La unilateralitat és el nostre ADN

"Sense unilateralitat no hi haurà independència"
Francisco Garcia Rivero
Francisco Garcia Rivero
Associat a Reagrupament

Permeteu-me que comenci amb unes paraules del nostre expresident i fundador, el Dr. Joan Carretero: “Nosaltres som els de la DUI”. Això sempre ho hem de tenir molt clar i present i, fins i tot, diria que portar-ho tatuat al nostre front perquè vagi amb nosaltres allà on siguem en cada moment.

És clar que tots els reagrupats i reagrupades tenim claríssim que la independència vindrà per la Via Unilateral o no vindrà mai. Perquè, a la vegada, sabem molt bé que l’Estat Espanyol no s’avindrà mai a negociar cap sortida cap a la independència de cap de les nacions que el componen, però encara menys de la nació que el sustenta econòmicament, i aquesta no és cap altra que la nostra. És la Nació Catalana. Abans l’Estat Espanyol negociaria la independència de Galícia i, fins i tot, la d’Euskadi, que deixar-se perdre la Catalunya que els permet portar el ritme de vida que porten, des de fa segles. Nosaltres som els que els paguem la festa.

Tota aquesta introducció l’he feta perquè ara sembla ser que s’ha posat de moda, en algunes tertúlies i xarxes socials en les quals participen algunes de les patums “intel·lectuals” del nostre país, parlar del Referèndum Unilateral d’Independència (el que anomenen RUI). I a mi personalment m’encanta que es parli d’això. És clar clar que prefereixo i veig molts més avantatges en el Full de Ruta ja tradicional, si em permeteu la paraula, de Reagrupament. És a dir, primer fem una Declaració Unilateral d’Independència, amb un posterior referèndum per ratificar-la (que seria aquest RUI del qual ara tant parlen), per a passar després a fer unes eleccions constituents, ja com a República Catalana, per escollir un Parlament que tindria el mandat de redactar la nova constitució, amb el seu posterior referèndum per referendar-la, valgui la redundància.

Quin somni més maco! Però hem de reconèixer que s’ha quedat en això, en un simple somni que gairebé no ens l’ha volgut comprar ningú. Per això, si ara surt un grup de gent que vol fer primer el Referèndum i després la Declaració, crec que en cap cas ens hi hauríem de posar de cul i aplicar aquella llei que ens ensenyaven de petits a l’escola “L’ordre dels factors no altera el producte”, i mirar de treballar tots plegats per fer créixer, dins de la població del nostre país, aquesta idea que nosaltres ja tenim més que assimilada: Sense unilateralitat no hi haurà independència. I un bon, boníssim primer lloc on deixar-ho clar serà en aquest congrés des d’on ha de sortir la “Nova” Convergència, i on som tots cridats per a poder participar en la seva fundació. Hem de deixar-los ben clar que la via unilateral ha de ser present en el nou partit i en el full de ruta que hagi de sortir (si és que en surt algun) de la Moció de Confiança al MHP Puigdemont.

Així que endavant companys i companyes, que se’ns ha girat feina per a aquest estiu. Aquest tros de la història que ens ha tocat viure és interessantíssim i superemocionant.

12.386 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament