La resistència per a una República normal a comarques

Josep R. Soldevila
Josep-Ramon Soldevila
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic

Avui hauria d’estar cofoi i panxacontent explicant-vos diferents projectes que estem portant a terme amb molta il·lusió, a l’Ajuntament de Vic i a les àrees de la meva influència. Per exemple, la nova redacció del Pla Ambiental de la Ciutat amb la col·laboració d’un procés participatiu en forma de Fòrum Ambiental. També explicar-vos que hem iniciat unes jornades de portes obertes de les entitats religioses de la ciutat i els seus centres de culte (que són més de 30) o que estem preparant una jornada de Salut Comunitària conjuntament amb la Universitat de Vic. Però no puc fer-ho, encara no. Avui he de tornar a parlar de mobilitzacions i resistència. Fins que la República Catalana no rutlli amb els engranatges una mica més sincronitzats, em temo que no ens podrem permetre el luxe d’informar del dia a dia ni de les novetats que plantegem des de les regidories.

La resistència a la comarca d’Osona ha estat exemplar. Sovint se’ns fa difícil d’involucrar els veïns en accions col·lectives i participatives, però el suport al Procés, a Osona, és un cas excepcional. Recordo especialment el passat dimecres 20 de setembre, quan la Guardia Civil va ocupar moltes de les institucions catalanes i va detenir nombrosos alts càrrecs. Aquell vespre, la majoria d’alcaldes i regidors de la comarca van encapçalar una manifestació que s’iniciava a la seu del Consell Comarcal d’Osona i s’acabava als peus de la balconada de l’Ajuntament de Vic. Uns 15.000 ciutadans van acompanyar i emparar la comitiva. Heu de tenir present que a plaça major hi poden cabre unes 5.000 persones màxim.

Uns dies més tard, el 3 d’octubre, a la concentració en el dia de l’Aturada de País, es van mobilitzar 30.000 demòcrates, que var fer vessar la nostra plaça i van col·lapsar tot el centre de la ciutat. Tingueu en compte que a Vic hi convivim uns 40.000 ciutadans.

Una altra jornada especial va ser la botifarrada per la dignitat que es va organitzar per recollir diners per a la caixa de solidaritat per als presos polítics, que es va celebrar el 31 d’octubre. Es van vendre més de 10.000 entrepans de botifarra. Tot va estar animat per l’actuació desinteressada de conjunts osonencs com Obeses, Oques Grasses, Nyandú, Quimi Portet, Guillem Roma, Paula Valls, La Laia, Bonobos i Pep Poblet. L’acte el va dirigir el Peyo i l’Albert Om va llegir un manifest conjunt.

El 8 de novembre, nombrosos membres dels CDR osonencs es van desplaçar a la Cerdanya per ajudar els ceretans a tallar eficientment els accessos a França, enmig de la primera nevada de la temporada. I a la manifestació de suport als presos polítics, al carrer Marina de Barcelona del 11 de novembre, des d’Osona van sortir més de 60 autobusos.

I des d’ara i fins al dia 10 de desembre, també a l’emblemàtica plaça major de Vic, i organitzat per Òmnium, ANC i els CDR osonencs, s’han instal·lat dues presons transportables amb l’objectiu de deixar ben clar que no volem que es normalitzi que hi hagi 10 persones empresonades en ple segle XXI, per motius polítics. Els primers “presoners” voluntaris que l’han habitat han estat l’humorista Peyo i el cuiner Nandu Jubany.

“Seguim!!!!”

196 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament