La força del Doctor i els seus

Ricard Biel
Ricard Biel

Hi ha diverses maneres, i totes elles senzilles i fins i tot prosaiques, de mesurar a l’acte el nivell d’un país. Una d’elles, que podeu constatar a internet, és entrar als webs d’immobiliàries i comparar-les amb les d’altres països. Amb aquest país, n’hi ha per riure per no haver de plorar. Aquí s’anuncien cases-xalets que resulten ser bungalows o mòduls de càmping; pisos a un preu diguem-ne que raonable, però fals, perquè descobreixes que es tracta d’una cessió d’hipoteca; o apartaments a preus menys abusius presentats amb fotografies magnífiques que després no corresponen en absolut a la realitat quan els vas a veure, perquè resulta que a les fotos t’han ensenyat el preu de l’apartament reformat del costat, milers d’euros més car.

Una altra manera de constatar a l’acte el funcionament d’aquest país, és quan t’enfiles per les parets en veure que algú com el Doctor Carretero, el nostre millor polític i amb diferència insultant, està miserablement desaprofitat per i per a la política catalana, tan especialment necessitada d’homes com ell. Però és clar, és el peix que es mossega la cua. Si n’anem necessitats és precisament perquè a persones vàlides com el Doctor se les elimina com qui mata una mosca. I tot per molest, per mirall de la misèria aliena. Estic parlant naturalment de falta de meritocràcia. Parlo de la dictadura de l’endoll i la corruptela com a norma, i parlo de la dictadura de la mediocritat absoluta que ens tenalla. I és que no hi ha res més letal per a una societat que normalitzar l’habitud quan aquesta és nociva. Aleshores, per increïble que sembli, l’excel·lència esdevé una raresa als ulls del populatxo; aleshores, qui excel·leix és vist com un element estrany, un torracollons al mateix nivell que l’anomalia de la seva excel·lència, una superioritat invisible per a ells malgrat la seva evidència. No oblidem que la massa és cretina per definició; no oblidem que a l’home se’l pot educar, però que a la pràctica se l’ensinistra i, a més, exactament de la mateixa manera que es manipula el cervell d’un gos. Cap diferència. A tall d’exemple, el fet que el Doctor en la seva època de conseller eliminés les vises del seu departament, o que es fes instal·lar un llit plegable al despatx per estalviar despesa pública, aquí hem arribat al punt extrem que ni cal que la resta de polítics ho silenciïn. Al contrari, si el poble català conegués el capteniment del Doctor habitual, o quan era conseller concretament, en desconfiaria considerant-lo ximplet. Quan s’arriba a aquest estadi en la mentalitat col·lectiva, un poble té molt mala peça al teler.

Precisament la degradació de la nostra societat suposa un aspecte més de la necessitat d’independència. Espanyols i botifleram desacrediten l’independentisme dient que amb la independència no resoldríem res tenint en compte la corrupció actual catalana. Autoodi o mala llet, sí, i òbviament la bajanada es desqualifica sola només replicant que no seríem menys corruptes que els espanyols, i bé que ells no renuncien a la seva independència, i amb raó, atès que la llibertat és un dret fonamental i inalienable. I és que justament no sembla que sigui des d’una situació malaltissa, d’ocupació, espoli, dependència i misèria que es pot fer neteja de les males pràctiques, oi? En fi. Heu vist mai com es captenen els coloms quan se’ls llancen engrunes? Doncs aquesta és la reacció d’aquest poble malalt, començant pels polítics, que són el reflex de tot plegat. I us adoneu que és en una presó on hi ha especialment corrupció? Doncs així, en la malaltia del confinat a la colònia és com funciona el nostre poble des de la dependència d’Espanya, i cada cop més a mesura que vagin creixent –i ara passa a marxes forçades– les necessitats del ciutadà. Independència és salut, i la dependència ens aboca a l’agonia.

Els nostres mals no els curarà la independència, però no podem curar els nostres mals sense la independència. I parlant de malalts, ara en tenim un a la UVI i l’hem de recuperar perquè no n’hi ha un altre. La resta són inútils, que és com dir morts. CiU des de sempre és morta per a l’independentisme, i SI és viva però és com si fos morta perquè és tòxica i va per lliure, es desintegra per moments un cop desenganyada la tropa i morirà d’aquí a tres anys atès que ja s’ha fos el bluf Laporta. Ens agradi o no, només ens queda recuperar el malalt Esquerra. Només el tenim a ell, i no ens queda altra que mirar de recuperar-lo fent-li entendre que, entre altres coses, l’alcohol de l’estúpid plantejament esquerra-dreta l’ha portada a la cirrosi actual, i que només es recuperarà a còpia del discurs de Reagrupament, que diu que només amb la independència podrem sortir de la crisi econòmica, social i cultural que ens destrueix, i que la resta, en la nostra situació actual, són collonades. Una medecina que ara només pot subministrar a Esquerra la gent del Doctor fent-hi coalició. Reagrupament demostra que la tenacitat, honestedat i lucidesa és imparable per més mordasses que rebi dels Goliat de torn per reduir-lo a la marginalitat; Reagrupament demostra que són els David de les causes justes els qui, per més febles que semblin, sempre acaben tirant del carro de les grans fites històriques.

4.620 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament