretot perquè no està prevista la fundació de nous estats fruit de la secessió d’un territori d’un estat membre. No hi ha ni una sola línia, ni un sol esment, en tot el cabal comunitari o corpus jurídic comunitari a aquesta situació que previsiblement es donarà en un futur molt proper amb la fundació d’un nou estat de dret sorgit de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

La nova situació serà fruit de la voluntat política dels membres comunitaris.  Fins ara, la Unió Europea ha anat adduint que això és un afer intern dels Estats, però darrerament ha fet un pas més i : el darrer, divendres passat Durao Barroso, el President de la Comissió Europea, en un xat obert a tota la ciutadania europea (podeu veure’l aquí http://youtu.be/udcZJ_AtPl4 ) va repetir que aquesta qüestió de l’ampliació interna de la Unió Europea la Comissió Europea se la resoldria quan algun dels estats membres li plantegi, cosa que fins ara no ha passat.  És evident que ens poden expulsar de la UE quan fundem l’Estat català, després d’un procés democràtic, el pilar fonamental de la Unió Europea,  però m’agradarà saber com ho justifiquen davant del món. També m’agradarà veure com, una vegada expulsats, i seguint fent camí de manera pacífica cap a la consolidació de les nostres estructures polítiques i socials democràtiques i pacífiques, la UE no se’n recent de la nostra sortida. També hi ha el “petit detall” que l’expulsió automàtica, comporta explícitament el reconeixement de l’Estat català per part de la UE, alhora que deixa llibertat a tots els seus Estats membres al reconeixement del nostre nou Estat de dret, democràtic i social. 

I com he dit altres vegades, i és més compromès per a la UE, com justificaria la nostra expulsió Europa, bressol mundial de la democràcia? Com justificaria la nostra expulsió Europa, bressol del dret  occidental com a fonament de la legitimitat de la sobirania ciutadana? Com justificaria la nostra expulsió la Unió Europea fonamentada en uns Tractats ratificats per tots els membres que diuen explícitament que es basa en els principis de llibertat, democràcia i respecte als drets humans? Com la Unió Europea justificaria davant del món que expulsa una regió espanyola que ha fet un acte democràtic i s’ha secessionat del Reino de España endeutat, corrupte, democràticament decadent i obsolet, i que no aporta cap valor democràtic ni social al món?

Aquest dies a mi el què més em dol és que els representants del poble escampin paraules no certes i els titulars de molts mitjans de comunicació les reprodueixin. Una vegada, el 2010 quan em vaig presentar a unes eleccions autonòmiques en la llista de Barcelona de Reagrupament, Joan Carretero em va donar un sol consell “No menteixis mai”, em va dir. I aquests dies escoltant alguns representants del poble em ve a la memòria el seu únic consell.

5.464 lectures

Comentaris (1)

Quanta raó que tens!
Quanta i quanta raó que tens, Montserrat!
Alguns representants dels poble utilitzen la mentida per assolir els seus objectius. N'hi ha tants exemples, que tot plegat és esfereïdor! Sense transparència no pot haver-hi una autèntica democràcia basada en els valors i la justícia per a tothom.
Hi ha cents de milers de persones que volen un canvi "de" i "en" el sistema; i tinc la ferma esperança que això no tardarà a esdevenir-se.
Gràcies per aquest article, Montserrat. És enormement aclaridor i ens encoratja a continuar treballant per la nostra llibertat.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament