No hi sé veure la utilitat

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Quan més ens apropem a la data en la qual se'ns ha de plantejar la votació decisiva, perquè el seu resultat ha de ser vinculant, més veus s'alcen per manifestar desacords, recels, dubtes i mals averanys. Quan aquestes vacil·lacions provenen d'aquells, l'objectiu dels quals és fer fracassar la voluntat dels independentistes, les entenc perfectament. Per guanyar tot s'hi val. Mentides dites una i altra vegada, personatges que cobren per defensar, sovint barroerament, els interessos de l'estat liderat pel govern del PP ben acompanyat d'un PSOE, que ha renunciat a la dignitat socialista i d'uns Ciudadanos, que han estat creats per fer creure a uns quants que eren la dreta regeneracionista del canvi. A tots ells ja els va bé la situació actual. Hi viuen bé. Són recompensats per repetir els mateixos arguments i han arribat a un estatus que no es correspon amb la misèria de les seves aportacions intel·lectuals, en la majoria dels casos.

El que jo no entenc tant és l'actitud d'aquells independentistes, a prova de qualsevol cotó, que burxen constantment i  posen en evidència aquelles  situacions o actituds que podent crear neguits i una certa contradicció. Entenc que pateixin en determinats moments perquè  els pot semblar que no anem bé, que tal vegada, a l'hora de la veritat,  no s'actuarà amb l'energia i el valor suficient, que requereix l'objectiu tan ambiciós que pretenem. Tots tenim moments de dubtes. El camí se'ns fa llarg, massa llarg. No tenim certeses, no tenim tota la informació, segurament perquè no la podem tenir, però transmetre aquests neguits, no ajuda gens a arribar al moment clau amb la moral adient.

No se m'acut que un entrenador de l'esport que sigui, davant d'un partit decisiu, digui als seus jugadors coses com aquesta. «No sé si el porter ho farà gaire bé, després de la nit de gresca que ha tingut la barra de viure avui» «I no acabo de creure que el diagnòstic del nostre metge hagi estat l'adient quan no ha donat l'alta al davanter centre...». «Si tots plegats no fóssiu tan febles de moral... potser aniríem millor». En fi. No veig la utilitat de comportaments com aquest.

Potser estic equivocada. Però jo he optat d'aquí al setembre, per serrar les dents, patir per dintre, treballar tant com pugui per ajudar allà on calgui,confiar en els ciutadans de Catalunya que volen ser lliures com jo i donar un vot de confiança a aquells que han acceptat la responsabilitat de liderar el seu poble cap al seu futur lliure. Ah! I això sí. Escriure la carta als Reis d'Orient per demanar-los que, als catalans, ens portin sacs de SORT!

1.961 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament