Més ambigüitats? No, gràcies

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Setze, divuit, vint mesos, fins a la desconnexió definitiva de l'estat espanyol? Costaran de passar. Sobretot si responsables polítics amb predicament envien missatges contradictoris que provoquen a la ciutadania independentista el dubte permanent. Mitges veritats, mai més. El sí, però no, pertany al passat. Tots ens vam conjurar perquè en les files independentistes un altre Duran no fos possible. La qüestió està molt clara. A Catalunya tenim un gruix molt important d'irreductibles que no canviarem el nostre objectiu perquè tenim raons suficients per pensar que, dintre de l'estat espanyol, no hi tenim cabuda com a catalans. Un altre percentatge de catalans , per les raons que siguin no volen la independència de Catalunya. I hi ha una part significativa de la població que dubta.

Diuen que amb el 48% dels vots fem curt. Per presentar-nos al món hem d'acreditar que som més del 50%. Jo discutiria aquestes xifres. Vam haver d'aprofitar unes eleccions al Parlament de Catalunya perquè no ens van deixar fer un Referèndum, no ens van deixar fer l'única pregunta que resoldria definitivament quants volem la independència i quants no la volen. Aquesta és la pregunta: Vols que Catalunya sigui un estat independent?. Mira que és fàcil. Mira que és transparent. Però no volen, no s'atreveixen. La democràcia els fa por. I el que és més trist és que no s'atreveix la dreta, la de sempre i la moderna, que és la mateixa de sempre ni s'atreveix el partit socialista, que diu que representa l'esquerra...  Vergonya, senyors, vergonya.

Bé. El govern de Catalunya és la conseqüència d'una coalició electoral, Junts pel Sí. Ja no és el govern de Convergència. El suport de la CUP, guanyat amb la renúncia del president Artur Mas i l'assumpció de responsabilitats polítiques d'alt nivell tant per membres d'Esquerra com de la societat civil han de garantir que el full de ruta consensuat és i ha de ser d' obligat compliment. I mentre, quin és el paper que ens toca a tots aquells  que fa molts anys que treballem i que hem fet possible, també, haver arribat fins aquí?. Se suposa que se'ns convidarà a donar la nostra opinió per dissenyar el país que volem. A Reagrupament ja  fa uns quants anys que hem fet la feina, estem a punt per debatre allà on calgui i amb qui calgui les característiques de la Catalunya que volem i que necessitem.

Som conscients de les dificultats que entrebanquen la feina del nostre Govern. Sabem les que ens expliquen i endevinem les que no ens poden explicar. No abdiquem de cap dels nostres plantejaments i no afluixarem davant de cap circumstància adversa, però demanem als nostres responsables polítics  que no retrocedeixin ni un centímetre. No hem arribat fins aquí per acabar amb la cua entre les cames. No doneu motius per la malfiança amb missatges que es poden interpretar a la baixa. No genereu dubtes innecessaris. Estem arribant al final. Com va dir el president Puigdemont no és l'hora de deixar que les cames tremolin. Tots aquells que, hores d'ara, encara no saben si són o no són independentistes que s' apartin. Potser un retir els anirà bé per aclarir les seves idees i, de passada, evitaran algun ensurt seriós per als qui seguim les notícies polítiques d'actualitat i creiem que ens hem equivocat de pàgina. Que en comptes d'anar endavant hem anat enrere.

5.230 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament