Més enllà de la tardor, perseverança

Ramona Vergés
Ramona Vergés
Associada a Reagrupament

Ningú va dir que fos fàcil encara que pogués semblar-ho; la il·lusió, l’engrescament del 10 de juliol també va contribuir a que penséssim que la propera tardor finalment ho aconseguiríem…..però és altament probable que no sigui així.

No sabem a qui votaran els mils de milers de ciutadans que eren a la manifestació del 10/07; no sabem si el sobiranisme estarà representat per Reagrupament i d’altres forces o partits o si serem una gran coalició.

Això no ho sabrem fins poc abans de les eleccions, però el que si ens cal saber ara es que, l’endemà mateix ens caldrà continuar treballant de manera organitzada com fins ara; la perseverança, la tenacitat és l’eina més important per assolir els nostres objectius.

Ens caldrà treballar l’endemà de les eleccions sigui quin sigui el resultat; tant si hem entrat al Parlament de manera galdosa com si no; tant si hi hem entrat en coalició com si no; la proclama requereix una majoria parlamentària i per assolir-la cal temps; però no molt.

Cal temps per deixar refredar personalismes; per posar en evidencia aquells que tenen d’altres objectius a més de la independència; cal temps perquè la vanitat, la supèrbia, la por, la indignitat quedin relegades.

Com deia, cal temps per sedimentar tanta energia, per aglutinar esforços, mesurar forces, fer pedagogia aquí, no allà; cal ensenyar i aprendre que el camí encetat ja no té retorn; ja no hi han més autonomies, gestories, estatuts, encaixos, federalismes, concerts econòmics…. La nostra intel·ligència no suporta més eufemismes. Amb qui es pensen que tracten?

Si la dignitat personal és la llibertat, la dignitat col·lectiva és la sobirania. El poble català, que també és Catalunya real, ¿o no?, va sortir al carrer; i va tapar les vergonyes d’una classe política que ha claudicat, també a liderar-nos, va tapar la capçalera que feia una setmana que discutia què hi deia; ningú va veure el lema d’aquella capçalera; “dret a decidir”??? I què decidim?.

Doncs decidim ser-hi, ara, i després de les eleccions, només faltaria; i avui per avui, no he sentit una veu més lliure que la d’un metge de Puigcerdà; pet tant ens diguem com ens diguem, el més important és que no ens pensem que el final del camí és a prop, a tombar d’unes eleccions. Tenim feina durant uns quants anys, quatre?; tant li fa, mai ningú ens ha regalat res, i la llibertat també ens l’haurem de guanyar.

9.771 lectures

Comentaris (5)

Passi el que Passi
Passi el que passi Reagrupament ha de sobreviure fins que Catalunya sigui un estat. Si anem en coalició amb SCI jo particlarment m'empassaré el gripau després de mastegar-lo i mastegar-lo. Ho faré si aquesta és la decissió de la nostra Direcció a la qual en la nostra darrera assemblea vàrem donar suport perquè pactés amb qui creiés més convenient. Si anem a les eleccions separat de SCI potser no serà aparentment tan fàcil, malgrat pugui arribar a pensar que molts cops la coherència fa miracles. No dubtem que la coherència i el treball l'hem fet des de Reagrupament. Ara ens enfrontem a tots els perills que ens podíem trobar i potser en trobarem d'altres, però encara hi ha molt reagrupat convençut de la necessitat del nostre missatge. El proper 11 de setembre serem molts reagrupats al càrrec cridant per la independència del nostre país. Tant de bo el nostre missatge arribi a la gent, algú procura que no sigui així i ens vol confondre, però no ens hem de desanimar.
Endavant!
Totalment d'acord amb el teu escrit, Ramona. Malgrat tot allò que ens caigui al damunt el fet determinant rau en mantenir-nos fidels als nostres ideals i en treballar dia a dia per posar el nostre gra de sorra en el camí de l'alliberament nacional.
Ja saps que és un honor que presideixis en aquest moment la Comissió Executiva del Vallès Occidental Oest.

VENCEREM!
tenim fonaments de pedra picada
Molt bé Ramona, totalment d'acord.
No serà fàcil, ja ho sabem, però amb la constància ens guanyarem la llibertat.
Jo també em sento una roca, passi el que passi, duri el que duri, aquí estarem, donant suport al metge de Puigcerdà, un home honest i lliure, que no depen de ningú i que ha fet de la llibertat individual i col·lectiva la seva forma de vida. Aquesta honestetat i coherència el fa insubornable, és la seva força que és també la meva.
Salut i Reagrupament !!!!
Si senyora
Ramona, molt ben escrit. El temps acabarà posant a tothom al seu lloc. El futur es del que persevera.
Estem preparats
Estem preparats per la travessa del desert; No pot ser pitjor que l'statu quo... Ara toca: Independència, democràcia i treball

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament