La por de l’esclau a ser lliure

Manel Bargalló
Manel Bargalló
Associat a Reagrupament

És conegut molts casos en la història d’esclaus, presoners o servents que, després de portar tota la vida reclosos sota un amo, els agafa por quan els arriba la llibertat. La seguretat de viure tutelat, de no haver de pensar en certes coses i no decidir pels temes importants de la vida, és molt còmoda. Criticar l’amo quan aquest s’equivoca és molt fàcil mentre estàs captiu. Però enfrontar-se amb tota la responsabilitat que comporta sortir al carrer com un home lliure, a molts els entra una inseguretat que fa que cerquin qualsevol excusa per continuar sent esclau, presoner o servent. La societat catalana, com si fos un home esclau, ha demostrat molts cops que pateix aquesta síndrome. No sé si rep algun nom o no, però jo hi veig moltes coincidències.

Hi ha una altra síndrome que també ens afecta: la síndrome d’Estocolm , que la pateixen alguns membres dels partits col·laboracionistes o espanyols a Catalunya. Però la síndrome de la por a la llibertat dels esclaus, la pateixen els dos partits parlamentaris catalans que defensen Catalunya. Darrerament hem tornat a veure un exemple d’aquesta síndrome amb el paper de CiU. Aquest partit ha reiterat que a Catalunya no hi ha prou suport independentista per mirar de sortir de la ratera que tan bé va descriure Salvador Cardús en un memorable article al diari Avui .
 
 Duran i Lleida (10 de juny 2010) Al Circulo Eqüestre de Barcelona respon a les preguntes del president d’aquesta organització respecte a la IP entrada al Parlament gràcies als vots dels dos membres de la Mesa d’aquesta coalició: “En el programa electoral de CiU no hi ha cap proposta de referèndum per la independència ”. I sembla que no n’hi haurà.
 
 Artur Mas (15 de juny de 2010) : Per si en quedava algun dubte, el líder de la coalició fa a aquestes declaracions: "El president de CiU, Artur Mas, ha tornat a comentar la postura de la formació que lidera respecte la independència. En una entrevista a El món de RAC1, Mas ha dit que 'un referèndum per la independència s’ha de convocar per guanyar-lo, no per perdre’l' . D’aquesta manera, el convergent es refermava en la idea que va defensar ahir en la darrera doc-session on es mostrava favorable a la consulta però considerava que la societat encara no estava 'madura' perquè fos un èxit. Tot i això, Mas ha dit defensar 'el dret de Catalunya a l’autodeterminació' ". Per mirar de deixar contents a la parròquia sobiranista perquè no el deixin de votar , el líder de CiU marca com nou horitzó el concert econòmic mentre reitera que "No veig una majòria social per convocar un referèndum sobiranista, però no tanquem cap porta ".

Que no veu el Mas, que normalment quedar-se a mitges tintes no és pas una bona solució. Quan prefereixes demanar el concert econòmic abans que la independència, estàs dient el espanyols que tens por. Malgrat creus que tens el dret a l’autodeterminació, en canvi dius que no t’atreveixes a exercir-lo. Amb això es demostra que ets un covard. Els espanyols ho saben que ho ets, perquè no parés de dir-ho. Amb quin respecte penses que et tindran quan vagis a demanar-li el concert econòmic?. Cap ni un. Si et diuen que No, aleshores que faràs si has dit que no vols ser lliure? Sense respecte no pots negociar res, només callar i continuar sent esclau.

Però igual que feia l’amo vers el seu esclau que mostrava que no volia ser lliure quan podia, aquest ho aprofitarà per acabar d’oprimir-lo més. Ves sinó perquè tot apunta que el resultat de l'Estatut del 2005, serà tant dolent que perdrem competències que ja teníem assolides de l'anterior estatut del 1979. 
 
 Per desgràcia, a l’altre partit que defensava la independència, abans de tocar el poder, ja no li queda molta credibilitat després de 7 anys de renuncies i contradiccions vers els seus objectius. Fa poc, un defensor d’aquest partit, deia arran de l’entusiasme suport de Puigcercós a la IP presentada i acceptada per la mesa del Parlament que proposa una pregunta indirecte referent a l’autodeterminació de Catalunya, sé li va escapar que aquesta postura d’ERC era un gir copernicà  del que havia fet fins ara aquest partit.
 
 Un gir copernicà que es veu de lluny que és una simple estratagema electoral.  Perquè és clar, si ara ERC sembla tant decidida a que a la propera legislatura és voti per aquest suposat referèndum, que jo no considero d’autodeterminació, com és que el principal responsable de la campanya encara no fa un mes i mig, deia tot el contrari:
 
 Xavier Vendrell (29 d'abril de 2010) : "El director de campanya d'ERC, Xavier Vendrell, s'ha acomiadat aquest dijous del Parlament prometent que es 'deixarà la pell' en la campanya d'ERC. En roda de premsa al Parlament ha admès que creu que la pròxima legislatura ha de ser la del dret a decidir, però  dubta que sigui la de la independència, perquè encara no hi ha majoria social ".
 
 És curiós com ambdós partits catalans que en teoria tenen dins dels seus objectius aprovats pels seus militants als congressos: la independència o la sobirania de Catalunya, coincideixen quan diuen que el suport social per la independència no es prou gran per apostar-hi. Ho diuen sense fer cas a la realitat que mostra les enquestes a on, sense cap campanya a favor dels principals partits parlamentaris, amb el boicot dels mitjans de comunicació i l'espanyolització constant que els catalans estan sotmesos, diuen que el independentisme està creixent sense parar i ara mateix té molt més suport que la suma d'aquests partits junts.
 
 Per mi, els partits catalans actuals estan governats per uns líders que no es creuen que poden ser lliures. Penso que la por de l’esclau a ser lliure , junt amb la pobra autoestima degut a 300 anys de colonització espanyola, ha donat peu a uns dirigents polítics porucs i mentiders. Els actuals partits estan lligats de cap i peus per lideratges amb mentalitat d’esclau. No hi ha res a fer, mentre no siguin canviats per uns altres.
 
 Per això cal, un lideratge nou. Cal un lideratge que cregui que pot guanyar. Per això la candidatura unitària i transversal liderada per Reagrupament és el camí millor per aconseguir la victòria. 

 Endavant les Atxes!!

9.500 lectures

Comentaris (4)

Mirar cap endavant
No seria millor deixar de banda tants atacs a uns i als altres i parlar només del que fa i vol fer Reagrupament per a la independència? Sempre tornem a ocupar-nos dels altres partits o personalitats polítiques quan tot el que diuen i el que fan ja es pot veure i llegir i ens podem formar la nostra pròpia opinió. No ens hem de concentrar en la nostra tasca (que és molta!) i donar un efecte seriós dels nostres projectes? Si ara Esquerra es decideix a posar-se les piles, doncs millor que pitjor, per què insistir cada dia en què abans no ho han fet? Si Mas s'ho està pensant i no s'acaba de decidir tot i que no hi està en contra del tot, per què donar-li una garrotada per la seva inseguretat? No es tractava de convèncer a quants més millor i fer pinya, no parlàvem de sumar? "Mas ha dit", "Puigcercós ha dit"... I què diu Reagrupament, què diu Carretero, què diu Laporta i què podem fer per guanyar amics en lloc de repartir garrotades

TEMPS DE GLÒRIA
La por de l'esclau a la llibertat no és una figura retòrica. A la guerra civil entre els Estats de la Unió (1861-1865) molts esclaus negres, conscients fins i tot que aquella lluita es lliurava per la seva llibertat, demanaren als seus amos surenys que els mantinguéssin en règim d'esclavatge, menyspreant d'aquesta manera la sang
heroicament vessada pels seus germans de raça, com fou el cas del 54º regiment d'infanteria de Massachussets, format íntegrament per soldats negres, tot i que comandats per oficials blancs. Aquesta història és narrada al film GLORY, estrenat entre nosaltres amb el títol TEMPS DE GLÒRIA.
Que no ens enganyin més
Els independentistes ja som majoria. Ara només cal que les direccions dels partits autonomistes acceptin aquesta realitat i actuïn en conseqüència. Començant per CiU. Entretant, des de la societat civil els ajudarem amb la nostra mobilització que deixin d'enganyar (vegeu comentari a: perabonspatricis.blogspot.com)
Diagnòstic: Síndrome d'Estocolm, por al IV Tripartit, i desafecció a la classe política actual.
Diagnostic: Síndrome d'Estocolm, por al IV Tripartit, i desafecció a la classe política actual.
Tractament: omplir el proper Parlament de Catalunya de diputats disposats a fer la declaració unilateral d'independència de Catalunya.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament