Linné i el Tribunal Constitucional

Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Llegeixo en un mitjà que la sentència del Tribunal Constitucional afirma, entre moltes coses, que "la ciutadania catalana no és sinó una espècie del gènere ciutadania espanyola ". Carl von Linné fou un botànic suec, científic, metge i zoòleg, que és considerat el pare de la taxonomia moderna. Desconec si pertanyia al sector conservador o progressista, però estic convençut que avalaria el rigor científic amb què el TC ens ha classificat: gènere hispanicus , espècie cataloniensis.

Aquest detall m'ha cridat l'atenció perquè m'ha fet venir a la memòria el dia que l'anomenat Bus de l'Estatut va passar pel meu poble. Per si el lector ho ha oblidat, el Bus de l'Estatut fou un d'aquells acudits amb què ens va obsequiar durant el primer tripartit el conseller de participació, que aleshores encara no ho era d'interior i, per tant, no tenia temes seriosos dels quals ocupar-se. Ja se sap que qui no té feina, l'autobús pentina.

Resulta que uns dies abans de l'arribada del messies motoritzat, hi hagué l'anunciata en forma de convocatòria d'un "acte públic i divulgatiu a l'entorn del nou text estatutari". Jo m'hi vaig apuntar de seguida. No pas per embolicar la troca, sinó per curiositat. Bé, sobretot per curiositat.

Arribat el jorn assenyalat, de dalt del bus i proclamant la bona nova baixà un xicot que feia cara de militant d'IC-V. Anava carregat de fulletons i de bones intencions, a parts iguals. Ens va asseure en una sala del casal de cultura i va predicar la doctrina del nou estatut durant una bona estona. Obert el torn de preguntes, li vaig demanar per la condició política de català. "O sigui, qui és català i qui no, segons aquest estatut?" Se'l notava una mica incòmode, potser perquè li semblà una pregunta potencialment "ètnica". O potser perquè allà érem tots de bosc i ell s'hauria sentit més tranquil en un altre ambient. Vés a saber.

Després d'un estira i arronsa dialèctic, sempre amb la màxima cordialitat, vaig aconseguir arrencar-li una resposta: un català és un espanyol empadronat en un municipi de Catalunya. Li vaig fer notar que, per aquella mateixa regla de tres, el músic nordcatalà Pascal Comelade quedava exclòs de la condició de català. I que l'escriptora Najat El Hachmi, marroquina afincada a Vic i que escriu en català, tampoc no podia aspirar a la condició de catalana, suposant que la volgués. I, paradoxalment, un munt de guàrdies civils, jutges i fiscals, forasters però empadronats aquí, tindrien la mateixa condició política que Heribert Barrera, posem per cas. Li vaig preguntar si allò li semblava lògic. Em va respondre que era la llei. Dura Lex, sed Lex .

Ara els magistrats del TC ens han aclarit la classificació taxonòmica dels catalans, que el text de l'estatut ja recollia però potser no amb la claredat necessària. No som una nació. Som una espècie. I del mateix rang que el Equus Asinus .

9.694 lectures

Comentaris (1)

No som una nació, som una especie
S'han passat en la definició, grotesca i ridiculitzant , no sé si l'han feta a propòsit o entre tant despropòsit no s'han adonat.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament