La importància de la campanya pel Sí+Sí a les xarxes socials

La importància de la campanya pel Sí+Sí a les xarxes socials

A hores d’ara, a juny de 2014, qui no vulgui reconèixer el valor a les xarxes socials en la creació d’opinió pública, és senzillament desconeixedor del món de la comunicació actual. Si bé és cert que cap xarxa social és capaç de, per exemple, fer guanyar un referèndum o unes eleccions per si sola, sí que és cert que pot incidir que el resultat final es decanti cap a una o altra opció. No estic parlant de les ja mítics usos de les xarxes socials de les campanyes d’Obama als EUA, o les anomenades “primaveres àrabs”, sinó, per exemple, del paper que han tingut les xarxes socials en tot el creixement del moviment independentista català (en concret Twitter i Facebook) i tots els recursos online, com mails, blocs, youtube, etc. 

En escriure aquestes línies no tinc a l’abast cap estudi rigorós sobre les xifres exactes d’usuaris que, sense ser necessàriament militants d’un o altre partit, han fet campanya per una o altra opció a les passades eleccions europees. Em baso només en l’observació de les persones que tinc vinculades a les dues xarxes socials on més participo: Twitter i Facebook. No tinc cap dubte que ha guanyat qui més suports ha tingut a la xarxa. O, dit d’una altra manera, ha perdut qui menys suports ha tingut a la xarxa.

Insisteixo que les xarxes socials en cap cas per elles mateixes poden guanyar una causa. El poder del televisor i la ràdio encara s’imposa. I, tanmateix, fins i tot el televisor, la ràdio i també la premsa escrita busquen complicitats en les xarxes socials i s’hi insereixen, reproduint piulades i imposant hastags per a programes d’actualitat. Per alguna cosa deu ser, doncs. La proximitat i la interacció amb les persones que fins fa poc eren inaccessibles pels ciutadans anònims en el món comunicatiu; el protagonisme d’aquests ciutadans sense veu en els grans mitjans de comunicació; la possibilitat de comunicar-te amb milers de persones properes ideològicament o en qualsevol altre aspecte i llunyanes físicament; poder-se sentir acomboiat en les reivindicacions a qualsevol hora del dia o la nit i des de qualsevol lloc amb un simple artilugi de mà, com és un mòbil, comporta un element emotiu del tot necessari per poder seguir treballant en la lenta i llarga gestació de nous escenaris socials i polítics. Una investigació publicada a finals de 2013 per Yabing Liu i Alan Mislove, que trobareu a la xarxa, diu que més del 50% de piulades al Twitter es fan a través de dispositius mòbils. És a dir, la gent va piulant i llegint piulades al llarg del dia des de qualsevol situació. Per tant, milers de persones tenen integrat en la seva quotidianitat opinar i rebre opinions a través de Twitter.

Un element fonamental de les xarxes és la llibertat d’expressió. Llibertat de la qual el PP que governa Espanya ja s’ha adonat de la perillositat i ha anunciat que comença a estudiar com “regular-la”. Hi ha estats que fins i tot han vetat les xarxes (com la Xina, que ha vetat Twitter permanentment, o Iran que el va desconnectar durant uns mesos, o Egipte en temps de Hosni Mubarack). Llibertat d’expressió que pot practicar qualsevol ciutadà i pot fer ressonar la seva veu en la societat com mai li havia estat possible. Qualsevol ciutadà pot esdevenir per bé o per mal protagonista mediàtic en qualsevol moment amb l’encert de les seves piulades.

A Catalunya falten exactament cinc mesos pel fet històric més important dels darrers segles: el referèndum del 9 de novembre. Referèndum, administrativament anomenat “consulta no vinculant”, perquè només així es pot parlar des d’una comunitat autònoma espanyola. Referèndum que tothom sap que és vinculant amb la voluntat del poble i que, per tant, el seu resultat serà legítim i legitimador de la Independència de Catalunya, i si guanya el Sí+Sí tot es precipitarà. Però cal guanyar-lo. Cal que triomfi el Sí+Sí, cosa de què fins al dia 9 de novembre no podem estar segurs. La campanya per terra mar i aire d’Espanya serà brutal els cinc mesos vinents i, per tant, ens cal posar en marxa tots els recursos que com a ciutadans tinguem a l’abast per guanyar-la. No podem fer vacances enguany. Ens hi juguem massa. Els que estem convençuts que volem la independència utilitzem les xarxes tot l’estiu per fer campanya pel Sí+Sí. Des del mòbil, des de la platja, des del cafè, des del bus, el tren, o el sofà. No parem de donar arguments per assolir la llibertat nacional. No deixem de contrarestar els que no volen la independència, durant aquests 5 mesos. 

Per tal de reforçar la campanya del Sí+Sí del 9N des de les xarxes, la sectorial de Cultura de Reagrupament farà aquest mes de juliol unes sessions de Twitter per a sobiranistes. Trobareu els horaris al nostre web properament. Es recomana venir amb mòbil, tablet o ordinador portàtil. Donarem més informació en els pròxims dies. 

7.588 lectures

Comentaris (4)

Respostes a Enric
No cal ser militant de Reagrupament per assistir. Només cal ser militant de la llibertat de Catalunya.
Encara no podem respondre si ho repetirem fora de Barcelona. Anem a pams. Fem aquestes dues sessions de moment.
Gràcies per l'interès.
Només a Barcelona
Només fareu el taller a Barcelona?
Cal ser militant de Reagrupament per assistir?
Jo també estic d'acord
Jo també estic molt d'acord amb l'argumentació. És imprescindible fer campanya pel Twitter. Vindré a les sessions.
Molt d'acord
Molt d'acord amb l'argumentació de la necessitat de fer servir aquestes eines, per més que ens costi.
Intentaré assistir a les sessions de Twitter aquest mes de juliol!
Gràcies!

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament