Mou-te

Carme Teixidó
Carme Teixidó
Associada a Reagrupament

En primer lloc voldria agrair l’evolució no sé si natural o forçada de la nostra societat que, a vegades amb “palanca”, sovint a contra corrent de la majoria, i sempre a poc a poc, a dur quasi a primera línia de la política la paraula seguida de la imposició de la paritat. Com a dona que sóc, he sentit moltes vegades, la majoria de boca dels senyors frases com aquestes: -Si jo fos dona estaria molt ofesa, -Això no té valor, clar és obligació agafar dones, encara que no valguin; i moltes i moltes i més de similars.

Bé i potser sí, que la paritat en si mateixa com a obligació pot resultar “ofensiva”. Però sincerament penso que ÉS lamentablement necessària, ja que la societat avança però la majoria de mentalitats no ho fan, en moltes situacions de la vida quotidiana, i a la vida laboral i també a la política, hi ha un masclisme encobert si no de pensaments, si de fets.

Perquè parlant amb la gent, escoltant les seves idees i opinions, podries dir: -No en queda cap de masclista. En canvi, quan tradueixes els fets, els trets surten, no ho poden evitar, els comportaments estan marcats a l’ADN o alguna cosa així. Aquest fet provoca que les dones molts cops hagin de tenir doble lluita, la “competició” per les feines, els càrrecs, etc. quasi sempre està marcada en dues vessants la pròpia del lloc que ocupes i la paralel·la amb els senyors que tens al voltant. És ben trist però a això les dones ens hi anem adaptant a cop d’anar-ho patint.

La meva preocupació és perquè no noto la presència de dones aquí a Reagrupament. Però potser n'hi ha moltes que no s’impliquen perquè no els donen suport per engegar un projecte, o una il·lusió, o pensen que moltes coses encara són coses d’homes i no s’hi fiquen, o potser també n’hi ha, és clar, a qui no els interessa per res. És una veritable llàstima, les dones estem capacitades per desenvolupar qualsevol tasca i qualsevol projecte, penso que aportem una valentia i una funcionalitat no gaire comunes en segons quins àmbits, i  no goso a dir que en molts aspectes som millors que els homes, però mira si ho dic! I que caigui com vulgui.

Voldria fer des de aquí una crida a totes les que llegiu aquestes quatre lletres i dir-vos que, si volem acabar amb lleis “ofensives” ens ho hem de “currar”, si volem canviar el país (que evidentment també és nostre) ens hi hem d’implicar, si volem que a poc a poc a banda que els senyors també canviïn d’idea canviïn d’actitud (imagineu-vos, que algun dia aquest canvi d’actitud fos de forma espontània i natural) els hem d’acostumar a la nostra presència, fins a fer que aquesta sigui habitual i no un fet esporàdic com es ara, perquè si no ho fem així no avançarem mai de debò.

Com a dona i com a reagrupada i perquè vull un altre país us necessito. Mobilitzeu-vos.

11.658 lectures

Comentaris (7)

El repartidor de pamflets
Una mostra de mobilització: http://savallscat.blogspot.com/2010/06/el-repartidor-de-pamflets.html
Tens raó, peró.....
Tens molta raó Carme en el que dius, es evident que entre tots hem de lluitar per assolir el repte que en el menor espai de temps ens porti a:

− Eliminar les discriminacions indirectes que persisteixen en el mercat laboral.
− Afavorir la compaginació de la vida familiar amb la laboral.
− Aconseguir la plena incorporació de la dona en els llocs de presa de decisions.
− Modificar aspectes culturals i educatius per tal de fer desaparèixer determinats
estereotips sexistes que tenen molt pes específic en qüestions tan importants com la
violència domèstica.

Ara be, a les llistes electorals, per exemple, es diu que l'ideal seria una proporció de 60-40%. Crec que la proporció a favor de un o altre sexe, en un principi es correcte. Encara que, donat que la afiliació als partits i associacions es lliure, faria falta alguna mesura que afavorís el % segons el nombre de dones o homes afiliats. Imagina una associació que amb 2500 afiliats, només 300 son homes; creus que seria just que només el 60% dels càrrecs fossin dones amb 2200 afiliades?. La perfecció es molt difícil, tant que sembla impossible.
Soc un convençut de la teoria que diu que la igualtat d'oportunitats comença per un mateix, i si et vols posar moreno...posat que et toqui el sol!!.
Costa molt que les senyores s'apuntin a segons quins llocs, passa el mateix amb els joves. Tos som iguals, es ben cert, poder el que manca es més conscienciació.... i el tarannà dels nostres polítics no es que ajudin gaire per animar-se a participar...
Necessitem més reagrupades compromeses com la Carme
Comparteixo al 100% el que exposa la Carme. Tinc la sensació que potser no hem aconseguit transversalitzar suficientment Reagrupament en aquest aspecte, i això que tenim una vicepresidenta d'una vàlua excepcional com la Rut Canandell, la qual vaig tenir el plaer de coneixer en un Acte de Reagrupament. Confio en que, les excelents patriotes que hi han a Catalunya (i, creieu-me, n'hi han moltes) facin una passa endavant.
Visca Catalunya lliure
tens raó
Totalment d'acord, malauradament trobo a faltar més dones en llocs de direcció, i amb tota seguretat aquesta no es una qüestió de l'atzar sino que obeeix a causes més profundes. Si volem un país nou també hem de tenir una actitud nova en aquest tema.
Hem d'implicar més dones al projecte
TEns tota la raó i calen més dones a Reagrupament.
Tens raó, Carme. No només la nostra probra, bruta, trista, i dissortada pàtria necessita la implicació directe i individual de les dones en els afers col.lectius, sinó que el món la necessita.
Compartim preocupació Carme, a Reagrupament hi falten dones, però no crec que sigui cosa de la timidesa, acomplexament o creguin que tinguin menys possibilitats d'obtar a un càrrec a l'associació o en una llista electoral. Ja que Reagrupament s'ha de regir (al meu entendre) per la meritocràcia i no per la mida del penis, si una dona es bona l'hem de promocionar, no perquè sigui dona sinó perquè és bona. No és qüestió d'obligar a que per força a les llistes hi hagi X dones per quotes, sinó que la nostra obligació és que els que vagin a les llistes siguin els/les millors, encara que podria passar que tot fossin dones, per exemple. Si són les millors, encara que la llei no ho permeti, jo em donaria per satisfet.

També estic en contra de la representativitat territorial; Si a la província (no oblidem que juguem amb les lleis espanyoles) tenim comarques amb molts socis i d'entre aquests en surten uns quants de notables, resulta que han de perdre posicions a la llista malgrat siguin els millors, i això a favor d'altres, de potser menys capacitat o bé per raó de sexe o encara només per cobrir la quota comarcal, ja que en altres llocs potser només hi ha 5 socis i per força han de possar a la llista el menys ruc dels 5.

Regeneració democràtica vol dir eliminar quotes de poder i equilibris territorials per fer prevaldre la meritocràcia.

Salut i pàtria

Total 7 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament