La generació lliure

Associat a Reagrupament
Dani Roig
Associat a Reagrupament

Jo pertanyo a la que popularment s’ha denominat la generació X. En termes molt generals, per exemple, som els que en bona part no hem tingut recança a relegar la religió a un fet tradicional més que espiritual, i molts ni això. També som els que vam eixamplar l’esquerda generacional de forma important pel fet de viure la nostra sexualitat d’una forma substancialment més oberta.

Aquesta generació també és una en què els joves vam destacar per disposar d’una alta formació i preparació, essent els que hem tingut l’oportunitat de ser testimonis i beneficiaris del progrés tecnològic tal com passar de la televisió en blanc i negre fins als projectors de realitat virtual, de jugar amb baldufes a jugar amb videojocs d’última generació, o de disposar dels primers ordinadors personals fins a la revolució de la xarxa.

Dissortadament també som els que hem patit la sobreabundància de titulats universitaris i el concepte de mileurista , la precarietat del món laboral i la desacceleració de l’ascensor social, fins a ser bona part dels damnificats de la crisi econòmica que s’esforcen a fer-nos creure que s’ha acabat.

Políticament, sóc dels que vam néixer a les acaballes d’una dictadura feixista, de la qual en la infantesa vam percebre els ecos, encara que ningú en parlava, abduïts per la superficialitat dels anys 80 amb una Catalunya fixada en una realitat política emmascarada d’una il·lusió de canvi.

La nostra incorporació al món adult passa per l’artificialitat dels 90, on l’estabilitat d’Espanya depenia d’un equilibri de poders en què Catalunya practicava el famós peix al cove, aconseguint un efecte anestesiant en una generació desactivada políticament, per desembocar en la desorientació dels 2000, on se’ns trenquen els esquemes en ser espectadors del dantesc espectable del ressorgiment del centralisme espanyolista mes àcid, que ha servit de catalitzador de les mobilitzacions independentistes fins als nostres dies.

Però a Catalunya estem davant del naixement d’una nova generació, una que sociològicament només tindrà explicació aquí: La generació lliure.

Aquesta generació, la de la meva filla, formada pels nascuts a les acaballes del període il·lusori de la Catalunya autonòmica, tindrà l’oportunitat de participar en la construcció d’un nou marc de convivència dins una república lliure.

Serà un període d’oportunitats, d’obertura al món, de trencament amb la dinàmica corrupta del marc polític espanyol, amb la clara vocació de replantejar-ho tot, absolutament tot, seguint els nostres principis, aplicant els nostres valors compartits, per esdevenir el país que volem i ens mereixem, i que les properes generacions comparteixin i gaudeixin d’aquest futur brillant, i no s’hagin de definir pels atzucacs soferts en lloc dels progressos significatius assolits.

Aquest llegat és el que els de la meva generació voldríem assolir per als nostres fills, i potser aquesta X, com una incògnita matemàtica, esdevingui la clau de la Catalunya del futur.

756 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament