Nacionalismes excloents

Nacionalismes excloents

Setmana de discussió del temari de l’assignatura Educació per a la Ciutadania. Finalment el ministre espanyol Wert ha retirat l'expressió «nacionalisme excloent» a petició de la consellera Irene Rigau. Llàstima perquè el podríem haver explicat clarament aquest concepte simplement recuperant els antics llibres de text de l'assignatura «Formación del Espíritu Nacional ».

S’anuncia per altra part als confidencials digitals que el govern del PP «després de l’estiu, començarà una gran campanya de denúncia de les "mentides" del nacionalisme per a deixar en evidència els arguments que les formacions catalanistes exposen en el seu discurs».

Aquest passat diumenge el diari ABC  de Madrid ens exposava un primer tast de la campanya, i qui signa aquest article, avar de trobar nous arguments, ben d’hora ben d’hora ha anat a comprar-lo, no fos cosa que el diari s’esgotés perquè aquesta ingent obra no la facilitaven de bon matí en la seva versió digital.

El primer que sobta és l’adjectiu «excloent» utilitzat alhora pel ministre i l’ABC . Segurament es resumeix en el fet que, per a ells, nosaltres som espanyols, i en canvi, per a nosaltres, ells no són catalans, i per tant, els excloem. Els nacionalismes no excloents, de fet, no inclouen les persones, sinó que acostumen a incloure els territoris dels altres, tractant els seus habitants com a persones a assimilar.

Com pot veure’s l’adjectiu ja mereix un curs de psiquiatria, perquè tots els nacionalismes del món es basen precisament en la diferència, i als que no ho fan, sinó que inclouen altres gents en el seu, normalment se li ha dit imperialisme, o ja més directament feixisme. Podríem estendre’ns més sobre aquesta afirmació, però penso que ja s’ha entès.

Per tant, la millor manera de fer que el nacionalisme català no fos excloent seria actuar com fan ells, i pretendre catalanitzar generosament tota la Península Ibèrica. Si així ho féssim, què ens dirien? Tenint en compte que només pel fet de defensar la unitat de la nostra llengua ja ens diuen «pancatalanistes».

Després de manllevar de manera maldestra frases de George Orwell i Josep Pla referides al nacionalisme, passant per assenyalar un revisionisme històric subvencionat que no exposen amb arguments, acaben afirmant (i quedant-se tan amples) que segons com es comptessin les balances fiscals, Catalunya podria fins i tot tenir superàvit, sense tampoc dir-nos, en aquest cas, quines autonomies tindrien els dèficits.

Finalment l’analista Miquel Porta Perales ens informa dels mites i tòpics del nacionalisme català, des del «pro-espanyol» Rafael Casanova fins la bona neteja que suposà (segons Jaume Vicens Vives) el Decret de Nova Planta; i el més amunt dit «analista» afirma sense cap vergonya que Catalunya no tindria cap futur fora de la Unió Europea.

La qüestió és que totes aquestes afirmacions es basen justament en antics tòpics del nacionalisme regionalista que fa quaranta anys que beu de l'espanyolista Vicens Vives, per a qui l’ideal de l’estat era que cadascú s’ocupés del que millor sap fer, els catalans de pencar i produir i els castellans de governar.

L’experiència demostra que això tampoc no ho saben fer, i la nostra experiència històrica demostra que ho sabíem fer prou eficaçment, i més enllà de perdre el temps en històries del passat potser convindria veure que nosaltres estem parlant de futur. I si amb el nou Estat Català no ens volen a Europa, ens sabrà molt de greu per als ciutadans europeus que no s’hagin acollit a la ciutadania catalana i hagin de marxar per culpa dels governants dels seus països d’origen. Molt de greu. Molt.

http://www.abc.es/20120527/espana/abci-maquina-delirio-nacionalista-201205271442.html

http://www.abc.es/20120527/espana/abci-revisionismo-historico-catalan-201205271444.html

http://www.abc.es/20120527/comunidad-catalunya/abcp-mitos-topicos-nacionalismo-catalan-20120527.html

4.702 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament